Albert Ventura recupera l'antic Café Torino de Ciutat Vella

Albert Ventura, el cuiner propietari del restaurant Coure de Barcelona, acaba d'obrir una taverna gastronòmica en "territori comanxe". Vull dir, en una zona poc donada a l'excel·lència gastronòmica i una mica abandonada pels barcelonins. Estic parlant del carrer Escudellers.

Però el lloc té la seva història. En aquest Grill Room, ara rebatejat com a Bar Thonet, hi va néixer el 1893 la primera vermuteria de Barcelona, amb el torinès Flaminio Mezzalama, gerent de la casa Martini & Rossi.

En efecte, aquest magnífic espai modernista va ser el primer Café Torino de Barcelona, uns anys abans que el mateix decorador, Ricard de Capmany, va construir el famós Café Torino del passeig de Gràcia, avui desaparegut.

Després va quedar un temps com el Petit Torino, abans de passar a mans de la família Bofarull, propietària del famós restaurant Los Caracoles del mateix carrer Escudellers.

L'espai està totalment renovat, però conserva l'encant de la façana, de la preciosa vidriera de l'entrada i de les columnes amb els seus capitells esculpits i daurats. Només per això valdria la pena una visita.

Però si, a més, hi podem trobar la cuina de l'Albert Ventura i un espai dedicat a la degustació dels pernils i embotits de Maldonado, encara millor. Encara que s'ha de reconèixer que la seva clientela no serà la de l'Eixample, sinó els guiris que omplen tots aquest carrers de Ciutat Vella. I  Bar Thonet podria arribar a ser un autèntic oasi gastronòmic per a ells.

Hi trobarem tapes i platets per compartir (o no), sense sofisticacions, però amb bons productes i el segell de la professionalitat de l'Albert, que té l'ajuda en el dia a dia d'un excuiner del Coure. Es tracta del veneçolà, d'origen català, Anibal Ginestà, que va treballar a Londres amb el gran cuiner francès Pierre Koffman. El que va crear el famós peu de porc farcit amb lletons, que es pot trobar a la carta del restaurant Alkostat de Jordi Vilà.

Vaig fer la meva visita al Bar Thonet el segon dia que havia obert i encara estava en rodatge.

Molt fresca l'amanida de verat marinat amb vinagreta de llenties caviar.

Faltava una mica de força a la maionesa de l'amanida russa amb dauets de pernil.

Crec que li aniria bé una mica de botifarra de perol a la truita de patata per arribar al nivell de la del Coure, però estava perfecta la fritura de peixets i molt gustoses les mandonguilles amb sèpia.

Les postres, una mica treballades i amb presència de fruites, cosa que reclamo constantment. Borratxo amb nata i maduixes i unes llamineres peres al vi, crema de iogurt, xocolata blanca amb crumble de canyella. Equilibri just entre dolç i àcid. Una delícia! Espero que aviat s'hi puguin trobar els vins naturals poc alcohòlics del Coure.

Els preus són molts correctes per la qualitat de la proposta, uns 35 € per persona.

Interessants els horaris, propis d'una ciutat cosmopolita com és Barcelona: està obert cada dia de 12 del migdia a 12 de la nit!

Encara hi veurem el públic del Liceu, com es veia fa dècades quan s'anava a fer el ressopó a l'antic Quo Vadis del carrer del Carme…