Un quist o un fibroadenoma al pit duplica el risc de tenir un càncer de mama

Les dones que tenen alguna patologia mamària benigna, com pot ser un quist o un fibroadenoma, presenten gairebé el doble de risc de desenvolupar un càncer de mama que les que no els hi han detectat res, independentment de la seva edat. A més, el risc s'allarga fins a 20 anys després de fer la detecció d'un quist o un fibroadenoma benigne.

Aquesta és la principal conclusió d'un estudi català, coordinat per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), al qual ha tingut accés Catalunya Ràdio. La investigació s'ha presentat al congrés europeu sobre aquesta patologia, que es fa del 16 al 18 de novembre a Barcelona, i s'ha publicat a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health.

Les conclusions del treball revelen que 25 de cada 1.000 dones a les quals se'ls havia detectat una malaltia benigna al pit posteriorment van ser diagnosticades de càncer de mama. En canvi, les dones sense patologia benigna que van ser diagnosticades amb un càncer de pit només en van ser 15 de cada 1.000.

Però això, segons ha volgut tranquil·litzar la doctora Marta Roman a Catalunya Ràdio, no és determinant.

"No hem de crear alarma. Això vol dir que les dones amb lesions benignes tenen el doble de risc de tenir càncer, però la majoria no desenvoluparan la malaltia. És a dir que tenir una lesió benigna no equival a desenvolupar la malaltia."

La doctora Roman, principal investigadora de l'estudi i bioestadística del Servei d'Epidemiologia de l'Institut Hospital del Mar, subratlla la necessitat de seguir rigorosament les mamografies de control.

"Per això és important que les dones que tenen lesions benignes continuïn participant en els programes de detecció precoç."

Els investigadors es plantegen que caldria fer un seguiment més exhaustiu d'aquest grup de dones de més alt risc, per poder detectar el càncer de pit en estadis inicials i, per tant, millorar la supervivència.

"Potser les dones que tenen un alt risc s'haurien de fer mamografies anuals, mentre que les  dones de baix risc, és a dir, que no tenen ni patologies mamàries benignes ni antecedents familiars i la mama és grassa, se'n podrien fer cada quatre anys."

L'estudi s'ha fet en 700.000 dones espanyoles d'entre 50 i 69 anys que han participat en els programes de detecció i cribratge de càncer de mama. Com a mínim, se'ls va fer una mamografia entre el 1996 i el 2015 en un centre sanitari de l'Estat.

Aquesta prova s'ofereix cada dos anys a les dones que tenen entre 50 i 69 anys. En aquest període, 17.827 dones van ser diagnosticades amb una malaltia mamària benigna, mentre que a 11.708 se'ls va diagnosticar càncer de mama.