Via Laietana: les tortures que no s'esborren

La comissaria de la Via Laietana torna a estar a l'ull de l'huracà. El secretari d'estat de Seguretat, Rafael Pérez-Ruiz, l'ha definit com un "símbol" des d'on s'ha "enfortit la democràcia a Espanya". Ho ha dit a Barcelona, en la celebració del Dia de la Policia.

"La seu d'aquesta prefectura, la de la Via Laietana, ha estat un símbol de servei públic des del que diverses generacions de policies han contribuït i segueixen contribuint a enfortir la democràcia al nostre país."

Aquestes paraules del número dos del Ministeri de l'Interior no han agradat a tota una generació de represaliats pel franquisme que van patir tortures en aquest lloc.

I Esquerra Republicana, que fa temps que batalla pel tancament de la comissaria, vol que el mateix titular del ministeri doni explicacions sobre aquestes paraules.

Avui, en aquesta comissaria no s'hi fan les tortures de fa 40 anys –tot i que també té denúncies actuals de maltractaments– però, en tot cas, per a moltes persones és un símbol de la repressió.

Memòria de temps foscos

Els qui hi van patir tortures ho recorden perfectament. Ho van fer en un acte a l'Ateneu Barcelonès, l'octubre del 2020. Entre ells, Agustí  Alcoberro, Carles Vallejo, Carles Castellanos o Pilar Rebaque. Per més que les paraules de Pérez-Ruiz es diguessin amb un sentit ampli, el seu testimoni xoca de ple amb el seu discurs.

"A la Via Laietana des del primer moment el detingut era plenament conscient que havia perdut la dignitat. Quan et deixaven, dormies en un pedrís amb una flassada per feia pudor de pixum. Estàvem incomunicats, però de vegades vèiem passar entre les reixes algun company o sentíem els seus gemecs". Agustí Alcoberro

"Jo vaig ser un dels milers que vam passar per allà. Em va tocar un estat d'excepció del 1970 i això suposava que estaves indefinidament a la Via Laietana en mans dels torturadors. No és tan directament la tortura sinó l'horitzó, que no hi veies el final". Carles Vallejo

"Les dones que passàvem per Via Laietana i ens torturaven no només patíem això, sinó que també ens vexaven perquè érem dones. Quan jo anava al lavabo, sempre portava un policia al darrere que vigilava el que feia amb la porta oberta". Pilar Rebaque

Avui dia, alguns dels advocats que segueixen de prop els casos d'excessos policials a la Via Laietana consideren que la situació és diferent. Ara es considera més com un centre de detenció, per bé que això no vol dir que no s'hi cometin excessos, com han denunciat alguns ciutadans.

A la tardor del 2019, ara fa dos anys, es van presentar els testimonis de 22 detinguts per les protestes contra la sentència del procés. Els informes denunciaven la policia espanyola, però també la catalana i, en relació amb Via Laietana, un dels denunciants va parlar de pallisses importants.

"En un moment donat es va donar la veu d'alarma perquè un policia havia mort. Diversos policies van començar a propinar forts cops a unes persones que estaven allà en condicions de detingudes, fet que va provocar que les parets es comencessin a omplir de sang".

El testimoni el va recollir el sistema de registre i comunicació per a la protecció de víctimes de tortura i violència institucional.