El matí de Catalunya Ràdio
02/04/2019 - 15.22 Actualitzat 08/09/2020 - 11.24
Les defenses, en veu de Jordi Pina i Andreu Van den Eynde, han tornat a protestar aquest dimarts, per enèsima vegada, pel canvi de criteri a la sala segona del Tribunal Suprem. El motiu: no poder interrogar els testimonis mostrant vídeos. Manuel Marchena ha descrit les reclamacions "d'escenografia", i ha reiterat que els vídeos es veuran en el moment oportú.
El 28 de febrer passat, la sala va decidir de manera col·legiada que els testimonis ja no es podien interpel·lar amb proves documentals. Les defenses van posar el crit al cel perquè, en les primeres setmanes del judici del procés, es van exposar documents, vídeos i tuits. Les defenses afirmen que aquest canvi de les regles del joc a mitja partida els deixa en un estat d'indefensió. Però com valoren els experts la decisió de Marchena?
Als tribunals espanyols és habitual mostrar les proves documentals quan es pregunta als testimonis. En aquest cas, el problema no és que els magistrats del Suprem no permetin visionar els vídeos amb els interrogatoris, sinó el fet que van permetre l'ús d'aquest material en les primeres declaracions per, després, canviar de parer.
L'advocat penalista Daniel Amelang afirma que es vulnera el principi "d'igualtat d'armes", és a dir, que les defenses i les acusacions puguin argumentar en les mateixes condicions:
"Als testimonis proposats per les acusacions se'ls ha permès l'exhibició de vídeos perquè comentin sobre ells. Hi ha testimonis proposats per la defensa als quals no s'ha permès l'exhibició de vídeos. Això es pot entendre com que no hi ha una igualtat entre totes les parts que hi intervenen."
Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, ha estat una de les veus que més rotundament ha protestat dins i fora de la sala sobre la indefensió que provoca el canvi de criteri de Marchena.
En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", Salellas va anunciar que les defenses havien denunciat per escrit i de manera col·lectiva la vulneració del dret a defensa, un dret reconegut a la Constitució i al Conveni Europeu de Drets Humans:
"Quan venen testimonis de càrrec i volem utilitzar elements que poden desacreditar-los, o anul·lar el valor del seu testimoni amb imatges que estan en la mateixa causa, el tribunal ens està denegant sistemàticament aquesta possibilitat."
Des del Col·legi d'Advocats de Barcelona, August Gil Matamala parla "d'irregularitat absoluta" però, segons aquest advocat expert en drets humans, aquesta no seria l'única vulneració.
Preguntes pertinents i jornades maratonianes
Per arribar a l'hora prevista al Tribunal Suprem des de la presó de Soto del Real, els encausats s'han de llevar abans de les sis del matí. El trasllat dura una hora per trajecte. L'horari de judici habilitat és de 10 a 14 i de 16 a 18.30, però hi ha hagut diverses sessions maratonianes que s'han allargat més enllà de les vuit del vespre. Segons Gil Matamala, això afecta la situació personal dels encausats i la seva salut: "Estan sotmesos a un tracte inhumà".
Un segon aspecte polèmic són les preguntes. Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha presentat un escrit de protesta, perquè considera que el president del tribunal limita les preguntes als testimonis. Marchena només permet preguntes relacionades amb els temes pels quals els testimonis han estat cridats, i no permet ampliar l'abast dels interrogatoris, encara que sigui amb una qüestió derivada o relacionada.
Consulta totes les sessions del judici del procés
Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, afirma que aquestes restriccions no s'apliquen a tothom per igual. En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", Roig recorda com es va citar dos guàrdies civils per la seva participació en uns escorcolls concrets, però l'interrogatori de l'acusació se'n va anar per altres camins:
"Les defenses ens havíem preparat les seves declaracions respecte a aquells escorcolls. Quan van arribar, se'ls va interrogar a un sobre l'1 d'octubre, i a l'altre sobre diligències d'investigació de malversació, quan aquest senyor no consta com a instructor o secretari de cap atestat".
El calendari del judici
Les defenses també han protestat per la falta d'informació sobre el calendari de declaracions previstes. L'ordre dels testimonis se sap amb molt poca antelació, i això afecta la preparació dels interrogatoris.
Els advocats dels encausats argumenten que en qualsevol judici, encara que sigui un procés de mesos, hi ha una previsió des del primer fins a l'últim dia. No és aquest el cas.
Marina Roig assegura que la llista de testimonis de l'abril, la van rebre pocs dies abans que s'acabés el mes de març. Davant l'actitud del tribunal, per l'advocada de Jordi Cuixart només hi ha una estratègia possible: "Hem de protestar totes les vegades que faci falta".