El matí de Catalunya Ràdio
Isaac Salvatierra, Marta Vives
04/11/2021 - 14.21 Actualitzat 04/11/2021 - 14.25
L'agressió sexual a una noia de 16 anys a Igualada, que va ser violada i malferida quan sortia d'una discoteca la nit de la castanyada, ha causat commoció a Catalunya. Milers de persones s'han concentrat en pobles i ciutats de tot el país per dir prou a la violència masclista.
També al poble de Masquefa, d'on és la noia i la seva família. Xavier Boquete, l'alcalde del municipi, ha explicat a "El matí de Catalunya Ràdio" que estan en estat de xoc i que estan bolcats en la família així com amb els companys i mestres de la noia de l'institut a qui estan oferint suport psicològic:
"Cal que tots ens alineem contra aquesta xacra. I quan dic tots, vull dir des de les lleis a la mateixa societat. I que tots denunciem aquestes actituds que acaben derivant en situacions de violència que no hem de poder permetre."
A Catalunya cada dia es denuncien tres violacions, però hi ha una xifra oculta formada per les agressions no denunciades.
En l'última dècada, les denúncies per agressions sexuals han augmentat a Catalunya. Des del 2006 hi ha hagut més de 2.000 agressions sexuals. Només aquest any, ja s'han presentat 804 denúncies, segons els Mossos. Un 8,7% per cent de les violacions han estat grupals.
La consellera de Feminismes i Igualtat, Tània Verge, ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio" que la resposta política contra la violència masclista passa per erradicar el patriarcat que legitima aquestes expressions de violència física. Demana actuació en tots els àmbits:
"Cal un treball específic sobre els homes i, també, a les escoles. El missatge que es doni des dels mitjans no ha de revictimitzar ni generar sensació de por perquè les violacions són un mecanisme de control sobre les dones."
La consellera recorda que la gran part d'agressions sexuals passen dins l'àmbit privat i l'entorn proper de la víctima i, per tant, "no s'han crear imaginaris que no es corresponen amb la realitat".
Lucía Avilés, magistrada experta en violència de gènere, demana lluitar contra els discursos negacionistes per garantir els drets de les dones.
En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", Avilés veu positiva la reforma dels delictes sexuals que s'està tramitant del Codi Penal amb la llei coneguda com a "Només sí és sí", però creu que els jutges han de tenir més empatia amb les víctimes i oferir "escenaris amables" durant els judicis per evitar la revictimització:
"Des de l'àmbit jurídic, l'únic que podem certificar és el fracàs social. Hi ha més consciència feminista, però en determinades situacions encara s'aplaudeixen conductes masclistes."
L'Hospital Clínic atén cada dia una dona per agressió sexual. És el centre de referència per a aquests casos i alerta que aquest any hi haurà un augment de les agressions en relació amb l'any passat, marcat per la Covid i el confinament, però no arribaran a la xifra de les 503 agressions que van atendre el 2019, abans de la pandèmia.
La coordinadora d'Urgències del Clínic i membre de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere, Teresa Echeverría, diu que s'ha d'anar alerta amb la pressió social que reben les víctimes per no denunciar:
"Moltes situacions d'abús i agressió produeixen en entorns on la víctima se sent molt culpable com poden ser els botellots o activitats que no es volen confessar."
La recuperació psicològica de les víctimes d'agressions sexuals és molt complexa, entre els tres i els sis mesos, i molt sovint un any, segons la doctora Echevarría:
"És important el suport i el reconeixement social del delicte, l'ajuda de la família i que sàpiga i entengui com tractar una persona que ha patit una agressió, per quins processos passa i quina és la manera d'ajudar-la i fer-li costat."
Els experts recorden que és bàsic que la societat no revictimizi les víctimes i que puguin tirar endavant amb els propis recursos personals, entorn i ajuda terapèutica.