Joves portuguesos d'entre 11 i 24 anys porten 33 estats al tribunal per inacció climàtica

Sis joves portuguesos d'entre 11 i 24 anys portaran aquest dimecres al Tribunal Europeu dels Drets Humans 33 estats, inclòs Espanya, als quals acusen de violar els seus drets per no frenar l'escalfament global. Disset jutges sentiran a Estrasburg la denúncia dels joves --afectats  pels incendis que hi va haver a Portugal el 2017, on van morir 66 persones-- que apunten que aquesta mena de desastres són producte de l'escalfament global i acusen els governs europeus de no fer el que cal per aturar-lo.

Parlen, de fet, d'una vulneració de drets fonamentals, com ara el dret a la vida, i fan una llista de tots els efectes que el canvi climàtic ja té per la seva vida: al·lèrgies, problemes respiratoris o perills per les seves cases a causa de tempestes cada vegada més violentes o per l'augment del nivell del mar. El director de la Xarxa legal d'acció global que porta el seu cas, Gearoid O Cuinn, explica a "Catalunya Ràdio" perquè aquests joves consideren que els governs europeus no actuen per garantir-los un futur de qualitat:

"Venim d'un estiu, un altre estiu, de temperatures rècord, també a Portugal. Això té conseqüències immediates en la vida d'aquests joves portuguesos. No poden dormir, no es poden concentrar, també impacta en la seva salut mental... I els experts diuen que serà pitjor."

En aquest sentit, O Cuinn assegura que aquest és un cas molt important perquè "les parts d'Europa més vulnerables al canvi climàtic patiran els mateixos efectes":

"Encara no hem superat el grau i mig d'escalfament i ja estem veient incendis a Grècia i Itàlia i temperatures extremes a Espanya. Això només anirà empitjorant si seguim amb aquestes polítiques. És molt urgent que els governs facin més. Fins ara, han fallat."

Tres vistes en un any

Aquest és el tercer cas rellevant sobre la responsabilitat dels governs en l'acció climàtica que es porta aquest any al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg, que els tramita de forma prioritària. Hi ha també el cas de les àvies de Suïsa, 2.000 dones de més de 65 anys que també han dut la innacció climàtica del seu país a la cort europea, perquè consideren que la manca d'ambició del seu govern amenaça la seva vida i la seva salut. D'altra banda, també hi ha una demanda d'un exalcalde d'una localitat de França contra les autoritats del seu país per innacció climàtica.

O Cuinn confia que aquest tercer cas pot generar una allau de demandes similars als tribunals europeus i assegura que els joves estan esperançats i creuen que estan "davant d'una petita oportunitat per generar un canvi". Diu l'advocat que "saben que els governs han fallat, però confien que el tribunal els obligui a actuar amb urgència per frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle":  

"El nostre objectiu és aconseguir una sentència que forci un canvi, perquè encara tenim temps per actuar, però necessitem pressió perquè els governs facin el que han de fer, i urgentment. També necessitem animar i empoderar els tribunals nacionals perquè actuiïn contra la inacció climàtica, contra els govern que no estan fent tot el que cal."

Ja hi ha litigis d'aquest tipus a nivell nacional que han obligat els governs a fer canvis en les seves polítiques climàtiques, l'últim a Alemanya. A Espanya, el Tribunal Suprem té pendent fer pública la sentència del cas conegut com el judici del clima, en el qual es va denunciar l'estat espanyol per no reduir prou les emissions de gasos d'efecte hivernacle.