Democràcies en declivi... i anirà a més

La meitat de les democràcies al món viuen un declivi que afecta les llibertats civils i l'estat de dret, segons l'informe anual de l'Institut per la Democràcia i l'Assistència Electoral, que també alerta de l'augment de l'opressió per part dels règims autoritaris. Ho atribueix a factors com les restriccions a la llibertat d'expressió o l'augment de la desconfiança en la legitimitat de les eleccions.

El cas dels Estats Units, especialment preocupant

Entre aquests països hi situa els Estats Units, el Brasil, Polònia, Hongria i l'Índia, amb problemes com la polarització política, la disfunció institucional o les amenaces als drets civils. En el cas nord-americà, qualifica de "terrible" el govern de Donald Trump. Creu que el partit republicà és "semilleial" a la democràcia i això converteix la situació en un cas "clarament problemàtic". Kevin Casas-Zamora, secretari general d'aquest grup d'observadors:

"Em preocupa molt el que estem veient als Estats Units. A hores d'ara està ben clar que la febre no es va acabar amb l'elecció d'una nova administració, i la febre són els nivells de polarització desbocats, els intents de minar la credibilitat dels resultats electorals sense cap indici de frau."

A banda, també ha fet un pas enrere en drets sexuals i reproductius, amb la desprotecció de l'avortament, una deriva excepcional en comparació amb la majoria dels 173 països analitzats.

Quins factors hi influeixen?

L'informe diu que l'augment incontrolat de la polarització política i de les desigualtats contribueixen que una part de la societat temi no assolir un nivell de benestar. A banda d'aquests factors estructurals, en destaca altres de conjunturals, com la pandèmia, la crisi econòmica i, aquest any, la invasió d'Ucraïna:

"Aquest any celebrem el dia de la democràcia sota l'ombra de la guerra a Ucraïna, una invasió que és un atac directe als principis fonamentals de la democràcia, el dret a l'autodeterminació i el dret a escollir un destí propi a través d'unes eleccions justes i lliures."

Explica que més de dos terços de la població mundial viu en democràcies en erosió o règims autoritaris. En el cas espanyol, es limita a valorar positivament la simplificació dels tràmits per als votants a l'estranger i l'aprovació de la nova llei de memòria democràtica.

Règims autoritaris més forts

Si la meitat de les democràcies perden qualitat, la meitat dels règims autoritaris perden escrúpols. Durant el 2022, l'Afganistan, Bielorússia, Cambodja, les Comores i Nicaragua han intensificat la repressió, segons aquest think-tank internacional. Geogràficament, prop de la meitat de la població asiàtica no viu en democràcies, i en sobresurt el Pròxim Orient, la regió més autoritària del món. Per la seva banda, l'Àfrica es manté inestable.

Destaca negativament el cas del Salvador, amb la destitució dels magistrats del Constitucional i l'expulsió del país de periodistes crítics. També menciona la violència al Kazakhstan per sufocar les protestes contra l'encariment de l'energia i la victòria electoral a les Filipines de Bongbong Marcos amb una campanya electoral marcada per la desinformació.

Punts brillants, però pocs i distants

No tot l'informe és negatiu. Es constata l'efervescència de l'acció cívica arreu del món com a motiu d'esperança, però són casos comptats. Casas-Zamora en posa dos exemples:

"Estem veient els moviments juvenils vinculats a la lluita contra la crisi climàtica, però també els de llocs com l'Iran, on la gent ha sortit a reclamar llibertat, igualtat i dignitat. Per tant, hi ha alguns punts brillants, però la tendència general és molt desoladora."

Aquesta decadència està en una fase inicial i augura un futur molt complicat a escala global, tant per la polarització social com per la desinformació i el populisme. Per això, aposta per impulsar contractes socials "més equitatius i sostenibles", reformar les institucions polítiques i reforçar les defenses contra aquesta erosió.