L'estiu més llarg

Últim dia del mes d'octubre. La tardor més estiuenca dels últims anys... o l'estiu més llarg, segons com es miri. La primavera tampoc ho va ser gaire, de normal. Fet i fet, portem sis mesos de calor: alternant onades que han disparat les temperatures i fases més suaus com les últimes setmanes. Les dades que recull el Servei Meteorològic de Catalunya confirmen que quan falten dos mesos per tancar l'any, el 2022 és l'any amb més dies de calor a Catalunya des que se'n tenen registres. En total, més de 120 dies, amb els termòmetres que han arribat o superat els 30 graus de temperatura màxima.

Un escalfament que es nota també a l'aigua del mar, fins i tot dels estanys, com el de Banyoles. I que es combina, inevitablement, amb la falta de pluja. Fa setmanes que els pantans estan per sota del 40% de la capacitat. Avui, en concret, la mitjana és del 36%. Una situació de sequera forta, que situa més de 300 municipis en alerta.

Fa encara no una setmana, la revista científica The Lancet publicava un preocupant informe sobre els efectes del canvi climàtic directament sobre la mortalitat. Les conclusions són alarmants: les morts relacionades amb la calor arreu del món s'han disparat un 68% en els últims 4 anys.

El crit dels activistes més joves no pot ser més encertat: "No hi ha planeta B". Però és que si hi hagués una altra Terra, l'hauríem fet malbé, de totes formes, perquè és insaciable la capacitat humana de produir i de créixer, sense mirar a quin cost ni amb quines conseqüències. Deixarem aquest planeta eixut de recursos naturals, però haurem creat l'i-Phone, els cotxes elèctrics i els coets per anar a la Lluna. Aquest serà el nostre testament.

Ve de lluny, aquesta dinàmica destructora de la mà humana. I està prou ben documentada. Però encara no ens la creiem. Els negacionistes som tots nosaltres. Els incrèduls que consideren paranoics els activistes i els científics. I nosaltres, que tenim vols per anar a Roma o a Lisboa abans de finals d'any; que agafem el cotxe per anar al súper perquè és més còmode que carretejar la compra a mà, que seguim tirant d'aire condicionat a l'estiu, acumulant més roba de la que necessitem a l'armari...

El canvi climàtic el fem possible entre tots. És un canvi evident, però invisible: les emissions de CO2 no les veiem al cel, no és un enemic que l'ull humà pugui captar, i per tant, no ens inquieta... no ens espanta tant. Aquest és el diagnòstic de l'ambientòleg Martí Boada per explicar el perquè d'aquest negacionisme light nostre de cada dia.