Catalunya migdia
Rússia i la Xina es freguen les mans: el desgel de l'Àrtic obre noves rutes comercials
A l'Antàrtida, la pèrdua de gel continental és més lenta, però igualment amenaça el seu ecosistema
Cèlia Cernadas, enviada especial a Tromso, Noruega / Domènec Subirà, enviat especial a l'Antàrtida
27/01/2023 - 13.46 Actualitzat 27/01/2023 - 13.45
El desgel dels pols amenaça la biodiversitat de les dues regions, però a l'Àrtic permet obrir noves rutes comercials marítimes i accedir a recursos naturals de gran potencial econòmic.
Rússia i la Xina ja estan estudiant com treure'n rèdit econòmic, però les seves ambicions topen amb la preocupació ambiental de la regió del món més afectada pel canvi climàtic.
Els ossos polars volen gel
"Si fa quinze anys m'haguessis dit que veuria bacallà a l'illa de Svalbard, t'hauria dit que estaves boja." Svalbard, una illa noruega situada a 78 graus de latitud nord, és el territori més àrtic del país. I qui parla és Paul Wassmann, catedràtic del Departament de Biologia Marina i de l'Àrtic de la Universitat de Tromso, a Noruega, que ha participat en 30 expedicions sobre el terreny a l'Àrtic, la primera l'any 1984:
"No hi ha cap lloc a la Terra on el canvi climàtic sigui tan fort i greu com al nord. És 3 o 4 vegades superior al de la Mediterrània o al de la mitjana del món. En 30 anys, al nord de Noruega ha desaparegut el gel i han aparegut noves espècies. És un fenomen obvi."
A les cròniques i connexions d'avui a ?@CatalunyaRadio? i ?@Catinformacio? he inclòs el que em va estar explicant Jan-Gunnar Winther, director del Centre per a l'Oceà i l'#Àrtic de Tromsø, #Noruega
Cèlia Cernadas (@celiacernadas) January 26, 2023
Comparteixo alguns fragments ??
1. L'#Àrtic i el canvi climàtic pic.twitter.com/VouTOQeUEd
L'aire condicionat del planeta
Els últims 30 anys s'ha desfet el 30% del gel de l'Àrtic, que fa que sigui la nevera del planeta, refresqui l'aire calent del sud i impedeixi que la radiació solar penetri a l'aigua.
Sense gel, ens recorda Jan-Gunnar Winther, director del Centre per a l'Oceà i l'Àrtic de Tromso, l'escalfament s'accelera:
"El que està passant a l'Àrtic no es queda a l'Àrtic, De fet, repercuteix a tot arreu. Ara sabem, amb bastanta seguretat, que el desgel de l'Oceà Àrtic està influint en els monsons d'Àsia."
L'#Àrtic s'escalfa entre 3 i 4 vegades més ràpid que la resta del món
Cèlia Cernadas (@celiacernadas) January 26, 2023
L'Àrtic és la nevera del planeta: refresca l'aire i l'aigua. Sense el gel, s'accelera l'escalfament
El que passa a l'Àrtic no es queda a l'Àrtic: afecta tothom
El 2050, l'Àrtic no tindrà gel als estius#Tromsø pic.twitter.com/1xe143eCb6
El desgel altera també la biodiversitat i els ecosistemes marins, com l'os polar, que necessita el gel com a plataforma per caçar, o el bacallà polar, desplaçat pel bacallà atlàntic, que envaeix nous territoris a mesura que el mar de Barentsz s'escalfa.
Els canvis són ràpids i costen de mesurar, però les primeres prediccions ja diuen que el 2050 l'Àrtic pot estar lliure de gel a l'estiu. Això obre infinites possibilitats econòmiques i comercials, però planteja també enormes reptes ambientals.
Petroli, gas i... terres rares
Es calcula que un terç dels recursos naturals del món que queden per explotar són a l'Àrtic. El gel, fins ara, els han fet inaccessibles a l'avarícia en una regió del món encerclada per grans potències: des dels Estats Units i el Canadà fins a Noruega i Rússia.
El desgel de l'#Àrtic obre la porta a potencials activitats econòmiques que encara costen de quantificar, però que ja desperten l'avarícia de les grans potències:
Cèlia Cernadas (@celiacernadas) January 26, 2023
- Recursos naturals sota el gel (petroli, gas, minerals)
- Noves rutes de transport
En parlem al @Catalunya_nit ?? pic.twitter.com/BYUg1AsZGl
Noruega, primera potència energètica del continent, està preparant noves llicències per extreure gas i petroli al sud del mar de Barentsz, davant les actuals hostilitats entre Europa i Moscou.
Després hi ha els minerals i la mineria submarina. Es calcula que, només a les aigües de Noruega, s'amaguen reserves de terres rares per valor de 100 milions d'euros, importants per a la transició verda.
La incògnita de la rendibilitat
Però els interessarà, a les companyies comercials, embrancar-se en inversions tan costoses en un entorn tan inhòspit? Els científics són escèptics, Wassman el primer:
"No hi haurà gaire explotació de petroli i gas a l'Àrtic perquè, a mesura que avancem cap a les renovables, l'Aràbia Saudita podrà suplir la demanda que quedi de petroli i gas amb uns costos molt més baixos del que suposa extraure'ls del nord del planeta."
I és que, encara que el gel de l'Àrtic s'estigui desfent, encara en queda molt. El clima a l'Àrtic és imprevisible, i tampoc hi ha gaire infraestructures modernes d'emmagatzematge.
Respecte a les terres rares, el Fòrum Econòmic Mundial ha proposat una moratòria de deu anys perquè no veu clara aquesta activitat.
Vessaments i sorolls al fons del mar
L'explotació del gas i petroli a l'Àrtic implica riscos ambientals molt greus. Primer, perquè no hi ha cap sistema al món per netejar un vessament de petroli un cop entra en contacte amb les aigües gelades de l'oceà Àrtic. I, segon, per la contaminació acústica que suposaria per a l'Àrtic. És l'advertència que ens feia el responsable del programa de l'Àrtic de WWF, Martin Sommerkorn:
"Incrementar les operacions de gas i petroli requereix vaixells. Els vaixells produeixen soroll, i produeixen també carboni negre. Tenim moltes espècies àrtiques que són molt sensibles al soroll, sobretot les balenes, però també altres mamífers marins. Així que aquest és un altre risc associat."
El soroll dels vaixells si s'obren noves rutes comercials pel nord, per exemple, ofegaria els sons que emeten les balenes per comunicar-se.
Mercaderies pel pol nord
Un 90% de les mercaderies del món es transporta per mar. Ara per ara, Rússia i la Xina estan invertint en enormes vaixells trencagels atòmics per facilitar el trànsit per la Ruta Marítima del Nord (Northern Sea Route, NSR, en anglès), que corre paral·lela a la costa russa.
Sobre el mapa, aquesta ruta la Ruta de la Seda polar, segons la Xina escurçaria dràsticament el temps de navegació de les mercaderies xineses cap a Europa, que ara han de passar pel canal de Suez. Una altra segona ruta potencial, la del nord-oest, passa per Groenlàndia i la costa del Canadà. Aquest estiu, les dues rutes han estat lliures de gel. I queda encara una tercera ruta, la Transàrtica, que creuaria directament el pol nord.
A l'Antàrtida, el gel marí camí de batre un nou rècord a la baixa
Al pol oposat, a l'Antàrtida, al pic de l'hivern, que és al setembre a l'hemisferi sud, el gel marí pot arribar a tenir una extensió d'uns 18 milions de quilòmetres quadrats, que baixa a 3 al final de l'estiu austral, al mes de febrer. Però aquest estiu, a finals de desembre, l'extensió ja era de només 3,28 milions de quilòmetres quadrats. És la xifra més baixa des del 1979 i preocupa que pugui superar el rècord en negatiu del febrer de 2022, amb 1,98 milions.
En canvi, la massa continental, que perd 150 mil milions de tones de gel cada any, aquest 2022 no n'ha perdut tantes.
Les característiques del context antàrtic obeeixen a un comportament climàtic molt diferent del de la resta del planeta, encara que també sobresurt la tendència general al desgel, com reconeix Leopoldo Sancho, biòleg que ha estudiat el clima antàrtic a través dels líquens.
"L'Antàrtida, en general, ha perdut volum de gel, però en una taxa molt inferior a la pèrdua de l'Àrtic o de les glaceres alpines. L'efecte de l'escalfament es nota, però d'una forma molt més atenuada que en altres llocs del planeta."
Les glaceres, que són un altre indicador, mostren un retrocés evident, en bona part per la disminució del gel marí. La desintegració de dues de les que més preocupen, el Thwaites o el Pine Island, podria fer pujar el nivell del mar més de tres metres.
El caràcter propi de l'Antàrtida
L'Antàrtida és un continent de 14 milions de quilòmetres de glaç equivalent a 1,5 vegades Europa, envoltat d'oceans i forts corrents marítims i afectat pels vents i fenòmens climàtics del sud d'Amèrica. En els últims 40 anys ha passat per cicles d'escalfament i de refredament.
Diversos estudis indiquen que entre 1990 i 2000 hi va haver un cicle d'intens escalfament, seguit de 15 anys de refredament, i que en els últims 20 anys, malgrat la pèrdua de gel al continent, han crescut algunes plataformes glaçades, gràcies al vent que ha portat més gel marí a la costa i que ha frenat l'erosió de la glacera i la plataforma.
Els científics constaten sobre el terreny els efectes de l'escalfament
Des de la dècada de 1990, l'Antàrtida ha perdut gairebé 3.000 milions de tones de gel. Això, a la llarga, perjudica tot el planeta perquè el desgel del permafrost allibera gasos d'efecte hivernacle i perquè el pol sud gelat és un dels principals motors de refredament dels oceans i un escut contra la radiació solar.
Sobre el terreny, cada vegada hi ha més evidències de l'efecte de l'escalfament sobre els ecosistemes locals, com apunta Conxita Àvila, biòloga de la Universitat de Barcelona i cap de la campanya científica espanyola d'aquest any:
"Comencem a tenir espècies potencialment invasores, que arriben d'altres continents o que no estaven documentades, i si sobreviuen gràcies a l'augment de la temperatura poden ser un perill per a les comunitats locals."
L'escalfament també pot augmentar l'acidesa del mar i dificultar la producció dels esquelets calcaris de coralls i crustacis; o pot fer arribar bacteris que fins ara morien de fred i que podrien alterar l'ecosistema antàrtic. També s'alteren les taxes de creixement dels líquens, principals organismes fotosintetizadors antàrtics, a causa de l'escalfament.
El krill, un risc immediat
Un dels principals riscos de l'escalfament a mitjà termini és la disminució del krill. Cada primavera l'oceà glacial genera uns 400 milions de tones de krill, que és la base de la cadena tròfica, aliment de balenes, foques i pingüins. Els últims anys, les flotes pesqueres de Xile, Noruega, la Xina o Corea del Sud han incrementat les captures d'aquest crustaci, emprat en l'aqüicultura i en la indústria farmacèutica.
La sobreexplotació de les captures i la pèrdua de gel, on neixen les algues unicel·lulars amb què s'alimenta aquest crustaci, poden ser letals per al krill i la biodiversitat antàrtica.
El problema està sobre la taula del Sistema del Tractat Antàrtic, però les decisions es prenen per consens i fins ara Rússia i la Xina s'han oposat a crear àrees marines protegides per al krill.