Borrell i la diplomàcia de mal gust

Una de les eines que més fem servir a la redacció és el diccionari: el de l'IEC en línia i el de sinònims d'Albert Janè (una joia, no trigueu ni un minut a entrar-hi). Els fem anar tant com el xat amb els lingüistes de la UAL. Ahir, d'entrada en entrada, vaig anar a parar al mot 'xaró'. "De mal gust, mancat d'art, de gràcia, de distinció".

Ni fet a mida. La diplomàcia de Josep Borrell en la crisi d'Ucraïna és diplomàcia xarona: diplomàcia de mal gust, mancada d'art, de gràcia i de distinció. Ho és, concretament, per l'episodi lamentable d'ahir, quan va dir, textualment: "Gràcies a Déu, Zelenski no és un d'aquells líders que fugen amagant-se en un cotxe". Signat, Josep Borrell, alt representant de la Política Exterior de la Unió Europea. El cap de la diplomàcia europea, l'encarregat de vetllar per la coherència, la unitat i l'eficàcia de la Unió Europea. Ni més ni menys.

Europa entrant en guerra i Borrell pixant fora de test. Amb l'estirabot d'ahir, totalment fora de lloc, Borrell demostra que el càrrec no li va a la mida. Li va gran. I el de Míster PESC és un vestit que no es pot entrar, no se li poden ajustar les vores. O es té la talla o no es té.

Es deuen haver quedat de pasta de moniato els periodistes europeus, nord-americans, russos i de totes les nacionalitats que cobrien la compareixença a Brussel·les. Intentar comparar Zelenski amb Puigdemont, Ucraïna amb Catalunya, Putin amb…? Val més que ho deixem aquí, perquè és una comparació insostenible es miri per on es miri.
 

La sortida de to de Borrell no venia al cas per enlloc. Una falta de consideració cap a Ucraïna, que resisteix com pot a l'ofensiva per terra, mar i aire de Rússia, després que la diplomàcia europea que el senyor Borrell encapçala hagi fracassat. Si hagués funcionat, ara no estaríem fent recompte de víctimes civils i refugiats, ni els ucraïnesos estarien fent cursets accelerats de còctels molotov i de disparar fusells. M'agafo aquí a la confessió del company Arturo Puente d'elDiario.es, quan admet la vergonya que fa veure algú aprofitant el conflicte d'Ucraïna -tan complex i enrevessat- per fer-s'ho venir bé i portar l'aigua al seu molí.

Les paraules de Josep Borrell sobre el fet que Zelenski continuï a Ucraïna tot i les bombes no tenen res a veure amb la valentia del president ucraïnès, sinó amb una dèria personal de Borrell ("qué pone en tu dni?"), un biaix que no aconsegueix dominar.

He anat a buscar informació sobre els requisits per a la diplomàcia internacional, per si de cas anava jo mal fixada. Idiomes, coneixement sobre els sistemes polítics, història, economia i dret, capacitat de lideratge i d'organització, honestedat, compromís i exemplaritat pública. Resumint: competència professional, comunicativa, relacional i moral. Son els quatre punts forts que ha de tenir tothom que es dediqui a la diplomàcia. Sempre que parlem de diplomàcia de debò, i no de diplomàcia xarona.