Catalunya nit
Catalunya Ràdio arriba a l'Antàrtida, després de travessar el perillós pas de Drake
Primera etapa del viatge d'un equip de l'emissora, acompanyant una expedició científica
José Antonio Rodríguez i Domènec Subirà
12/01/2023 - 11.45 Actualitzat 12/01/2023 - 12.38
Ushuaia és un lloc amb aura de mite. Tenim la sort que el nostre viatge comenci aquí, a la Terra del Foc, a l'Argentina, on fins i tot el nom és més evocador que el del port veí de Punta Arenas, a Xile, per no dir algun port d'Austràlia o algun aeroport dels Estats Units d'on també en surten expedicions antàrtiques.
Ushuaia s'ha forjat el nom de la ciutat més austral del món, tot i que des del 2019, comparteix aquesta etiqueta amb la xilena Puerto Williams, però, en canvi, ha oblidat gairebé del tot la cultura dels seus habitants originaris, els selknams i els yagans. Tot just ara els seus descendents comencen a reivindicar el seu llegat.
La llum neta, poc contaminada, ressalta el contrast del vaixell taronja viu, amarrat al port, l'Hespérides, el vaixell propietat del CSIC que tripula l'Armada Espanyola. Ja té més de 30 anys i gairebé el mateix nombre de campanyes científiques a l'Antàrtida.
La d'aquest any, la nostra, compta amb 26 projectes científics que s'executaran des del vaixell i des de les dues bases espanyoles a les illes Livingston i Decepció.
Els creuers turístics, també aquí
La sortida d'Ushuaia, pel canal Beagle, ens revela l'intens tràfic de creuers turístics que hi ha al costat d'alguns portacontenidors i de cinc velers d'última fornada que estan fent una regata al voltant del món.
Tema de debat que sorgeix sovint davant d'aquestes imatges: visitar l'Antàrtida és un dret, un luxe, un error? Tan lluny d'això, què devien pensar fa milers d'anys aquells yagans navegant per aquestes aigües en les seves senzilles canoes de fusta transportant sempre un petit foc a dins? Els seus focs i els dels selknams, Illa Gran endins, van donar el nom de Terra del Foc.
Un viatge perillós?
Passem el cap d'Hornos i ens endinsem al mar d'Hoces, el nom del primer descobridor reivindicat per la historiografia espanyola, o pas de Drake, el nom britànic que s'ha acabat pràcticament imposant. En aquest punt, diu la tradició que els mariners que el creuaven es posaven una arracada per haver superat un dels llocs més perillosos de la navegació mundial.
Alguns dels que primer van albirar les terres antàrtiques hi van arribar arrossegats i desorientats pels temporals. Nosaltres no mereixeríem l'honor de l'arracada perquè no hem trobat un Drake tan dolent.
"Estem tenint sort!", diuen els oficials, però no els senten els que passen tot un dia dormint o els que estan marejats, sense esma per a res. Per a la resta, durant unes 36 hores el mar feréstec, blau fort, gris, negre fins i tot, 360 graus al nostre voltant, és l'espectacle del viatge mentre travessem el corrent circumpolar antàrtic i les temperatures cauen dràsticament.
A bord de l'Hespérides hi convivim una seixantena de mariners i oficials de l'Armada, 33 investigadors científics i quatre periodistes.
Durant el trànsit, els àpats marquen els horaris del dia, anunciats per megafonia, com també l'oració de cada vespre "tú que dispones de viento y mar, haces la calma, la tempestad. Ten de nosotros, Señor, piedad, piedad, Señor, Señor, piedad".
Terra a la vista!
La primera terra que veiem és l'illa Decepció, el cràter d'un volcà submergit que va entrar en erupció el 1970 per última vegada i que encara guarda les restes d'una antiga base balenera. Aquí és on comença la feina del vaixell.
La primera missió és logística, lliurar a la base militar-científica d'aquesta illa i a la científica de l'illa Livingston, el material, aliments i combustible que estan esperant, desembarcar alguns dels científics i endur-se les deixalles.
Dos dies després es posen en marxa els projectes científics al vaixell que implicarà navegar tres dies entre aquestes dues illes: a la península Byers hi desembarquen per a quatre setmanes els matemàtics i biòlegs de l'Autònoma de Madrid que investiguen si, per exemple, hi ha bacteris a l'atmosfera que hagin pogut arribar des del pol nord.
A punta Hannah hi baixen durant quatre hores els biòlegs del Museu Nacional de Ciències Naturals que estudien el comportament dels pingüins carablancs i dels pingüins de corona blanca i els geofísics de la Universitat de Granada que comproven com la variació de la capa de gel afecta les propietats elèctriques del mantell terrestre.
Imatge antàrtica un punt irònica dins del cràter navegable de l'illa Decepció. A una banda els antics dipòsits q emmagatzemaven oli de balena, explotació q es va haver de frenar. A l'altre costat un iot multimilionari de visita l'estiu q vindran cent mil turistes. pic.twitter.com/CLZmPbO9Ge
Domènec Subirà (@dsubiraq) January 12, 2023
Mentrestant, a la coberta de popa l'activitat de l'equip de biòlegs de la UB és frenètica: des d'aquí llencen diferents aparells per recollir sediments o aigua on hi busquen des de bacteris fins a microplàstics; baixen a una cala a recollir algues o restes de contaminació i fan immersions per estudiar la fauna i flora del fons marí.
Totes les mostres passen després als laboratoris, es filtren, s'analitzen o es congelen i es classifiquen.
L'activitat científica marca del tot l'agenda del vaixell i els tècnics de la UTM, la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC, i els mariners estan consagrats, incansables, a facilitar tot aquest procés, des de llançar una draga de profunditat fins a tripular les zòdiacs. A punta Shirreff s'ha de suspendre el pla previst.
El pont de comandament del vaixell diu que el temps no és bo. La meteorologia sempre té l'última paraula.
Objectiu, Livingston
I justament, dimarts 10 de gener és un dia assolellat i amb només una mica de mar de fons. El dia que desembarquem a caleta Cierva. Si fins ara érem a les illes Shetland del Sud, aquí trepitgem ja la península Antàrtica i la imatge és la icònica d'aquestes latituds: icebergs al nostre voltant, despresos de les glaceres d'un blanc immaculat que es tornen blau cel lluminós allà on són més antigues.
Gels de formes insòlites, alguns arrodonits, com si la mà del vent els hagués acaronat; altres geomètrics, com si els esquitxos del mar els haguessin anat esculpint amb un ganivet. A l'illa Livingston esperem trepitjar un d'aquests gegants mil·lenaris, la glacera Johnson. Serà la nostra parada i fonda.
I és que el viatge des d'Ushuaia fins a la península Antàrtica travessant el pas de Drake és només el relat de la primera etapa de l'itinerari que culminarà amb una estada a la base d'investigació de l'illa Livingston promoguda i fundada per Antoni Ballester i Josefina Castellví.