Nou científiques catalanes participaran en una missió sobre Mart

El 12 d'abril del 1962 l'astronauta soviètic Yuri Gargarin es va convertir en el primer home a viatjar a l'espai exterior. Un fet que li va portar fama mundial i que van seguir altres homes en fites posteriors. 62 anys més tard d'aquell dia, nou dones catalanes presenten l'expedició que simularà la vida a Mart. Amb això volen contribuir a fer que les dones també siguin les protagonistes dels grans reptes científics. En aquest grup es troba la periodista especialitzada en temes de ciència de Catalunya Ràdio Núria Jar, que anirà informant sobre la missió. En què consistirà la missió? Les nou científiques conviuran del 16 al 29 d'abril en una estació que imita les condicions de Mart. Està situada al desert de Utah, als Estats Units, i permet recrear les característiques geològiques del planeta vermell, ja que hi ha grans oscil·lacions de temperatura i una humitat molt baixa. En aquestes condicions hauran de gestionar aspectes com alimentar-se amb productes deshidratats, racionalitzar el consum d'aigua o no poder-se comunicar en temps real amb ningú de fora de la base, per tal de reproduir com serien les comunicacions des de Mart. A més, s'hauran de vestir d'astronauta cada vegada que facin sortides a l'exterior. Detall de la superfície de Mart segons el nou mapa interactiu de la NASA (The Murray Lab / Caltech) D'altra banda, l'expedició, que s'ha batejat com a Hypatia&#8203; 1, té com a objectiu principal fomentar les vocacions científiques, sobretot entre nenes i noies joves. Un cop a la base espacial, el seu dia a dia es basarà a fer recerca i divulgar la ciència. Tot plegat, per superar la discriminació de gènere en aquest àmbit, tal com ha explicat la comandant de la missió, Mariona Badenas: "Promoure la ciència i l'exploració espacial a Catalunya. Generar referents femenins, però que siguin contemporanis, de carn i ossos. També estimular les vocacions científiques, sobretot entre les nenes, i finalment millorar la representació de les dones en el sector aeroespacial i en el camp de la ciència en general." Qui són les nou científiques? Són un total de nou dones de diferents edats i diferents disciplines. La comandant de la missió és l'astrofísica Mariona Badenas-Agustí. L'acompanyen l'oficial Carla Conejo, que és bióloga; la científica Ariadna Farrés, que serà l'encarregada de protocols de seguretat i salut; també hi ha la biòloga Laia Ribas, i les enginyeres Cesca Cufí-Prat, Neus Sabaté, Anna Bach i Helena Arias, a més de la periodista de Catalunya Ràdio Núria Jar. Quins projectes portaran a terme? Durant els 15 dies que durarà la missió realitzaran diferents estudis vinculats amb l'astronomia, les comunicacions, l'enginyeria i la biologia. El desert de Utah permet recrear les condicions geològiques de Mart Per exemple, segons l'enginyera Neus Sabaté, estudiaran si la gravetat pot afectar l'ADN o com activar bateries de ferro aprofitant l'orina: "Intentaré demostrar que es pot fabricar una bateria amb compostos de ferro. Les bateries de ferro tenen una cosa que es diu electròlit i com que a Mart no hi ha aigua utilitzaré l'orina de les tripulants com a electròlit." Sabaté explica que les bateries creades serviran per generar energia i aquesta, farà funcionar un sistema de leds destinats a fer germinar llavors en un petit hivernacle. Hi haurà futures missions? La missió Hypatia 1 ha estat possible gràcies a diferents aportacions econòmiques de la Generalitat de Catalunya, de la Fundació Banc Sabadell i de la Fundació Catalunya La Pedrera. Amb tot, aspira a tenir continuïtat i una segona missió es podria portar a terme l'any 2025. D'aquesta manera, i inspirades per la figura d'Hypatia d'Alexandria --segurament la primera gran matemàtica i científica--, les nou científiques catalanes assenten les bases per a futures expedicions.

Nou científiques catalanes participaran en una missió sobre Mart

Des d'una base al desert nord-americà de Utah viuran com si estiguessin al planeta vermell