Com saber si una crema solar és realment efectiva per protegir la pell

Dermatòlegs i farmacèutics resolen dubtes, com ara quin és el millor filtre solar per als nens o si cal evitar les cremes amb nanopartícules
Enllaç a altres textos de l'autor

Núria Peraire

Periodista de Catalunya Ràdio a la demarcació de Girona

@NuriaPeraire
Actualitzat
TEMA:
Consum

Amb l'arribada de la calor passem més estona exposats al sol i és clau utilitzar una bona crema de protecció solar. Des de "Fets o Fakes" hem detectat alguns dubtes i temors sobre aquests productes. En els darrers anys, diversos avisos de l'Agència Espanyola del Medicament i d'organitzacions de protecció dels usuaris com FACUA o l'OCU han posat sobre la taula que alguns dels productes de protecció solar no ofereixen el que prometen.

Si al pot hi posa "Protecció 50", té realment protecció 50? És el mateix un factor de protecció 30 que un de 50? Els protectors solars usen tòxics? Són millors els que porten productes naturals? I per als nens, quina crema hem d'utilitzar? Resolem els principals dubtes amb dermatòlegs i farmacèutics.

Filtres minerals vs. filtres químics: com funcionen?

Les cremes de protecció solar usen dos tipus de filtres per protegir-nos de la radiació ultraviolada del sol. Uns filtres són orgànics o químics i els altres són físics o minerals.

Els filtres físics o minerals contenen unes substàncies que es posen sobre la pell i actuen com una pantalla on la radiació solar s'hi reflecteix. Les substàncies poden ser per exemple, òxid de zinc. Són els recomanats per als infants o per a les persones amb pells sensibles amb problemes d'al·lèrgies.

Es caracteritzen perquè la crema solar és més blanca, tal com explica la dermatòloga Andrea Combalia de l'Hospital Clínic i membre de la Societat Catalana de Dermatologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i autora del llibre "Piel sana in corpore sano".

"Els que triem per als nens i per als bebès o per a les persones que tenen al·lèrgies a determinats ingredients perquè sabem que els filtres minerals es toleren millor en pells sensibles o al·lèrgies. Però a vegades els minerals són els que deixen més residu blanc i ens acostuma a molestar."

Els altres filtres, els orgànics o químics, capten la radiació, fan una reacció i així eviten que entri a la pell, segons el professor de Farmàcia de la UB, Alfonso M. Del Pozo Carrascosa.

"El filtre químic actua absorbint la radiació utraviolada i evitant que penetri a la pell. Hi ha una reacció química i el mecanisme és una mica més complex que en els filtres físics."

Tot i aquesta distinció, la doctora Combalia explica que actualment la majoria de protectors solars combinen els dos filtres i això permet dues coses: millorar la qualitat de les cremes, que no siguin tan pastoses, i aconseguir que ens protegeixin de més espectres de la llum, que siguin d'ampli espectre.

"Avui en dia quan ens posem una crema ja no sentim que ens deixa blancs, que és incomoda, que ens pica als ulls, sinó que cada vegada s'ha trobat la manera de fer-les més cosmètiques amb les fórmules finals."

La platja de Llafranc plena de banyistes 

Són fiables els segells de cremes solars naturals?

Hi ha segells com BioVidaSana o Cosmo Organic que acrediten que els productes estan fets amb cosmètica natural. Es tracta d'organitzacions privades que estableixen uns estàndards que consideren que s'han de complir perquè els productes siguin naturals i si es compleixen donen el segell. Però segons el president de la Federació d'Associacions de Farmàcies, Antoni Torres, no es tracta d'organismes que tinguin protocols comuns per a tot Europa que estiguin verificats

Comproven que el producte actiu amb què es fa la crema sigui natural, o eco. Per tant, miren que s'hagi obtingut de les plantes i que aquestes plantes hagin estat cultivades segons criteris ecològics, explica Torres. També es fixen que l'envàs sigui eco.

Però pel que fa a la protecció, les cremes eco, poden utilitzar actius biològics o minerals. I segons Torres, els actius biològics no aconsegueixen grans nivells de fotoprotecció.

"Els biològics no tenen prou capacitat per tenir un filtre protector potent, no arribaran al factor de protecció 30. Per tant, com a fotoprotectors es queden justos per usar-los en un país com Espanya, on a l'estiu hi ha una alta radiació ultraviolada."

Les cremes solars són tòxiques?

A la resposta de si les cremes solars són tòxiques el professor del Pozo Carrascosa ho té clar: no. I la doctora Combalia vol donar també un missatge de tranquil·litat perquè els protectors solars comercialitzats han passat una gran regulació:

"Han de passar tests per justificar la seva eficàcia, per l'efecte que tenen sobre la pell i per la tolerància dels seus ingredients. Més les moltes altres regulacions que han de passar els diferents ingredients que estan en un producte de protecció solar."

A més, el professor incideix que a la Unió Europea la regulació és més estricta que a altres regions.

"La legislació europea és més rígida que l'americana i si la gent la compleix els productes són segurs."

Hi ha dubtes amb algunes substàncies de les cremes solars?

Pel que fa a les cremes amb filtres químics, en alguns llocs es diu que estan fetes amb substàncies que potencialment poden produir problemes endocrins, relacionats amb les hormones. Segons el professor del Pozo Carrascosa, això no ens ha de generar cap problema perquè són substàncies controlades, regulades i que s'apliquen en molt poca quantitat.

"Són substàncies que les apliquem en molt baixa concentració a nivell tòpic superficial i la probabilitat que facin una intoxicació o una reacció incorrecta per l'organisme és mínima. No veig cap tipus d'alarma en l'aplicació de cremes solars, al contrari, la pell té memòria i és millor protegir-la des de ben petits i com més factor de protecció millor."

En resum, diu que les cremes solars s'han d'usar sense por perquè ens protegeixen del càncer de pell, per tant, el benefici d'utilitzar-les sempre és superior a no fer-ho.

Millor evitar les cremes amb nanopartícules, sobretot en la canalla?

Pel que fa a les cremes amb filtres físics o minerals, algunes informacions alerten que millor que no tinguin nanopartícules (les partícules de mida més petita de les substancies que fan l'efecte pantalla de la crema), perquè no se sap fins on poden absorbir-se. Hi ha dubtes, però Pozo Carrascosa recorda que el que hi ha al mercat és segur.

"Amb les nanopartícules també s'està legislant molt ara. Hi ha moltes limitacions. Les nanopartícules no les utilitzaria o ho faria mínimament perquè encara no sabem si una absorció de les nanopartícules podria ser perjudicial perquè poden passar a la sang i produir alguna reacció que no coneixem bé."

La doctora Combalia apunta que, per prevenció es podria optar per evitar les cremes amb nanopartícules per als infants.

"És veritat que hi ha una controvèrsia, la major part contenen nanopartícules perquè d'aquesta manera no deixen tant residu blanc que molesta. A vegades es posa sobre la taula si les nanopartícules poden penetrar més profundament a la pell.

En nens es recomana evitar-les i usar els que deixen el residu blanc que, a més, ens serveixen com a mares per mirar on hem aplicat la crema. Amb el que sabem ara no ens hauríem de preocupar."

Des de les farmàcies, Torres recomana usar cremes amb nanopartícules perquè eviten que quedis molt blanc quan te les apliques, tot i que fa la mateixa puntualització per als infants:

"Si tingués un nen petit m'agradaria que se li veiés bé el blanc per veure on m'he deixat de posar-hi crema."

Hi ha diferències entre factors de protecció?

Sí que hi ha diferència entre un factor 30 i un factor 50, segons el professor Del Pozo Carrascosa.

"Per definició no són el mateix. Si declaren factor 50 és factor 50 i hi ha una fórmula per poder demostrar, al laboratori, que es compleix l'especificació. Factor 30 és una protecció inferior."

De fet, per sota de 30 es considera que són cremes de protecció baixa i per sobre de 30 de protecció alta i el factor 50 protegeix més que el factor 30.

A partir de 50 ja no està comprovat que es pugui aconseguir més protecció. Per això a les etiquetes hi consta 50+ però no 60, per exemple, d'acord a la norma.

A vegades, s'ha detectat que algunes cremes no complien amb la protecció que publicitaven. L'any 2021 va ser la mateixa Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris qui va analitzar 19 protectors solars per comprovar si el factor de protecció que hi constava coincidia amb el real.

Segons l'informe, de les 19 marques, 5 ho complien exactament, 9 estaven dins la franja de protecció alta però el factor era menor del que s'anunciava, i la resta tenien un major grau d'incompliment. Tot i això, l'Agència remarca que no constava cap cas de cremades en consumidors d'aquests productes.

A partir del factor 50 ja no està comprovat que protegeixin més (Canva)

Les radiacions més perilloses per a la pell

El sol ens envia diferents tipus de radiació i llum. De major a menor grau d'afectació a la pell, en primer lloc hi ha la radiació ultraviolada C, que majoritàriament no penetra a l'atmosfera gràcies a la capa d'ozó. Després hi ha la radiació ultraviolada B, que entra dins la pell, i la ultraviolada A, que no penetra tant a la pell però que provoca cremades.

Després hi ha la llum visible, que és la llum que veiem, i la llum blava, que provoca taques i envelliment. Finalment, amb menys afectació per a la pell, hi ha els infrarojos, que generen calor. Les radiacions C, A i B són les més perilloses per a la pell.

  • El factor de protecció solar (SPF) indica la protecció contra la radiació B.
  • Les cremes que també tenen una etiqueta que és un cercle amb les lletres UVA dins, indica que també protegeixen contra la radiació A.

El president de la Federació d'Associacions de Farmàcies explica que si vivim a Barcelona, durant l'estiu, la recomanació és posar-se protecció 50, i pels que tenen la pell sensible els recomana 50+. I si algú pateix alguna patologia, com el lupus, s'ha de protegir molt bé perquè és una malaltia sensible a la llum del sol, que la pot fer empitjorar.

També recorda que s'ha de tenir en compte l'efecte reflex de la llum del sol que es produeix segons el lloc on ens trobem.

"La gespa reflecteix el 5% de la llum, l'aigua un 10%, la sorra un 25% i la neu un 80%."

Sense una protecció solar adequada, els rajos UVA i UVB penetren en diferents capes de la pell (iStock)

Busca el cercle UVA a l'etiquetat

Si una crema diu que compta "amb factor de protecció A i B" no significa que protegeixi del tot contra les radiacions A i B. En canvi, la protecció sí que és complerta quan hi ha l'etiqueta amb el cercle UVA. Segons Torres, aquestes últimes són les que es troben a les farmàcies.

També recomana que a les cremes solars hi consti que són "fotoestables".

"Això significa que garanteixen que durant 2 hores la filtració dels raigs del sol serà l'adequada perquè li posen uns components que fan que la protecció duri aquestes dues hores. Si no és fotoestable l'efecte de la crema dura uns 20 o 30 minuts."

Un altre fet que destaca és que cal que les cremes siguin "testades dermatològicament" perquè això vol dir que s'ha provat en pells sensibles. I finalment també ha de constar que tenen "protecció d'ampli espectre".

"Això vol dir que protegeix des dels infrarojos fins a la radiació ultavioleta B i que l'efecte dura 2 hores de manera estable."

ARXIVAT A:
Consum
EL MÉS ESCOLTAT
El més llegit

* Dades de les últimes 24h

Anar al contingut