Bar Verat, la proposta d'un cuiner amb estrella a l'extraradi barceloní

Ja fa uns 18 anys que Víctor Quintillà i Mar Gòmez van obrir La Lluerna en un carrer cèntric de Santa Coloma de Gramenet, ciutat on va néixer aquest cuiner fa 43 anys.

Dotze anys després aconsegueixen la seva estrella Michelin, potser l'única que té l'extraradi barceloní. És un gran mèrit haver sabut quedar-se en aquesta ciutat que no s'inclinava, d'entrada, a donar suport a un restaurant d'aquesta naturalesa, orientat cap a  la filosofia slow-food de productes de temporada, de proximitat i ecològics. Però la població ha  respost favorablement i es pot dir que La Lluerna, gràcies a la seva relació qualitat-preu increïble, és un restaurant sempre ple, amb l'ajuda d'una clientela que hi arriba també de Barcelona.

 

 

Però fa dos anys el Víctor va voler obrir, just a costat, un restaurant més informal que es diu Bar Verat, on pogués dinar-hi tothom, amb preus encara més atractius i amb un producte de la mateixa qualitat: peixos frescos de la costa, ous ecològics amb sobrassada de Cal Rovira o bolets de castanyer, també ecològics, amb cansalada Maldonado. Tots ells són només uns exemples de la cura que el Víctor dedica als productes.

L'espai és molt  lluminós, amb la seva gran vidriera que dona al parc Europa. La seva cuina intenta mantenir plats de la tradició, com ara les croquetes d'espinacs a la catalana, el caneló de rostit o el bacallà a la llauna.

 

Però la resta de la carta té molts tocs de cuina viatgera que li va demanant la clientela. Potser alguns de nosaltres estem una mica cansats de tants cevitxes i guacamoles, però la gent que no surt tant a dinar vol tastar també un bon curri de pollastre amb basmati o bé un falàfel amb iogurt i menta, sobretot si tot això està fet amb cura i a molt bon preu.

A banda de la carta, on cap plat puja a més de 10 €, podem trobar tres menús degustació de platets de 17, 22 i 30 €. Vaig agafar la fórmula de 30 euros, amb plats que poden canviar cada dia, però que sol portar una amanida de tomàquets ecològics i burrata. (Encara falta una mica de sol al tomàquet). Una albergínia amb tàrtar de tonyina Balfegó, bolets amb cansalada Maldonado i suc de pollastre, un capipota amb salsa xarcutera i vinagre d'estragó, un cap-roig fregit sencer i una orella de porc cruixent amb una base de puré de patata. Potser millor servir el puré a banda perquè no es perdi a sota.

 

No tenia més gana, però m'he fixat a la pissarra que hi ha un assortiment de formatges catalans per 8 euros.

Totes les postres són, evidentment, casolanes, com ara l'excel·lent tiramisú, una mica fluixet d'alcohol, però untuós i pujat de cafè i cacau.

 

 

Mar Gómez s'encarrega de la carta de vins. Uns vins naturals o amb pocs sulfits com el fantàstic Cabòries de Mas Candí del Penedès, de només 11,5º. Un vi de set, com diuen els francesos, amb una agradable punteta de carbònic i servit refrescat. Exactament el tipus de vi que busco i que no trobo fàcilment als restaurants, on sento la mateixa excusa de sempre: "que amb menys de 13º,5 serà molt difícil trobar alguna cosa". I sovint he de recórrer a vins atlàntics de Galícia. Amics sommeliers que escolteu: ja podeu apuntar-vos almenys aquest. No hi ha excuses. Aquests vins existeixen a Catalunya. Només s'han de buscar una mica.  

 

Consulta altres crítiques de Philippe Regol