Per què les macrogranges s'han convertit en un problema?

El ministre de Consum, Alberto Garzón, assegurava a The Guardian que el model de les macrogranges produeix carn de mala qualitat, contamina i maltracta animals. Unes paraules que han provocat un terratrèmol mediàtic i polític a l'Estat espanyol.

La llei catalana no recull a partir de quin nombre d'animals una explotació de ramaderia intensiva seria considerada una macrogranja. A l'espera del decret en què ja treballa el govern, amb els criteris del Registre Estatal d'Emissions i Fonts Contaminants, a Catalunya hi hauria almenys 900 macrogranges, la majoria de porcs.

No s'ha de confondre macrogranja amb ramaderia intensiva, que és aquella on es produeix de forma industrial i on els animals estan estabulats, és a dir, tancats en naus tot l'any.

A l'altre extrem hi ha la ramaderia extensiva, en què els animals pasturen a l'aire lliure. Ara bé, són l'agricultura i la ramaderia intensiva les que produeixen el 90% dels aliments que comprem, segons la secretària general d'Agricultura i Ramaderia, Elena Guillaumes.

La carn de macrogranges és de mala qualitat?

El Col·legi de Veterinaris de Catalunya assegura que la qualitat de la carn produïda a les macrogranges és bona i que no depèn del tipus i mida de l'explotació, sinó de la raça, l'alimentació i el sacrifici de l'animal.

La ramaderia extensiva té un altre punt de vista. Sílvia Gutiérrez té una quarantena de cabres a Éller, a la Cerdanya, i considera que el producte que ofereixen des del camp no té res a veure amb el dels animals estabulats.

"Tenim una petjada positiva en l'entorn, amb animals amb cert grau de llibertat que fan una bona gestió del territori, i respectem el seu benestar. Si ho mirem tot, el producte de la ramaderia extensiva ben feta no és car."

Les macrogranges contaminen?

El desembre passat, Brussel·les va portar Espanya als tribunals pel deteriorament ambiental provocat per les macrogranges i la passivitat de les autoritats. Catalunya es deslliura de l'estirada d'orelles per mesures com la moratòria de quatre anys que limita la mida de les granges en 68 municipis amb molta concentració d'animals i amb l'aigua contaminada pels nitrats dels fems dels porcs, els famosos purins. Jordi Gispert és membre de la plataforma STOP Ganadería Industrial:

"Tots aquests fems en petites quantitats són bons adobs i fertilitzants pel camp, però en grans quantitats, i aquest és el problema, es filtren al subsol i passen als cursos d'aigua. Per tant, es contamina l'aigua per nitrats amb nivells més elevats dels que haurien de tenir".

La meitat dels municipis catalans estan contaminats per nitrats, segons els criteris que fixa la Unió Europea. L'Agència Catalana de l'Aigua va alertar el 2020 en un informe duríssim que en els darrers 19 anys no s'han observat millores clares pel que fa la contaminació de l'aigua per purins.

Josep Collado, secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies, admet que hi ha coses que no s'han fet bé, però es mostra esperançat que l'arribada dels fons europeus pugui donar sortida als purins amb la instal·lació de plantes de biogàs.

"Amb els fons Next Generation ens donen una altra oportunitat per tornar a crear plantes de biogàs que puguin gestionar tot el tema dels purins i obtenir energia a través d'aquests residus."

Ara bé, això no covenç les entitats ecologistes, que critiquen que la densitat d'animals que es dona a les macrogranges és un focus de malalties que després ens transmeten a nosaltres, que la ramaderia industrial contamina l'aire amb el metà i l'amoníac, i també critiquen que el model d'alimentació d'aquests animals està estretament vinculat amb la desforestació per a la producció de soja per fer pinso.

A les macrogranges s'hi maltracten animals?

El sector defensa que no hi ha maltractament i que les granges compleixen tots els requisits de la llei de benestar animal. El Departament de Ramaderia lamenta els casos puntuals d'imatges que es fan públiques en què "és evident que hi ha maltractament animal", però assegura que són una minoria. Guillaumes admet que amb els recursos actuals –uns 200 veterinaris– només poden actuar en casos de denúncia o amb indicis que s'està cometent una infracció.

Ara bé, per la codirectora del Centre d'Ètica Animal de la Universitat Pompeu Fabra, Núria Almiron, el problema no és tant la violació més o menys puntual de la llei de benestar animal, sinó les condicions sine qua non de les explotacions intensives:

"Viuen en condicions de confinament, sense poder tenir relacions socials normals amb els de la seva espècie, no els toca mai l'aire, se'ls escurça radicalment la vida, separats de les mares molt aviat i explotades de reproducció en reproducció... Tot això serà legal, però és pur maltractament i una vida miserable que no mereix cap ésser viu".

En aquesta línia, la immensa majoria de ciutadans creu que la llei actual es queda curta. L'últim eurobaròmetre sobre benestar animal és rotund: el 84% dels espanyols creu que s'han de millorar les condicions dels animals que tenim a les granges i la majoria estaria disposada a pagar més perquè se'ls tractés millor.