La torre de vidre
Santi Faro
27/09/2021 - 07.19 Actualitzat 27/09/2021 - 07.53
El repte de convertir una història d'Albert Sánchez Piñol en una experiència auditiva ha estat un dels més desafiadors de la meva carrera, però ha estat, sense cap dubte, el més estimulant i satisfactori dels molts que he assumit durant els meus 30 anys de carrera en el sector audiovisual.
A Catalunya Ràdio portem un temps investigant i experimentant amb l'àudio binaural. "El segrest", amb Carles Porta, va ser l'experiència inicial per fer arribar aquesta experiència sonora al gran públic. Però la prova de foc, la definitiva, era usar aquesta tecnologia immersiva per crear una experiència sonora basada en la potència narrativa del text de l'Albert Sánchez Piñol.
Aquest projecte posa al dia el concepte de la "radionovel·la" i l'ubica al segle XXI; és una actualització absoluta amb els avantatges que la tecnologia digital ens posa a l'abast.
La radionovel·la era molt propera al teatre en la seva realització, de fet era habitual identificar-la com a ràdio teatre.
"La torre de vidre", en canvi, és una sèrie de ficció, és una sèrie de ciència-ficció i, tal com ha passat en l'actualització de les sèries de televisió, té un marcat caràcter i textura cinematogràfica.
Treballar amb un repartiment d'actors i actrius com aquest ha permès fer créixer aquesta ambició cinematogràfica del projecte, i realment ha estat un luxe poder realitzar aquesta idea amb noms propis, que sempre cal escriure en majúscules, de la interpretació del país.
A aquests ingredients de primera qualitat calia crear-los una atmosfera, un ambient, uns decorats, una il·luminació, un vestuari, un to, uns matisos, un ritme... i tot això sense una sola imatge. I aquí és on hi havia el repte i també l'oportunitat. I l'oportunitat ens ha permès superar el repte.
Per més paradoxal que pugui semblar la següent afirmació, la clau de l'èxit o no, o del resultat reeixit d'aquest projecte, no està en les mans dels que l'hem creat, sinó en les orelles i ment de qui l'escolta.
El fet de no tenir el recurs "pornogràfic" de la imatge (que ho ensenya absolutament tot) fa que la imaginació de l'oient faci la part més important de la història. En aquest sentit aquesta manera d'explicar històries s'assembla molt a la literatura, on l'autor descriu i suggereix personatges, llocs, emocions i sensacions i el receptor lector, o en el nostre aquest cas oient, recrea en la seva imaginació les imatges de la història.
Quan tanques els ulls escoltant aquesta sèrie la teva ment rep tot un seguit d'estímuls sonors que provoquen que la teva imaginació visualitzi la història de manera diferent d'un altre oient que rep exactament la mateixa estimulació sonora. I això és fascinant.
Aquesta és una història ubicada en una Barcelona postapocalíptica, farcida de perills inquietants, criatures amenaçadores i intrigues existencials.
Hem experimentat, hem innovat, hem treballat fort i sense complexos per convertir aquesta història en una proposta agosarada i ambiciosa en la seva forma que posa al dia el concepte de les històries explicades. La tecnologia binaural digital transporta el relat a una altra dimensió, on l'escolta amb auriculars permet viure una experiència única que traslladarà l'oient a una altra manera, la més intensa, d'escoltar una història de ficció.