El pebrot, una hortalissa que desperta fílies i fòbies a parts iguals

Sovint es diu que el pebrot és un aliment indigest i que acostuma a repetir. Els pebrots els podem dividir en dolços i picants. Originaris d'Amèrica, el que més ens va interessar del pebrot és el picant. Havíem anat a Amèrica amb la intenció de trobar-hi espècies (pebre i picant). De la pols del pebre, se'n va dir "pebre vermell". Amb l'arribada del pebrot a casa nostra, la sobrassada o el xoriço es van tornar vermells. I la salsa pebrada, amb el canvi del pebre pel pebrot, es va convertir en el romesco que coneixem avui.

A casa nostra no tenim cultura del picant, però a Mèxic, Tailàndia o l'Índia tenen moltes varietats de pebrots picants, amb diferents nivells de picor. Per aquest motiu, l'any 1912 Wilbur Scoville va valorar les diferents concentracions de picant dels pebrots i els va situar en una escala, l'escala Scoville.

Tipus i varietats

• Dolç o picant (xilis, de Jalapa)
• Verd, vermell, groc, taronja o del Padrón

 

Els pebrots del Padrón han deixat de picar

Anys enrere hi havia una proporció d'un pebrot picant per cada 4 que no picaven, però amb els anys, i buscant la comercialitat del producte, s'ha aconseguit que no piquin. Que piquin més o menys depèn de les hores d'insolació i del rec.

Què ens aporten nutricionalment parlant?

El pebrot, de la mateixa manera que la resta d'hortalisses, conté principalment aigua (més del 90%), així com hidrats de carboni i fibra. Conté pocs greixos i poca proteïna. És una bona font de fibra, ideal per regular el trànsit intestinal. Pel que fa al seu contingut vitamínic, és un aliment molt ric en vitamina C. A més, el pigment del pebrot és el carotè, component que té propietats antioxidants destacables.

Com el cuinem?

Ens el podem menjar tant cru com cuinat, escalivat, amb coques de recapte, fet confitura o melmelada. I si tenim més temps sempre podem preparar uns pebrots del piquillo amb brandada de bacallà o amb tonyina.