Raül Romeva: "La presència de Puigdemont i Comín a l'Eurocambra visualitzarà la magnitud de la tragèdia"

Raül Romeva coneix molt bé el Parlament Europeu a Estrasburg. Ha ocupat una de les seves cadires com a eurodiputat durant deu anys, del 2004 al 2014. La mateixa condició que estrenen aquest dilluns Carles Puigdemont i Toni Comín i que també té la seva companya, Diana Riba, eurodiputada per ERC. No hi serà Oriol Junqueras, que continua a la presó de Lledoners després que el president del Parlament, David Sassoli, hagi decidit acatar la resolució del Tribunal Suprem que el deixa sense escó.

"El matí de Catalunya Ràdio" no parla amb Romeva des del juny del 2018, quan, amb David Fernàndez i Xavier Antich, el visita a la presó d'Estremera en un especial de 40 minuts d'"El racó de pensar"

Està bé, Raül Romeva? Com a exeurodiputat, amb moltes persones conegudes a la cambra, decebut perquè el camp base del Parlament Europeu resulta que no té les condicions de recuperació que esperava l'independentisme?

Del que ha passat, hi ha una part que no sabem i que potser no sabrem. Però ha quedat ben clar que això va de política. Els tribunals i els jutges han jugat a fer política. I tard o d'hora les institucions hauran d'entendre que aquest és un joc enganyós.

Que deixin de dir que la llei és la llei. La pressió política és evident! I això ara anirà fent el seu curs, passarà pel Tribunal General de la Unió Europea i després cap al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg...

I què creu que passarà al Tribunal General de la UE... perquè és allà que ara interposaran recurs...

No ho sé, però és evident que en algun moment s'ha de punxar el globus de l'embolic jurídic. Algú haurà de dir prou. Perquè s'està hipotecant fins i tot la credibilitat de les institucions europees. Encallar-nos sistemàticament en una qüestió que s'ha de resoldre políticament és un error. Estem encallats en una discussió pseudojurídica, perquè tot són interpretacions, i reinterpretacions i l'esperit de la llei... i tots sabem que és en el marc d'interpretacions polítiques on s'està movent la justícia. Som on sabíem que acabaríem. No és una sorpresa.

En aquest recorregut jurídic fins ara, res ha estat sorpresa?

No, per això vam plantejar el judici al Tribunal Suprem com el vam plantejar: com una etapa. No ens mereixia cap confiança aquell procés. I ara, el Parlament Europeu és una altra etapa: en l'àmbit europeu. És aquí on volíem ser.

Però els ha dolgut el fet que el president del Parlament Europeu, David Sassoli, hagi decidit que Oriol Junqueras no era eurodiputat?

Sí, esclar. Però el dolor no ens ha d'impedir tenir perspectiva. Malgrat el dolor, que existeix i en molts àmbits -i nosaltres aquí el patim especialment-, això mai ha d'impedir tenir el cap clar per saber tot el que hem aconseguit, però sobretot, el que volem, on som i cap on hem d'anar.

I cap a on ha d'anar l'independentisme, Raül Romeva?

Mai renunciarem a l'instrument democràtic, que és l'urna en forma de referèndum o del que sigui. Això va de democràcia. Ho hem dit sempre. I la resolució serà política.

Junqueras, l'endemà de la sentència del TJUE, ens deia que ja es podia imaginar que el Tribunal Suprem no apliqués la sentència de la sala gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I això ha passat...

Jo creia que el president del Parlament Europeu, David Sassoli, aguantaria més... fins aquest dilluns, com a mínim... però això va de pressions. No va de tenir raó, de tenir la veritat. I ara s'ha singularitzat en la figura de David Sassoli perquè és el president del Parlament Europeu. El conec, de quan jo era eurodiputat...

No fa pas tant... va ser eurodiputat fins al 2014

Han passat tantes coses des d'aleshores que sembla que faci molt, però són només cinc anys...

I el coneixia bé, a David Sassoli?

Sí, en tinc un molt bon record i em consta que és recíproc. Però això no treu que l'enorme pressió política, mediàtica i judicial que ha rebut no hagi influït en la seva decisió.

Avui és un dia important per la internacionalització del conflicte polític en qualsevol cas. A les cinc de la tarda, al Parlament d'Estrasburg, el president David Sassoli dirà alguna cosa sobre això i Diana Riba, la seva companya de vida i ara eurodiputada d'ERC... i Carles Puigdemont i Toni Comín.... tindran oportunitat de demanar la paraula. N'han parlat? Demanaran el minut que poden disposar si Sassoli els hi dona?

Tant de bo! No hem de perdre cap oportunitat per plantejar el conflicte i expressar-nos. No hem de perdre cap taula, cap micròfon, cap espai. No hem de renunciar mai a cap espai, on puguem plantejar idees i combat polític. En aquests 30 minuts inicials d'avui al Ple del Parlament Europeu, si Sassoli concedeix la paraula a Puigdemont, o on sigui, a través de converses personals, la mal anomenada política de passadissos, que és també on es fa política.

Ara el Parlament Europeu és terreny de joc important de la partida política de l'independentisme? Què creuen que hi podran fer?

El fet que en Carles Puigdemont, en Toni Comín, la Diana Riba, i aviat la Clara Ponsatí siguin allà visualitzarà la magnitud de la tragèdia. Al Parlament Europeu incomoda molt que s'exterioritzin els afers interns dels estats. Ho havia viscut moltes vegades quan era eurodiputat. Els estats s'indignaven quan es feia palès un conflicte intern: amb Xipre o amb els Balcans. Però ara allà es farà molt evident el conflicte que viu Espanya amb Catalunya.

Que la Diana sigui al Parlament Europeu no és un accident. És per visualitzar el conflicte, i la presència de Carles Puigdemont, Toni Comín  i Clara Ponsatí és una magnificació encara més gran del conflicte i farà més evident encara que aquesta realitat afecta la Unió Europea des de fa molts anys, des del 2012, en què van començar les manifestacions de Catalunya, nou estat d'Europa...

Ja hi van anar a explicar-ho fa uns anys, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i vostè mateix, el 24 de gener del 2017, al Parlament Europeu... i de què va servir?

Potser en algun moment hem pecat d'ingenus, i no ho podem ser. I d'exemples, tants com en vulguis a la UE... Han hagut de morir 200.000 persones a Bòsnia perquè aixequessin un dit, i morir milers i milers de persones a la Mediterrània, però les institucions europees continuen sense donar una resposta conjunta i coherent. Les institucions europees s'inhibeixen.

Per tant, què li fa pensar que ara serà diferent?

Nosaltres hem de continuar treballant per contrarestar la lògica dels interessos dels estats. La Unió Europea és l'oportunitat, amb punts forts i amb crítiques -totes les que vulgueu, jo les doblo, perquè ho conec bé- però és l'espai on ara podem treballar i tenim la sort que existeix.

Carles Puigdemont i Toni Comín formaran part del grup Verds/Aliança Lliure Europea?

No està tancat, però se n'està parlant i el debat intern dins dels Verds està obert. No està descartat.

Ha tingut o té contactes amb Ska Keller, dels Verds europeus, o amb José Bové o tants altres eurodiputats que s'han manifestat a favor dels presos i les preses polítics?

Ska Keller ha vingut a veure'm un parell de vegades. És una de les veus que ha mirat d'entendre, que ha fet aquest procés d'aprenentatge, que li ha passat a molta gent, a Catalunya, a Espanya i al món. No n'hi ha prou amb explicar les coses. Les coses s'han de viure i s'han d'experimentar. I a Ska Keller li ha passat això, precisament. Ells no s'imaginaven l'1 d'octubre, ni la reacció de l'estat, i la van veure, i després no s'imaginaven la repressió de l'estat judicialment, ni la presó preventiva, ni el judici, ni la sentència... i ho han viscut. I això ha obert molts ulls. Hi ha hagut un procés de comprensió, que no vol dir complicitat. I Ska Keller ha fet aquest procés des de l'honestedat intel·lectual, de voler comprendre, des de la discrepància amb moltes coses, però de voler comprendre.

La força de la situació a Estrasburg és que ara, el Parlament, serà amb Puigdemont-Comin... Tard o d'hora el Parlament d'Estrasburg votarà en el ple els suplicatoris per retirar la immunitat de Carles Puigdemont i Toni Comin. Creu que ho faran? Creu que hi ha alguna possibilitat que el PP europeu i el Partit socialdemòcrata li tombin a Llarena els suplicatoris?

Em puc imaginar que passi tècnicament qualsevol cosa, perquè primer ha de passar per la comissió  i després al ple. Pot passar qualsevol cosa. S'ha de debatre, s'ha de parlar amb tothom, s'ha de fer molta feina per canviar les percepcions dels eurodiputats sobre les conseqüències que pot tenir votar una cosa o votar-ne una altra. Jo n'he votat molts, de suplicatoris, quan era al Parlament europeu! Però cap tindrà l'impacte polític i social que tindran aquests... I ara sí que s'adonaran de qui són els antieuropeistes, ara sí, quan coneguin de prop dels arguments dels eurodiputats de la dreta espanyola antieuropeista, Vox, els que s'asseien a l'acusació popular del Tribunal Suprem, i companyia, també el PP, són ells els que encarnen aquest antieuropeisme. El problema no som nosaltres. Són ells. Ara se n'adonaran.

Javier Pérez Royo diu que la batalla jurídica s'acabarà guanyant segur al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg... que el judici serà declarat nul de ple dret... hi confia?

Sí, i Espanya sap que ho acabarem guanyant, però d'aquí un temps, segur que guanyarem, segur, no en tinc cap dubte. Però ja haurem passat uns quants anys a la presó.

I com en el cas d'Otegi, en una part de l'opinió pública espanyola, vostès continuaran sent socialment estigmatitzats...

Sí, però Arnaldo Otegi és una bèstia política. Ho és. I nosaltres sortirem de la presó políticament més forts. El que està fet, està fet. Mira, una anècdota que no ho és tant... ahir ens va venir a veure Pere Portabella.

Ah, sí? Vau fer una activitat amb el director de cinema?

Sí, vam veure la seva pel·lícula El Sopar, amb els presos comuns... Imagina't, ara, El Sopar! I quan expresos polítics del franquisme comenten com la brigada políticosocial els volia anul·lar políticament, els presos van saltar i van dir: "Ei, això és el que estan fent amb vosaltres!". I vam pensar que hi ha moltes persones que veuen les coses, que les entenen, que les estan vivint... i això no ho podran canviar.

Per tant, paciència?

Tota la paciència i tot l'esforç. Mira, dijous us escoltava en l'informe Xavier Sala-i-Martín des d'aquí dins, quan parlava de l'esforç en relació a tot, però també a l'educació. I no hi podia estar més d'acord. Ho dic sempre als meus fills: en l'esport i en els estudis. L'important no són els resultats. El que valoraré sempre és que t'hi hagis esforçat. Perquè treballant les coses milloren, en els estudis, a la piscina, on sigui... si no t'hi esforces, no tindràs resultats. I mentre sentia Sala-i-Martín dir que els asiàtics això ho tenen molt més interioritzat que els europeus, pensava: té tota la raó!, aquí pensem que les coses han de ser fàcils i si no, ens frustrem. I no ens ho podem permetre. Mai. Hem de perseverar. No ens podríem perdonar no persistir. Persistirem.

Quan diuen: hem fracassat! I un rave, hem fracassat. El missatge de tot el què està passant, de portes enfora, és molt potent: aquesta gent tenen 9 persones a la presó, i són aquí, persisteixen, aguanten. I aquest és el gran aprenentatge dels fets que hem viscut. Aguantar

Les urnes continuen sent la clau? A les eleccions europees es va fregar el 50% del vot independentista. Superar-lo sistemàticament és el que farà inevitable la legitimitat d'un referèndum d'autodeterminació?

Exactament. És així. Aguantar. Persistir. I anar obrint els ulls i aprofitant totes les oportunitats. Mira, a Escòcia ara els ha sobrevingut una segona oportunitat desgraciada per intentar fer un altre referèndum, que és el Brexit, però és una oportunitat. I l'han d'aprofitar.

Aquest exemple és el que va utilitzar en un altre sentit Pedro Sánchez durant el debat d'investidura d'abans de l'estiu per parlar de Catalunya...

Sí, i em vaig indignar. En comptes de comparar el cas d'Escòcia amb Catalunya pel que fa a la negociació política, l'utilitza en relació al Brexit. Com és possible que digués allò?

Què li demana al govern de Pedro Sánchez i de Pablo Iglesias?

Que siguin prou valents per entendre i posar en vies de solució aquest conflicte polític -perquè és un conflicte, i és polític, que la clau aquí està en l'adjectiu! I per això és tan important que s'hagi reconegut que és polític-. Si el govern PSOE-Unides Podem encamina la solució política del conflicte, passaran a la història per haver reconduït la situació, haver-lo tret de la via judicial, on mai hauria d'haver estat. No espero que aquest govern el resolgui, només que aconsegueixi treure'l de la via judicial i posar-lo en la via política. I crec que haurà pagat la pena. Si no, si no són prou valents per fer aquest camí, s'haurà visualitzat que el PSOE no és la solució, que el problema no era només el PP ni Rajoy, que el problema el tenim amb l'estat, i haurem de buscar altres vies...

Quines vies? A quines vies es refereix?

No, no... deixa'm confiar ara en la negociació... (silenci): Però no som ingenus. Tothom sap qui és qui. Tenim memòria, en tenim. Tots sabem qui som. No ens enganyem. Però ara hem de donar una oportunitat i confiar en la taula de negociació.

Què li sembla el nou govern Sánchez-Iglesias? Són 22 ministres entre els quals hi ha el jutge Juan Carlos Campo, a Justícia, i Arancha González Laya, a Exteriors, i Carolina Darías, a Política Territorial. Així, d'entrada, com valora la composició i els perfils d'aquest govern?

Tothom ha de tenir l'oportunitat de fer i d'equivocar-se. No crec en les crítiques prèvies. Els donarem l'oportunitat de demostrar que faran el que han dit que faran. I estarem amatents.

El pacte amb ERC inclou la desjudicialització del conflicte. L'advocacia de l'Estat s'hauria de retirar de totes les causes?

Ja ho hauria d'haver fet. No s'hauria d'haver presentat cap, en cap cas. Algú ha insinuat que sort que l'advocacia de l'Estat va presentar càrrecs de sedició contra nosaltres perquè així no va prosperar la rebel·lió. Sort? Quins nassos! El que haurien d'haver fet és retirar-se. La causa no els afectava: no oblidem que ells formen part del poder executiu, els legisladors que van despenalitzar el referèndum. Un gest de dignitat jurídica de l'advocacia de l'Estat seria retirar-se de les causes.

Quan vam entrevistar Oriol Junqueras ens va dir que cap negociació no s'havia d'aturar, en aquell cas. Que tot ha de tirar endavant. Què creu que s'ha d'aconseguir en aquesta legislatura de col·laboració amb el govern d'Espanya?

A la taula negociadora s'hi va a dialogar. No sabem amb quins resultats acabarà la negociació. S'hi va a fer política, en una negociació, a parlar i a arribar a acords...

La gent que hi enteneu de resolució de conflictes sempre dieu que una taula negociadora ha d'assumir que ningú guanyarà deu a zero. L'independentisme creu que el dret d'autodeterminació és innegociable. Està condemnada al fracàs, la taula?

Nosaltres hi anem a defensar el referèndum i l'amnistia i ells hi van a defensar les seves posicions. I caldrà arribar a un acord. La clau de tot és que allò que s'acordi, que d'això va la política i la democràcia, se sotmetrà en una consulta a la voluntat de la gent. I Catalunya votarà si valida o no l'acord. Que quedi clar: jo per damunt de tot són demòcrata, republicà i independentista, per aquest ordre.

Què ha de fer el Parlament de Catalunya en relació amb la inhabilitació del president Quim Torra a partir d'ara? Mantenir-lo en qualsevol cas o aconseguir el consens al voltant d'alguna figura independent, per presidir la Generalitat, fins i tot amb el suport dels comuns?

Cautela. No hi som en aquest escenari.

Però, si s'hi trobessin què s'hauria de fer?

Quan ens hi trobem, a qui li toca prendre les decisions, ja les prendrà. No en vull opinar, perquè no vull condicionar les solucions a un problema que encara no tenim. Ara el president de la Generalitat és Quim Torra.

Però i si l'inhabiliten?

Mai s'hauria d'haver arribat a aquesta situació, mai. Era impensable... però no ajudarà en res que jo ara em manifesti sobre això, i no ho faré. És molt fàcil opinar des d'aquí dins...

Però és partidari d'acabar la legislatura?

Sí, però de vegades no es poden acabar. Les coses van com van.

Però si hi ha campanya electoral, la taula de negociació amb el govern espanyol quedarà aturada?

Noooooo! Per què?

Home, en campanya ja sap que tot es complica...

No es pot condicionar. És massa important aquesta taula de negociació. En un conflicte, el que no pot passar -com ha passat- és que una campanya electoral desconnecti el diàleg. El telèfon sempre, sempre, en qualsevol cas, ha d'estar operatiu. Sempre. Parlar, dialogar, en situació de conflicte, és inajornable. Em sembla una irresponsabilitat no fer-ho.

Després entrevistem l'economista francès Thomás Piketty, que diu que l'independentisme català és cosa de rendes altes, d'un territori insolidari que el que busca és en el fons convertir-se en un paradís fiscal europeu. Ho diu en el seu llibre "Capital i Ideologia". Què li contesta un economista d'esquerres independentista?

[Es posa a riure i ens ensenya una llista en què el primer nom que apareix és Piketty, efectivament]

Fa un treball molt interessant sobre desigualtat en el seu llibre, molt. I jo defenso algunes de les seves idees. Però amb l'independentisme català, fa trampa. Ara, quan parla, matisa una mica, però el que diu el llibre és el que diu: que l'independentisme català no és solidari i que busquem ser un paradís fiscal... perdoni? A mi, a federalista europeu, a mi no em guanyarà. Que vingui aquí i li recordaré que sempre, sempre, he defensat un espai fiscal europeu. Que fa trampa. Que el federalisme que ell proposa jo fa temps que el defenso!