La banda sonora del trastorn obsessiu compulsiu (TOC)

El primer capítol de "Gent normal" està dedicat al trastorn obsessiu compulsiu (TOC), una malaltia que afecta una de cada cinquanta persones i que sol combinar obsessions (pensaments, imatges o impulsos que causen ansietat, por o malestar) amb compulsions, que són rituals per reduir l'angoixa i el pànic que generen les obsessions. L'Ana María Merino i l'escriptor Matthew Tree ens parlen de la seva dura experiència amb el trastorn i, de fons, sentireu una banda sonora impecable que té una relació directa amb ells o amb el trastorn. Set cançons, cada una amb un significat especial: 1. "Waterloo", Abba. L'any 1974 un grup suec pràcticament desconegut guanya la 19a edició del Festival d'Eurovisió, celebrat a Brighton, Gran Bretanya. Però mentre els Abba es preparen per menjar-se el món, un jove de només 15 anys anomenat Matthew Tree lluita perquè el món no se'l mengi a ell. I, de moment, no se n'està sortint. Abba 2. "Baba O'Riley", The Who. Quan no va a l'escola, en Matthew es tanca a la seva habitació, a escriure anys després serà escriptor i escoltar jazz i rock. Li agraden especialment Led Zeppelin i The Who, que van ajudar-lo durant els cinc anys que es va passar pensant-se que estava boig. 3. "Every Single Night", Fiona Apple. En aquesta cançó, Apple, diagnosticada amb TOC, explica com cada nit els pensaments obsessius la mantenen desperta. Els descriu com "papallones al cervell que infecten la ment". "Cada nit", diu, "és una lluita contra el meu cervell". A una entrevista per a la revista "Elle", Apple explica que una nit, a les tres de la matinada, va haver de llevar-se per regirar les escombraries que havia deixat al carrer, perquè se li havia ficat al cap que un rotlle gastat de paper de vàter estava mal posat. Fiona Apple Per evitar l'angoixa i el pànic que generen les obsessions, arriben les compulsions. Poden ser rituals de neteja, d'ordre, religiosos, etc. I no es fan només un cop, es fan tantes vegades com calgui, tantes vegades com sigui necessari per calmar l'ansietat, encara que els ocupin una bona part del dia i que interfereixin en la seva vida. 4. "Bam Bam", Camila Cabello. L'any 2020, quan tenia 23 anys, la cantant nord-americana d'origen cubà Camila Cabello va fer públic que tenia TOC. Per a ella, parlar-ne obertament era una part important de la seva teràpia. Cabello tenia pensaments obsessius i comportaments compulsius: "Ras i curt, em feia sentir com si el meu cervell estigués jugant amb mi d'una manera molt cruel. També m'afectava físicament. No podia dormir. Constantment notava un nus a la gola. I tenia mals de cap crònics i el meu cos passava per moltes muntanyes russes cada dia". Camila Cabello 5. "Hate It Here", Wilco. Jeff Tweedy, cantant i guitarrista del grup nord-americà Wilco, ha estat ingressat en diverses ocasions per depressió i ansietat. L'Anna Maria Merino explica que el TOC sol arribar acompanyat d'un "regalet": l'ansietat i/o la depressió. La majoria de malalties mentals no es manifesten d'una sola manera i solen anar agafades de la mà d'altres trastorns: els experts en diuen comorbiditat. 6. "Obsessions", Marina and the Diamonds. La cantant gal·lesa d'origen grec Marina Lambrini Diamandis es confessava en aquesta cançó sobre la depressió, les obsessions i el TOC. "No pots deixar lliure el teu cor fred/quan actues com si tinguessis TOC", diu la lletra. "Tenim obsessions/Vull esborrar cada pensament fosc/Que m'emprenya cada dia de la setmana/Tenim obsessions/Mai em vas dir què et feia fort/I què et feia dèbil". Marina and the Diamonds interpretant "Obsessions" 7. "Shape of You", Ed Sheeran. La música d'Ed Sheeran tanca de manera magistral el primer capítol de "Gent normal". "Shape of You", que no parla de cap trastorn mental, és una de les cançons que ajuden l'Ana Maria els dies dolents: "La porto sempre al mòbil. És posar-la i em marxen tots els mals". Pots sentir en bucle la banda sonora del programa a la llista d'Spotify! Per saber més sobre el TOC: "Memòries! 1974-1989. Dels quinze anys fins als trenta. Londres-Barcelona", Matthew Tree. Ed. Columna, 2004. "Diaris", Virginia Woolf (2022, trad. de Carlota Gurt). Tot i que fa de mal dir, es creu que l'escriptora britànica tenia TOC. Alguns dels seus comportaments estan reflectits en aquests diaris. "Tocados", Damián Alcolea (2015). Una novel·la on s'explica molt bé què vol dir tenir TOC a través de l'Adrian, un actor amb el trastorn que lluita per triomfar damunt dels escenaris. "L'aviador" (Martin Scorsese, 2002), biografia del magnat nord-americà Howard Hughes, que tenia TOC, protagonitzada per Leonardo DiCaprio, que també en té. Es pot veure a Prime i a Netflix, però durant poc temps. "Millor, impossible" (James L. Brooks, 1997). Comèdia amb Jack Nicholson fent el paper d'un escriptor solitari i malcarat que té TOC i Helen Hunt, l'única persona que l'entén i que hi veu més enllà del trastorn. A Filmin. "UNSTUCK: an OCD kids movie" (Kelly Anderson, 2007). Documental on sis nenes i nens que tenen TOC expliquen com conviuen amb el trastorn. Es pot veure aquí. "Girls" (Lena Dunham, 2012-2017). Sèrie sobre les experiències d'un grup de noies joves on la Hannah, la protagonista, té TOC. Es pot veure a HBO Max.

La banda sonora del trastorn obsessiu compulsiu (TOC)

Són molts els cantants que conviuen amb aquest trastorn i han fet cançons on expliquen les seves obsessions i experiències