L'assetjament escolar, en primera persona: "Anar a l'escola era com un infern"

Ser víctima d'assetjament escolar "et fa sentir buida i dèbil". Ho explica l'Elsa, una jove de 16 anys que els últims 5 anys, des que anava a 4t de primària, ha patit bullying per part dels seus companys de classe. Més endavant, també dels seus amics de fora de l'escola. Al micròfon autònom d'El matí de Catalunya Ràdio, l'Elsa reconeix que sentia que tot era culpa seva. 

"Recordo l'escola com un infern. Tenia el rebuig dels meus companys. Em sentia diferent i ells m'aïllaven, i jo m'esforçava encara més per intentar agradar. Després ho pagava a casa, contra la meva mare."

El de l'Elsa és un dels centenars de casos d'assetjament que cada any es viuen a les aules de tot Catalunya. Només des de l'abril del 2021, el Departament d'Educació ha detectat 843 casos de violència en l'àmbit escolar. 

Aquesta jove, que fa un any va ingressar al Centre Terapèutic Can Ros Amalgama de Tarragona, detalla que mentre era objecte de bullying seguia "necessitant" l'aprovació dels altres per sentir-se "bé". La seva situació no es va aturar fins que ho va explicar a la seva mare. Aleshores, van anar a parlar amb l'escola. L'Elsa assegura que "durant anys" s'havia sentit "desprotegida" per l'escola. Ara ho veu completament diferent.

"M'he adonat que la culpa no era meva, sinó dels que m'assetjaven. Són ells qui tenen problemes. Tenen un problema d'inseguretat."

📽️ L'assetjament escolar, en primera persona: "Anar a l'escola era com un infern" https://t.co/6zcJFMNZIg pic.twitter.com/f6oFfIrrZ2

— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) May 2, 2022

La psicòloga experta en violència infantil Alba Alfageme comparteix el punt de vista de l'Elsa. En moltes ocasions, explica, els assetjadors tenen "un problema de gestió emocional".

"Realment tenen un problema d'inseguretat, de vinculació emocional i de gestió de les relacions amb altres persones. És important estar amatents per no formar part d'aquest bullying."

De fet, Alfageme creu que cal conscienciar els joves que "fent la vista grossa" no ajuden gens a acabar amb la xacra de l'assetjament. Tot al contrari. No mullar-se o guardar silenci, diu, és "posar-se del costat de l'assetjador". I precisament són aquestes complicitats el que fa que a dia d'avui encara hi hagi molt bullying a les escoles. 

Com detectar i prevenir el bullying?

Per poder detectar si un jove està patint assetjament, Alfageme recomana estar atent a canvis de comportament a casa, i a l'aparició d'altres símptomes: si empitjora la qualitat del son, si està en un constant estat d'alerta fins i tot a casa, si de sobte diu que no vol anar a classe o es troba malament constantment, o bé si es posa a plorar sense motiu aparent. El més important, explica la psicòloga, és tenir les eines i la formació per poder-ho detectar. 

"Moltes vegades els professors no identifiquen un cas de bullying perquè no tenen la formació per saber-lo veure a temps, i perquè no tenen les eines per aturar-lo. Això fa que a vegades es decideixi mirar cap a una altra banda."

Precisament això és el que va passar a la Montse. Un estiu es va adonar que el seu fill, el Nil, estava "més ensopit del compte", fins que va ser ell mateix qui els va explicar que patia assetjament i es volia treure la vida. "És un problema que no esperes", confessa la Montse.

"Li van diagnosticar depressió profunda, amb tan sols 10 anys. Sentir això ens va fer moltíssim mal. Però vam treballar tota la família per tirar endavant. Tots teníem ferides d'aquesta guerra i si volíem sortir forts, ens havíem de curar els tres. Ara ja fa dos anys d'això i el canvi ha estat increïble. El meu fill ha passat de ser víctima a supervivent. És un heroi."

📽️ L'assetjament escolar vist per una mare: "El meu fill no és una víctima, és un supervivent i un heroi" https://t.co/HGWUzFf90J pic.twitter.com/je3OOPFrhS

— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) May 5, 2022

Igual d'important és saber detectar a temps els menors que són agressors, com l'Arturo. Té 16 anys i va estar assetjant, juntament amb altres nois, un company de la classe. Van fer-li ciberbullying: amenaçant-lo, insultant-lo i ridiculitzant-lo a través de les xarxes socials. Reconeix que el dolor als altres el feia "sentir bé" però amb els anys, s'ha adonat que qui tenia el problema era ell.

"Era la llei del més fort, suposo. A veure qui era més xulo i graciós. Em sentia insegur, tenia la necessitat de sentir-me superior als altres. Era un cúmul de coses, tot m'anava malament a casa, no tenia una bona relació amb els pares, a l'escola, no treia bones notes. Suposo que ho pagava amb aquella persona."

"Si veiem que tracta amb violència verbal els companys, amb actitud de superioritat o menysteniment, pot ser que exerceixi bullying", apunta la psicòloga Alba Alfageme, que recomana "establir límits i fer-los veure les conseqüències d'un comportament que és inacceptable".

"Els pares, mares i tutors hem de ser exemple de comportament no violent. El nostre fill pot ser que sigui el reflex d'una forma de relacionar-nos que no sempre és adequada. Hem de desconstruir-nos."

📽️ L'Arturo va fer #bullying a un company de classe: "El dolor dels altres em feia sentir bé a mi" https://t.co/IXCI6Iwi0X pic.twitter.com/CWwZiRhb9Z

— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) May 4, 2022

En qualsevol cas, Alfageme creu que és vital comunicar-se com més millor amb els nois i noies per aconseguir tenir-hi complicitat i que s'obrin a explicar-se. 

"El millor és començar a parlar del tema sense esperar que esclati. És un problema estructural i cal prevenir-lo."

De fet, les ferides de l'assetjament escolar s'arrosseguen al llarg del temps. Ho reconeix la Cristina: té 38 anys i va patir episodis repetits d'assetjament escolar durant 4 cursos. Més de 20 anys després, explica com "les ferides encara hi són i les inseguretats generades van reapareixent de tant en tant".

"Gràcies a Déu, amb els anys ho poses a lloc i ho portes millor. Però en moments de la vida m'he sentit molt insignificant i molt petita. Pensava que ningú, tret de la meva família, m'estimaria."

🎥 La Cristina va patir #bullying fa 20 anys i assegura que encara arrossega inseguretats: "He pensat que ningú m'estimaria, tret de la família" https://t.co/yyV3r1cJzc pic.twitter.com/jxNmdKSpnE

— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) May 3, 2022

Els professors demanen més protecció i suport

Per tenir el màxim d'eines i possibilitats de detectar i frenar qualsevol possible cas d'assetjament, el col·lectiu de mestres assegura que l'actual model educatiu els dificulta molt la feina. La portaveu del sindicat USTEC-STEs, Iolanda Segura, diu que l'educació "no directiva" fa que cada vegada hi hagi "més individualisme i menys empatia" entre els alumnes. Segura afegeix a "El matí de Catalunya Ràdio" que les famílies també hi han de posar de la seva part perquè l'educació dels joves sigui la millor possible.

"Hauríem de trencar amb la inèrcia de l'educació no directiva. Si no se'ls marca uns límits i uns valors concrets, i es deixa que l'alumne decideixi què està bé i què no, ens estem equivocant greument com a societat. Cada vegada sortiran més estudiants amb egoisme i poca empatia."

Iolanda Segura també carrega contra "el poc suport" que els brinda l'administració pública. Assegura que l'actual protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l'assetjament i el ciberassetjament entre iguals és "confús" i poc realista. A aquesta situació s'hi suma que quan es produeixen casos de bullying els professors acostumen a trobar-se enmig de les crítiques, tant per part de l'administració com dels pares i mares implicats en el cas. 

Pel que fa a la gestió dels alumnes assetjadors, Segura creu que se'ls ha de marcar degudament el camí. Més enllà de mirar de saber per què actuen contra companys seus, la portaveu sindical creu que "no pot ser" que no se'ls castigui "degudament". 

"És cert que aquest alumne necessita algun tipus d'ajuda, però no pot ser que fem com si no passés res i no apliquem cap sanció que faci entendre a l'alumne que aquell comportament no és acceptable amb els seus companys ni tampoc amb el professorat. S'ha de protegir la víctima, que ha de poder tornar a l'escola amb llibertat."

El sindicat USTEC-STEs aprofita per reclamar millores en les condicions laborals dels mestres. Rebaixar ràtios és clau, diuen, per poder estar més atents als alumnes, fer-los seguiments personalitzats i maximitzar les possibilitats de detectar situacions de risc per als estudiants. 

Les famílies demanen un ensenyament més "inclusiu"

Des de l'Associació Federada de Famílies d'Alumnes de Catalunya, l'AFFAC, aposten per seguir dotant professors i pares i mares d'eines per saber-ne identificar possibles casos, sobretot per poder detectar canvis d'hàbits i actituds dels joves que puguin fer sospitar que s'està produint un cas d'assetjament. Formació que també hauria de servir per acompanyar afectivament les víctimes. Alhora, la directora de l'AFFAC, Belén Tascón, explica que on més feina hi ha és amb els adolescents. 

"Aquesta generació ho té molt més fàcil per posar en paraules micromasclismes i altres situacions. A la vegada, a les xarxes socials o a la música trobem comportaments d'assetjament sexista o de micromasclismes. I en el constant pujar i baixar d'hormones, els adolescents tenen molts canvis."

Tascón també reconeix que a les llars a vegades la comunicació és "difícil" amb els fills adolescents. Per això, creu que són clau les eines i la formació per poder detectar situacions de risc, encara que els menors no ho expressin en veu alta. 

Dades d'assetjament "esgarrifoses"

Dels 843 casos de violència registrats, un 60% s'han produït en l'àmbit escolar. Alhora, des de l'abril del 2021, hi ha hagut com a mínim 200 casos en què una noia en edat escolar ha patit violència masclista. La directora general de l'Alumnat, Rut Ribas, reconeix que els números són "flagrants", però que alhora van bé per tenir una aproximació real del que passa a les escoles. 

"Cada vegada hi ha més consciència i voluntat de destapar les violències. Anys enrere, una situació de violència es tractava molt diferent de com es fa ara. Com menys soroll fes aquella situació d'assetjament, millor."

Qui més qui menys, tothom té al seu entorn algun cas, ja sigui de familiars, amics o coneguts, que relaten casos de bullying. Situacions que encara ara sovint fan vergonya d'explicar, ja sigui per temor de semblar el dèbil o perquè es recorre a la frase de "són coses de nens".