Xavier Sala-i-Martín: "Una guerra a Ucraïna derivaria en una crisi molt greu per a Espanya"

És més que evident que un conflicte entre Ucraïna i Rússia derivaria en una nova crisi econòmica. Si alguna cosa ens ha ensenyat la pandèmia és que tots estem interconnectats. O el que és el mateix, una petita disrupció en un país afecta la resta de països. En el cas que ens ocupa hi ha un factor afegit, els països implicats, segons remarca el catedràtic d'Economia a la Universitat de Colúmbia Xavier Sala-i-Martín.

"Rússia és la primera potència mundial pel que fa a les matèries primeres i un dels principals productors de petroli, Alemanya és una gran potència industrial i els Estats Units continuen sent la primera economia mundial."

Ara bé, per engegar una guerra avui no cal mobilitzar cap exèrcit. Amb la tecnologia es poden provocar molts danys en el funcionament d'un país i es pot generar una disrupció total. És el que ha passat a Ucraïna. Aquesta setmana hi ha hagut un ciberatac –al darrere del qual tot fa preveure que hi ha Moscou- que ha afectat alguns punts centrals del país.

"Es pot col·lapsar l'economia d'un país amb un atac informàtic i un col·lapse dels satèl·lits. En el cas d'Ucraïna, el ciberatac ha afectat els sectors militar i financer del país."

 

Un dels sectors que, evidentment, seria dels primers afectats és el de l'aviació, ja molt tocat els últims dos anys per la pandèmia. Si les aerolínies no volen, el turisme també en nota les conseqüències. De fet, en el cas d'un país veí de Rússia, Bielorússia, fa uns anys ja es va fer aterrar un avió per capturar un dissident. El resultat de tot plegat seria que també en sortirien perjudicats la cadena industrial i el sector informàtic.

Perill per al sud d'Europa

La crisi econòmica resultant d'un hipotètic conflicte perjudicaria més els països amb un deute públic més elevat. És el cas d'Espanya, que des del 2012 té uns nivells d'endeutament més alts. Davant d'aquest possible escenari, els inversors comencen a optar per comprar deute alemany. O dit d'una altra manera, la prima de risc augmenta.

"És la diferència entre els tipus d'interès que es cobren a Alemanya amb els d'Espanya. Si un inversor sospita que no li tornaràs els diners, aleshores considera que és més arriscat prestar-te a tu i et posa uns interessos superiors. El tipus d'interès està associat al risc que tinc que no em paguis."

Sala-i-Martín recorda que vam estar parlant molt de prima de risc fins al juliol del 2012, quan l'escenari d'una fallida d'Espanya es va esvair.

"El discurs de Mario Dragui, que era president del BCE, va ser clau. Aleshores va afirmar que el Banc Central Europeu compraria el deute dels països amb problemes financers."

Ara, però, torna a sortir a la llum, bàsicament per la preocupació dels inversors per la inflació. Saben que els reguladors, com el BCE, tard o d'hora hauran de deixar de comprar deute d'Espanya.

"Estan alerta perquè quan el Banc Central Europeu faci el pas, la prima de risc tornarà a pujar. Quan ho faci, l'augment serà més important que mai."

Això és així perquè un factor que ara és diferent del que hi havia al 2012. L'endeutament de les administracions públiques no només no s'ha reduït, sinó que amb la pandèmia ha augmentat fins més enllà del 110% del PIB.

"Durant els anys de creixement que han vingut després del 2012, Espanya no ha tornat el deute. L'ha seguit acumulant i, de fet, s'ha multiplicat. Per tant, Espanya està avui dia pitjor que ara fa una dècada."

Cal no oblidar, doncs, un component vinculat als fons europeus. Espanya haurà de retornar un 10% dels 750.000 milions que la Unió Europea ha transferit als Estats. Això són 75.000 milions que s'afegeixen a l'endeutament que avui ja tenen les administracions públiques.