Tres mesos després de les protestes postsentència, encara hi ha cinc persones en presó preventiva

Segons ha sabut Catalunya Ràdio, a tots cinc se'ls han obert expedients administratius per expulsar-los de Catalunya. Els advocats d'Alerta Solidària, com ara Benet Salellas, han denunciat el component racista de la seva situació:

"Si agafem la llista de les persones que van ingressar en presó provisional aquells dies i veiem les persones que es mantenen en presó provisional podem dir -si m'ho permeteu- que tots els blancs van sortir en llibertat i que, en canvi, tots els racialitzats es mantenen en situació de presó provisional."

Salellas porta la defensa del Charaf i l'Ibrahim, que van participar en les protestes de l'octubre a Girona. Neguen haver format part dels aldarulls i neguen haver llançat pedres als Mossos, tal com sostenen els agents en els seus atestats. L'Audiència de Girona els va ratificar la presó provisional amb l'argument que no estan arrelats: "Són nanos que han estat tutelats per la Generalitat, que estan en programes de la Generalitat, que estan treballant, que estan escolaritzats, que tenen un domicili, una certa xarxa social aquí i, en canvi, per l'únic motiu que es diuen Ibrahim i Charaf tot això no són elements suficients."

El Charaf i l'Ibrahim estan privats de llibertat a Puig de les Basses, amb el Mouhcine, que té una situació judicial similar.

El quart pres preventiu és el Mohamed, ingressat al Centre d'Internament per a Estrangers de la Zona Franca --on en qualsevol moment pot ser deportat al Marroc--, i el cinquè pres preventiu és el Charles: un jove nord-americà, també sense papers i pendent que l'extradeixin, que s'ha trobat en aquesta situació per una altra detenció, segons els seus advocats, totalment arbitrària.

 

 

El cas del Mohamed parla per si sol: el van detenir, el van enviar a la presó, el van deixar anar i, un cop a la porta de la presó, el van anar a buscar per detenir-lo un altre cop i se'l van endur al CIE. Xavier Pellicer, d'Alerta Solidària, ha denunciat a Catalunya Ràdio que s'està instrumentalitzant la llei d'estrangeria:

"Que respon absolutament a criteris racistes i antidemocràtics i que no dubtaran a utilitzar per castigar la dissidència si ho poden fer i per donar un missatge molt clar, que és: 'No us mobilitzeu i si podem abusar d'una situació particular vostra de feblesa social ho farem.'"

En tots aquests casos en què les detencions les han fet els Mossos i se sosté que hi ha algun agent lesionat, la Generalitat s'hi ha presentat com a acusació particular. Ho fa seguint un protocol habitual, segons ells, que els advocats d'Alerta Solidària han criticat durament perquè els posa davant del mirall.

Salellas destaca: "Tant que critiquem l'administració de l'Estat i la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, hem de dir que en aquells expedients on els lesionats es diu que són policies nacionals i guàrdies civils l'administració de l'Estat no ha comparegut com a acusació particular. No tenim l'Advocacia de l'Estat compareguda. I, en canvi, sí que podem dir que en aquests expedients, en què els suposats lesionats -encara que sigui per un simple hematoma en un braç- són mossos, la Generalitat compareix com a acusació particular."

Salellas també aclareix que l'Estat no ho fa simplement perquè no ho entén com una prioritat. I remarca que fent-ho la Generalitat 'legitima el paper de la Fiscalia, aprofundint fins i tot en l'acusació; i es dona la circumstància que aquest és, justament, un dels elements que està justificant aquesta presó provisional'.

El Charaf, l'Ibrahim, el Mouhcine, el Charles i el Mohamed viuen i pateixen un càstig doble: un per haver d'afrontar un procés penal per desordres públics i atemptat a l'autoritat, i un altre pel procés d'expulsió. Aquest últim encara menys garantista que l'altre, denuncia Xavier Pellicer, per l'alt nivell de discrecionalitat amb què el duen els jutges. Malgrat tot, no deixaran de batallar:

"Ens hem trobat amb situacions en què hi ha hagut l'expulsió d'una persona a qui ni tan sols li van lliurar el passaport abans d'expulsar-la; una altra en què ni tan sols se li va notificar a la defensa que la traslladaven a un CIE... Una sèrie de vulneracions de drets molt alarmants que dificulten enormement la feina de les defenses, que ja és complicada de per si en casos d'acusacions penals per mobilitzacions polítiques."