5 anys del 27-O: "No pots perdre un ull i que et diguin que no ha servit per a res"

Il·lusió, esperança, preocupació, por, desconcert, decepció, frustració. Són alguns dels sentiments que la ciutadania catalana va experimentar durant el mes d'octubre del 2017.

Un mes convuls, que arrencava amb el referèndum per l'autodeterminació de Catalunya, amb una forta repressió policial en alguns centres de votació, seguia amb una declaració d'independència suspesa en menys d'un minut, i culminava amb una votació al Parlament alhora que el Senat donava llum verda a la intervenció del govern de Catalunya.

Una muntanya russa d'emocions, a estones reprimides, a estones desbocades, que han marcat la política catalana d'aquests últims cinc anys, però també han influït en la conducta i l'estat d'ànim de la ciutadania.

Viure-ho com una aventura

Convocar la població a un referèndum per decidir quina havia de ser la seva relació amb l'estat espanyol --"Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?", plantejava la pregunta impresa a la papereta-- comportava "desestabilitzar molt la ciutadania", apunta Jordi Pacheco, degà del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya.

L'efecte es va multiplicar exponencialment ja abans de l'1 d'octubre, amb el crit de l'"A por ellos", previ al desembarcament dels cossos de seguretat de l'Estat a diferents punts de Catalunya:

"Molta gent ho va viure com una aventura."

Ho diu Imma Armadans, psicòloga social i directora del Màster de Mediació de Conflictes de la Universitat de Barcelona. Explica per què una part de la ciutadania es va vincular amb els fets d'octubre:

 "Els apel·lava a d'altres moments viscuts, per exemple durant la Guerra Civil, amb els seus familiars, i això els dotava de sentit."

Aquest sentiment va fer sumar al moviment independentista suports de gent que no estava d'acord amb la votació, però que creien que l'acció de les forces de seguretat reprimint el referèndum de l'1-O va ser desproporcionada.

Josep Maria Antentas, sociòleg expert en moviments socials i autor del llibre "Espectros de octubre", descriu l'efecte que les càrregues policials van tenir sobre part de la població no independentista:

"Hi ha una part de la societat catalana i espanyola que se sent incòmoda amb aquesta reacció tan autoritària i tan virulenta."

Tampoc els representa el discurs del rei del 3 d'octubre. Imma Armadans: 

"Això va cohesionar més el grup i va comportar més polarització, malestar i fractures dins de les famílies."

Adolescents i joves, descol·locats

Els experts coincideixen que on caldrà posar el focus, amb estudis específics, és en l'impacte que les càrregues policials van tenir sobre els alumnes de les escoles i instituts afectats.

"Els nanos no podien entendre què passava, perquè la imatge que tenien de la policia era una altra. Encara els passa ara, quan veuen Mossos a l'escola."

S'inquieten. En desconfien. Segons Armadans, el referèndum també va afectar molt la convivència i va caldre treballar per restaurar-la.

Mobilitzacions del 3 d'octubre

El sociòleg Josep Maria Antentas remarca que és el punt de màxima mobilització que hi ha hagut mai: 

"L'únic moment des del 2012 que hi ha una aliança entre el sector independentista i el que està en contra del règim del 1978, però que no necessàriament pensa que la independència és la solució.

L'independentisme va arribar molt més amunt del que ningú havia imaginat, però després va caure molt ràpid. Va ser com fer l'Everest i caure de seguida cap avall. Aquest buit tan gran tampoc se l'esperava ningú." 

El degà del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, Jordi Pacheco, hi troba aquesta justificació:

"El resultat de l'1-O és especialment complicat de gestionar, perquè no tenia prou força per proclamar immediatament la República de Catalunya, però tampoc permetia tirar enrere."

Proclamació interruptus

L'altre gran moment del procés va ser el 10 d'octubre del 2017, quan l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, proclama que assumeix el mandat que "Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república".

Al cap de 56 segons i un sonor aplaudiment, rebla: "Proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada." En aquest sentit, Imma Armadans destaca la contradicció del moment històric: 

 "Hi havia molta necessitat de culminar aquest procés i donar-hi alguna sortida. Quan va haver-hi la declaració, la gent va quedar com anestesiada, no entenia res."

El politòleg Jordi Pacheco fa la comparació amb una relació de parella: 

"La gent necessita referents clars, saber on és. Si et situen en una zona grisa tu no saps on ets."

Els ciutadans es preguntaven si el vincle que tenien fins aleshores amb l'estat espanyol havia canviat o no, si canviaria i amb quines conseqüències.

El 27 d'octubre, el ple del Parlament debat i aprova la declaració d'independència. Era divendres, a l'hora de l'operació sortida per al cap de setmana, i els ciutadans no sabien què comportava la DUI. Uns no sabien si celebrar-ho, els altres no sabien si emprenyar-se o no donar-hi més importància.

Simultàniament, el Senat debat i aprova l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que suposa la intervenció del govern de Catalunya. Per Josep Maria Antentas, el mes d'octubre del 2017 "les hipòtesis de treball de l'independentisme s'ensorren i hi ha una desbandada".

Aquí apareixen el buit i la frustració, especialment entre aquells que, a més de les seqüeles emocionals, en van tenir també de físiques i irreversibles, tal com assenyala Jordi Pacheco:

"Tu no pots haver perdut un ull i que després et diguin que això no val per a res."

Dissonància cognitiva, se'n diu. Imma Armadans explica que sorgeix quan hi ha una incompatibilitat entre dues idees o comportaments contradictoris:

"En realitat t'hi vas jugar el físic, però no pel que pensaves que serviria."

Ni fàcil, ni ràpid, ni indolor

Antentas explica una de les claus de l'èxit de l'independentisme:

"Va ser capaç de fer que una cosa objectivament molt difícil, com trencar un estat en contra de la seva voluntat, semblés molt fàcil, molt ràpid i indolor."

Aquesta estratègia va ser molt útil per atraure molta gent, però la realitat va demostrar que no era ni fàcil, ni ràpida, ni indolora.

"Això provoca un xoc", afirma. I a partir d'aquí, "la gent s'ha anat desinflant", afegeix Armadans. Cinc anys després, amb el trencament del govern de coalició entre ERC i Junts i la picabaralla política constant, a parer seu hi ha "desafecció".

Malgrat la frustració evident d'aquests cinc anys, l'autor d'"Espectros de octubre" creu que els independentistes no han tirat la tovallola:

"No em sembla que hi hagi resignació; els problemes de fons que van portar a l'1-O segueixen existint igual o més."

Per la seva banda, el degà del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya considera que a la càrrega emocional del referèndum de l'1-O i a tots els fets posteriors "no s'hi va donar resposta per part de cap de les dues bandes", i avisa:

"És com un volcà, que està actiu i que en qualsevol moment tornarà a emergir."