Com es fa el vi calent especiat de Nadal?

Un dels efectes col·laterals de la pandèmia d'enguany és la suspensió dels tradicionals mercats nadalencs, que durant aquesta època de l'any ocupen els carrers i places de les principals ciutats europees. Sense les casetes de fusta desapareixen els objectes per guarnir l'arbre, les figuretes del pessebre, els dolços nadalencs i un element indiscutible de la gastronomia associada al fred: el vi calent.

Tastar-lo al Mediterrani potser està fora de lloc, però aquest any moltes famílies a casa nostra optaran per trobar-se amb els seus familiars i amics en un parc o alguna plaça. Si teniu pensat fer aquestes trobades a l'aire lliure, dur un termos amb vi calent segur que us ajudarà a passar el fred, ja que aquesta beguda és un bon antídot per combatre els graus sota zero. Si us animeu a fer-lo a casa, només heu de seguir aquestes senzilles pautes!

Ingredients

- 750 ml de vi (preferentment negre i jove)

- 80 gr de sucre morè

- Cardamom

- 6 claus d'espècia

- 2 estrelles d'anís estrellat

- 1 o 2 branques de canyella

- 1 cullerada de postres de nou moscada

- La pell d'una llimona i la pell d'una taronja

Preparació

Barregeu totes les espècies en una olla. Eviteu olles d'alumini, és millor utilitzar-les d'acer inoxidable, ceràmica o vidre resistent a la calor.

Afegiu-hi el sucre morè fins que la barreja es comenci a escalfar i comencin a sortir-ne les aromes. Afegiu-hi un bon raig de vi fins que el sucre quedi ben cobert i remeneu-ho fins que es dissolgui.

Incorporeu-hi la resta de vi barrejant-ho tot bé. És molt important escalfar-lo a foc mitjà-baix, sempre vigilant que el vi no arribi mai a bullir.

Cal cuinar-lo durant aproximadament 30 minuts.

Finalment, comproveu el punt de dolçor; si encara no és prou dolç afegiu-hi una mica més de sucre o mel.

Podeu acompanyar el vi calent amb unes galetes de gingebre!

Vi calent: una tradició que es remunta a l'Antiga Roma

1. L'origen d'aquesta beguda el trobem a l'antiga Roma, on el vi calent es prenia especialment per les seves propietats medicinals. Era conegut com a "Conditum paradoxum", un vi especiat molt consumit, que es feia amb mel, vi, pebre, llentiscle, fulles de llorer, safrà, dàtils cuits i panses.

2. També trobem referències del vi calent atribuïdes al metge grec Hipòcrates. A diferència de la recepta romana, aquesta tenia ingredients com ara la canyella, clavell d'olor i gingebre. També es prenia calent i el principal objectiu era escalfar cos i ànima els dies de més fred d'hivern.

3. I a Catalunya, a l'època medieval, era famós el piment, un vi dolç aromatitzat i molt consumit a l'època. Se'n parla en diversos escrits: al "Llibre de Sent Soví", a l'"Art de Coch", al llibre de cóc de la Canonja de Tarragona i també en diversos textos i cançons de trobadors.

Sabem que el preparaven els adroguers i els especiers, i en els monestirs i catedrals hi havia personal dedicat expressament a la seva elaboració. El piment és l'evolució del "Vinum piperatum" romà. Es bevia molt fred, a l'estiu, com a aperitiu, o calent —amb vi negre—, a l'hivern i en festes assenyalades, al final dels àpats, i normalment acompanyat de neules —que eren planes, no com les d'ara.

A l'edat mitjana, els metges de la cort barcelonina en recomanaven el consum a l'hivern, acompanyat de neules.

Avui dia, aquí se n'ha perdut la tradició, però no pas a la resta d'Europa.

Un nom per a cada país

Existeixen diferents variacions del vi calent; per exemple, el "glühwein" alemany i el "grazniec" de Polònia, que es caracteritza perquè hi afegeixen mel. També trobem el "glögg" als països nòrdics, o "glögj" de Finlàndia, que és una barreja de vi i vodka. A França hi ha el "vin chaud" i a la Gran Bretanya, el "mulled/mald wine". El "vin brulé" és típic d'Itàlia.

A Finlàndia, la base és un suc de fruits vermells que s'infusiona amb moltes espècies diferents, i es beu afegint-hi una culleradeta d'ametlles i una altra de panses. L'original, però, no tenia alcohol.

Es tracta d'una beguda de "mercat", ja que bevent-ne és l'única manera de poder passejar tranquil·lament durant les tardes llargues i fredes. I, a més d'escalfar-nos, el vi calent desprèn una aroma d'espècies delicioses.