Anar a la navegació principalAnar al contingut

Catalunya nit

Per què la llei del "només sí és sí" rebaixa les penes a agressors sexuals?

Xoc entre el govern espanyol i el poder judicial pel degoteig de casos en què s'han tret anys de condemna als violadors

Àlex Giral / Paula Brujats

16/11/2022 - 17.52 Actualitzat 17/11/2022 - 13.10

Per què la llei del "només sí és sí" rebaixa les penes a agressors sexuals?
Manifestació a Barcelona el 8M del 2022 (ACN/Mique Codolar)

L'entrada en vigor de la llei del "només sí és sí" ha desembocat en un degoteig de rebaixes de condemnes a agressors sexuals. Són desenes de casos de violadors que havien estat condemnats amb l'antic Codi Penal, però que amb la nova llei, que s'aplica des de fa un mes i en alguns casos és més beneficiosa, veuen reduïda la pena de presó.

La nova normativa endureix les penes en alguns casos, com les violacions en grup, però, en canvi, redueix el càstig mínim o màxim en casos en què no hi ha agreujants.

Tot i la cascada de peticions de rebaixes de condemna --i els casos que la justícia ja ha avalat--, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, tanca la porta, per ara, a revisar la norma.

Si bé la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, va parlar inicialment d'"estudiar el text", Sánchez ha dit que abans cal esperar que els tribunals creïn jurisprudència i ha apel·lat a la sensibilitat dels magistrats:

"Ara correspon als tribunals i a la Fiscalia unificar aquesta doctrina. Haurem d'esperar abans de treure conclusions. Evidentment, la voluntat i la finalitat d'aquesta llei tan important és la de protegir les dones, i estic convençut que els tribunals tenen aquesta sensibilitat cap a delictes tan greus d'agressió sexual."

En aquesta línia, Unides Podem nega la necessitat de retocar la llei i atribueix els casos de rebaixes de penes al masclisme i a "jutges que incompleixen la llei". Així ho defensa la ministra d'Igualtat, Irene Montero, que reivindica que la llei "no té errors" i remarca la importància de formar els jutges en tots els estaments:

"El masclisme pot fer que alguns jutges apliquin de forma defectuosa una llei, que la interpretin erròniament. Si la llei es compleix, totes les dones estaran protegides. Reforçarem la formació a tots els operadors judicials perquè aquests estereotips no comprometin la imparcialitat als sistemes de justícia."

Discrepàncies entre els juristes

Les acusacions de la ministra Montero han encès el Consell General del Poder Judicial, que l'avisen que ja l'havien advertit que la llei tenia escletxes. Però, l'informe del màxim òrgan de govern dels jutges apuntava els problemes que plantejava la reducció "dels límits màxims de les penes" que la nova llei preveia neutralitzar amb la suma d'agreujants a les condemnes. 

La delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell, ha acusat als jutges de revisar les condemnes quan s'ha rebaixat la pena mínima i s'ha matingut la màxima, "és inèdit" en la justícia espanyola i assenyala que hi ha jurisprudència que avala no revisar una condemna a la baixa si el delicte és el mateix i no més ha variat la forquilla de les penes. És el que recull una circular de la Fiscalia General de l'Estat del 2015 amb l'anterior modificació del Codi Penal. Però la llei del "només sí és sí" no ho recull i alguns juristes entenen que la jurisprudència no es pot aplicar a la nova llei. 

Alguns jutges defensen que no tenen marge de maniobra per interpretar, que revisar a la baixa és un dret constitucional per als condemnats quan el canvi els beneficia. La magistrada i portaveu de Jutges per la Democràcia a Catalunya, María del Prado, fa una crida a la calma:

"La llei dona lloc a aquesta revisió i si [els condemnats] ho demanem ho hauran d'aplicar, però la idea és no fer-ho d'ofici. Esperem que els advocats ho demanin. M'agradaria transmetre certa calma a la societat, perquè són reduccions que no són tan substancials a nivell quantitatiu, com passar d'una pena de 10 a 8 anys."

Mentre que alguns jutges defensen que s'han d'aplicar les rebaixes d'algunes condemnes, d'altres defensen el contrari i entenen que s'està estirant massa la norma per rebaixar condemnes. Els juristes també reconeixen que falta formació en perspectiva de gènere en alguns casos

Degoteig de rebaixes

Fins ara, han sortit a la llum diverses resolucions que revisen a la baixa penes per a condemnats per agressió sexual a tribunals d'arreu de l'estat espanyol. Un dels casos més sonats ha estat el d'un professor d'institut de Madrid que havia pagat a quatre menors perquè es deixessin tocar.

Interpretant la nova llei, l'Audiència Provincial de Madrid ha rebaixat la condemna inicial, de sis anys i nou mesos de presó, a només nou mesos, motiu pel qual ha quedat en llibertat.

Així mateix, un tribunal de les illes Balears ha permès l'excarceració de dos agressors sexuals després d'haver-ne reinterpretat els casos amb la llei del "només sí és sí" en vigor, reduint-ne la pena de tres a dos anys en tots dos casos.

Llum verda al Congrés a la llei del 'només sí és sí'
Manifestació a Barcelona el 8M del 2022 (ACN/Miquel Codolar)

Per què la nova llei ha rebaixat algunes penes?

La norma ha eliminat el delicte d'abús sexual del Codi Penal i ha agrupat totes les conductes sota el d'agressió sexual. S'encaixa sota aquest únic concepte totes les possibles conductes per delictes sexuals, des de les més lleus fins a les més greus, i això ha implicat rebaixar els càstigs mínims en alguns casos, com l'agressió sexual, que passa de cinc a quatre anys, o l'agressió sexual amb penetració, que s'ha rebaixat de sis a quatre. 

El Ministeri d'Igualtat defensa que l'antiga distinció generava confusió i impunitat en alguns casos, com en els abusos sexuals on s'havia utilitzat drogues per anul·lar la voluntat de la víctima, que es castigaven amb penes menors.

Qui es beneficia de la reducció?

Els condemnats amb l'antiga llei poden reclamar als tribunals que revisi la seva sentència d'acord amb la nova norma. El Codi Penal permet revisar les condemnes i adaptar-les a una nova llei si és més favorable al pres.

És a dir, si la nova legislació contempla una rebaixa de la pena en el seu cas concret. Alguns juristes adverteixen que les revisions no poden ser automàtiques i cal estudiar cada cas.

Es podia evitar les revisions de condemnes?

Sí. El govern espanyol podria haver afegit una disposició transitòria a la llei per limitar el marge de revisió a la baixa de les condemnes. Però, no es va fer. De fet, el Ministeri d'Igualtat recorda que una limitació similar es va aprovar amb la reforma del Codi Penal del 2015 i entenen que també opera amb la nova normativa.