Quins nervis, a aquesta hora, a tantes cases! Uns nervis i una emoció que van començar ja ahir a la nit, preparant la roba i la motxilla per aquest matí. És una proesa posar-los al llit i aconseguir que dormin a una hora raonable la primera nit. 700.000 alumnes d'infantil i primària comencen l'escola d'aquí a una hora. Per primer cop, les famílies no han hagut d'esperar fins als volts del 15 de setembre per recuperar la rutina i la brega diària amb la conciliació (que tothom sap que és impossible). L'agonia que eren aquestes dues setmanes de setembre, amb els adults treballant i les criatures afartades d'unes vacances interminables aquest any no hi és. Calendari nou. També és nou que el curs arrenqui sense restriccions anticovid, després dels dos anys de protocols per donar i per vendre. I sense percentatge obligatori de castellà: l'ordre del govern és clara. A partir d'avui cap escola ha d'aplicar el polèmic percentatge que els tribunals es van treure de la màniga i que continua pendent de resposta del Constitucional. Per tant, el 2022-2023 és un curs amb calendari nou, sense mascareta, sense 25% del castellà... i sense vagues. La treva que els sindicats i el departament van signar la setmana passada, contra tot pronòstic, permet que l'arrencada sigui pacífica. S'han desconvocat les aturades que estaven previstes ja per aquesta primera setmana. Un missatge important, positiu, per a les famílies: saber que mestres, professors i govern han estat capaços de trobar la manera d'anar a l'una una altra vegada. El primer trimestre serà clau per consolidar aquesta treva. La portaveu del sindicat USTEC, Iolanda Segura, ens ho explicava divendres. Hi ha molta feina a fer, però el punt de sortida, aquest acord entre les dues parts, és bo. Cal aprofitar-ho, perquè la feinada que tenen els uns i els altres i que tenim, de fet, com a societat, amb aquestes generacions d'alumnes és enorme. Ara fa just un mes es publicaven els resultats de les proves de competències bàsiques i no podien ser més alarmants. Diu el conseller que són molt millorables. Diguem-ne, directament, que són dolents. A l'assignatura de matemàtiques, el resultat és el pitjor dels últims onze anys. Preocupant, també, la baixada de nivell d'anglès. La pandèmia ha fet mal, clarament, a l'educació. El ritme es va trencar en sec durant els sis mesos que els alumnes van estar sense trepitjar l'escola i després no s'ha recuperat. Però el nivell acadèmic dels adolescents catalans és molt lluny d'on hauria de ser i fins i tot d'on havia estat. I això no és atribuïble només a la pandèmia. Per tant, ara que no hi haurà mascaretes ni protocols anticovid que ho entorpeixin tot, ara que s'estrena un calendari que facilita la vida a les famílies, i ara que sindicats i departament s'han conjurat per buscar acords, és el moment d'articular tots els esforços per fer remuntar aquest nivell tan baix. Preparar-los com mereixen per un món que és enrabiadament difícil i que els exigirà habilitats i coneixements. Ha de ser una prioritat, com a societat, que el nivell acadèmic millori. I millori molt. Pel bé de tots.