El Suprem retrocedeix al 2014

El 2014 va ser un any important per al procés. El mes de març, el Tribunal Constitucional va tombar la declaració de sobirania que havia aprovat el Parlament, però va deixar una porteta oberta per pactar el dret a decidir. Va centrar la pilota perquè els polítics rematessin a porteria. Poc després, a l'abril, una delegació del Parlament va anar al Congrés per intentar-ho.

N'eren tres. Marta Rovira va allargar la mà, literalment, a Mariano Rajoy, i avui ella és a l'exili. Jordi Turull, a la presó. El tercer representant, Joan Herrera, va avisar PP i PSOE que qui trenca Espanya és qui no reconeix el dret a decidir. Emergia aleshores el partit de Pablo Iglesias, mentre el Madrid del poder feia abdicar Joan Carles I per intentar salvar la corona.

A finals d'any esclata el 9N i la dreta no va perdonar a Rajoy el que va considerar una reacció tèbia. La porteta que havia obert el TC es va tancar de cop. Ningú a l'Estat va rematar a porteria. I ara el debat ja no es fa al Congrés, sinó al Suprem. És una ombra fosca que ens recorda el que hauria pogut ser i no va ser. Ara, la veu del fiscal tapa la dels polítics i assegura que a la Constitució no hi cap l'autodeterminació, "ni com a dret a decidir".