La teoria del cigne negre
Redactora d'informatius especialitzada en economia
@pilargarcia4502/11/2021 - 14.15 Actualitzat 03/11/2021 - 01.27
Arran del confinament i les restriccions a l'activitat econòmica per la Covid, les empreses van haver de córrer per treballar amb mitjans tecnològics. Teletreball, reunions o entrevistes virtuals, venda online, robòtica, eines 4.0, intel·ligència artificial... La tecnologia ja hi era, i la Covid li va donar una empenta, segons Xavier Pujol, consultor i vicepresident d'Autònoms Pimec.
"La pandèmia ha sigut un accelerador, no una causa-efecte, que ha fet que el ritme amb què s'han forçat els canvis hagi sigut més gran. Però són coses que ja hi eren, la tecnologia estava disponible, i, com les vacunes, s'han accelerat molt."
No totes les empreses han aplicat les mateixes eines digitals ni ho han fet de la mateixa manera ni al mateix ritme, però els ha acabat funcionant per mantenir el negoci. I n'hi ha que ho han intentat però que no se n'han sortit prou bé, segons Pujol.
"Han fet com una pizza de solucions tecnològiques: un zoom per aquí, un programa de gestió per allà, un altre de gestió documental, una botiga online en un altre tros..., que entre elles no es parlen. I en lloc de moure papers cap aquí i cap allà, el que movem són dades entre una aplicació i una altra."
Algunes empreses ni tan sols es van plantejar aplicar eines digitals per mantenir els seus negocis i durant els mesos més durs de la pandèmia es van quedar enrere. Primark n'és un exemple clar, segons Erik Rigola, consultor d'estratègia i màrqueting digital.
"Primark, del Regne Unit, basa els seus ingressos en el 'retail' físic. Té botigues arreu del món i no podien obrir. De cop i volta va perdre tots els ingressos. En canvi, altres empreses del món de la moda que ja estaven fent desplegament online van optar per accelerar-lo i tancar botigues físiques."
Sens dubte, el mitjà que van fer servir inicialment la gran majoria d'empreses que no necessitaven la presència física dels seus treballadors va ser el treball a distància.
En un primer moment va servir perquè es pogués mantenir, en més o menys mesura, l'activitat de les empreses i donar serveis als clients amb més o menys dificultats. Però, segons Xavier Pujol, amb el pas dels mesos s'han posat en evidència els punts febles d'aquesta eina, tant per a les empreses com per als treballadors.
"Ens costa organitzar-nos, diferenciar no només l'espai d'ús privat i de l'empresa sinó el temps. Quin temps dedico a la feina i quin a casa. Si no ets molt disciplinat, no acabaries mai. A més, moltes idees noves venen de la comunicació entre companys."
Ara la tendència és combinar el teletreball i la feina presencial cada setmana o cada quinze dies. Erik Rigola proposa una altra opció, fent servir les eines digitals, perquè les empreses no perdin talent i els treballadors no perdin el contacte amb l'equip.
"Buscar els espais de relació digitalment; trucades de treball en comú en què tu treballes pel teu compte i jo pel meu i, de tant en tant, parlem com si estiguéssim l'un davant de l'altre a l'oficina."
La transformació digital no ha sigut fàcil per a ningú. Empreses i treballadors s'hi han hagut d'adaptar a correcuita, amb entrebancs, potser sense saber-ne prou, però segons Xavier Pujol ha suposat un revulsiu per al model de negoci i la manera de treballar.
"El dinamisme i la sacsejada que ha representat que persones i empreses haguem hagut de canviar ens ha enriquit a tots."
I, fent servir el tòpic, les eines tecnològiques i la transformació digital han vingut per quedar-se.