Biden a Ucraïna no sembla un nou Chamberlain

Aquesta setmana Netflix ha estrenat "Munich: The Edge of War", basada en la novel·la que retrata per què el primer ministre anglès Arthur Neville Chamberlain va aconseguir que Hitler firmés una declaració de pau alhora que el deixava annexionar-se els Sudets. Chamberlain sabia les intencions dels alemanys de fer una guerra de conquesta a Europa, perquè necessitaven aquella expansió balcànica per economia i per poder. La seva única intenció era guanyar temps per a una guerra.

Putin també té el seu ideòleg de capçalera, Vladislav Surkov, amb qui va descobrir que, per la via diplomàtica i econòmica, la que van seguir fins a l'any 2012, Rússia només ocupava el lloc 13 del rànquing mundial del PIB. Tot i així, des d'un punt de vista militar, el seu arsenal nuclear només és superat pels Estats Units. Surkov va suggerir fixar la política exterior de Rússia sobre la base d'aquest poder militar que ara exhibeixen.

Però ni l'oposició ni la tendència dels periodistes a desaparèixer han aconseguit posar fre a la corrupció i l'enriquiment dels oligarques, els 30 més importants tenen una fortuna que supera els 300.000 milions d'euros, un 30% del PIB espanyol. Fruit d'aquesta política va sorgir la invasió de Crimea i la guerra d'Ucraïna.

L'economia de Rússia depèn en un 30% del petroli i del gas, i la covid en va enfonsar els preus més d'un 60%. L'escalada agressiva de Putin ja n'ha multiplicat per vuit el preu, i Putin se'n beneficia perquè ho té tot venut.

Com que no ha passat res, Putin continua augmentant l'aposta, però en aquest cas ja ha guanyat. Europa necessita el seu gas i la Xina li compra tots els excedents, així que com més tensió militar, més bé li va a Putin: guanya més diners i el món el respecta.

La decisió de l'OTAN i d'Espanya de mobilitzar les seves millors tropes cap a la frontera d'Ucraïna així ho demostra. És més un gest que un acte de guerra. Encara que Biden no sembla que sigui Chamberlain amb la seva decisió de retirar el cos diplomàtic i els treballadors de Kíev. Del que no hi ha dubte és que fins que arribi la invasió, la guerra híbrida d'alta intensitat s'accentuarà: ciberatacs, insurgència en diversos països, amenaces… una tensió a llarg termini que potser servirà per buscar una solució conjunta al que suposa un dels conflictes més importants per al món.