Creixen els casos de la malaltia de Lyme, transmesa per paparres: símptomes i com evitar-la

Augmenten a Catalunya els casos de la malaltia de Lyme, una infecció que es transmet a través de les paparres, portadores del microbi responsable d'aquesta patologia.

Es tracta d'una afecció moderna que es va diagnosticar cap als anys 80 del segle passat als Estats Units i que es desenvolupa en climes temperats. La seva incidència al nostre país va pujant lentament i ara ja se'n diagnostiquen uns cent casos a l'any.

Amb tot, el director de la unitat de malalties infeccioses de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, Manel Cervantes, assegura a Catalunya Ràdio que no hi ha motiu per alarmar-se:

"Va pujant lentament, no és que ara hi hagi una epidèmia de cop. El que sí que ha canviat en els darrers cinc anys és que mentre abans hi havia uns set o deu casos a l'any, ara poden ser cent."

Com ens podem contagiar?

Segons Cervantes, fins ara, pensar en aquesta malaltia no entrava en el diagnòstic habitual a casa nostra. De fet, es creu que l'increment de casos està relacionat amb l'increment dels animals salvatges i la intensa relació humana amb el bosc, ja que les paparres d'animals com senglars o cabirols poden saltar a les plantes, i d'aquí als gossos o a les persones.

Segons explica Cervantes, el contagi amb la malaltia ve -doncs- "pel contacte proper a la zona de la natura que compartim" amb aquests:

"Els animals salvatges estan creixent al nostre voltant, molt a prop. Això vol dir que, quan anem pel bosc, haurem tocat una fulla que fa una estona ha tocat el senglar. Aquesta pot ser la manera que es transmeti, no menjant porc o cérvol."

D'altra banda, el president de l'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental de Catalunya, Quim Sendra, reafirma a Catalunya Ràdio que aquestes paparres viuen a les herbes arran de terra i que --igual que tants virus que coneixem-- entrarien dins les plagues que venen dels animals i es traspassen a l'home:

"Està allà i salta a sobre nostre o dels nostres gossos quan anem a passejar pel camp. El perill és que ens entren per dins la roba i, com la picada no és especialment dolorosa, a vegades ni tan sols ens n'adonem."

Pel que fa als símptomes, el doctor Cervantes precisa que en la majoria de casos solen començar amb "una picada que es veu":

"A partir d'aquí, al cap d'uns dies, hi ha un quadre de febre lleu i surten unes taques a la pell relativament grosses, de més de 2 cm.  I això es va autolimitant i millora. Si no millora, queden aquests símptomes de cansament, d'aixafament, com una grip, però que s'allarga."

Complicacions si no es tracta aviat

Segons Cervantes, si la malaltia s'agafa als primers estadis, es tracta amb un antibiòtic. Però si queda latent, pot portar greus problemes al sistema coronari:

"Per un costat ens alerta perquè la malaltia pot tenir alguna conseqüència greu, però és cert que a la majoria de la gent no li passa."

Una altra recomanació del doctor Cervantes és anar en compte a l'hora d'arrencar-se una paparra. Apunta que cal fer-ho bé per evitar mals pitjors:

"Si tenim una paparra, un bitxo negre, que està enganxat, que ens ha fet mal, que es posa vermell al voltant de la pell, el que hem de fer és retirar aquesta paparra. Perquè si apretéssim amb les mans, que és el primer que ens podria sortir de fer, l'únic que faríem és apretar el sistema digestiu de l'animal i fer que ens entrin els microbis a la sang. Amb unes pinces, amb molta cura, s'ha d'agafar el cap, que és per on estan enganxats, i des d'allà treure-la fora."

Precaucions per prevenir-ho

Pel doctor Cervantes, és important que el sistema sanitari prengui consciència d'aquesta malaltia i té l'esperança que aviat estiguin disponibles proves PCR (com les que s'han fet per a la covid) per diagnosticar-la amb més facilitat.

Al seu torn, Serra apunta abans a la prevenció i anima a tenir uns pantalons que utilitzem per sortir a passejar al bosc, tractats amb un producte especial:

"Sobretot de cintura cap abaix, que és la que tocarà més a les herbes on són, cal aplicar alguns insecticides repel·lents, no qualsevol, sinó algun especialment prescrit."