Catalunya migdia
Corresponsal de Catalunya Ràdio als EUA
@EugeniaLozanoVi22/03/2021 - 14.00 Actualitzat 23/03/2021 - 09.57
Més de 20.000 persones a tot el món estan condemnats a mort i esperen la sentència màxima. Als Estats Units, els presos condemnats i que esperen la seva execució al corredor de la mort superen els 2.500.
En els últims 45 anys, aquest país ha aplicat la pena de mort a més de 1.500 reclusos, 17 dels quals l'any passat. En aquest mateix període, la revisió de casos ha permès exonerar 185 condemnats a mort, després de demostrar-se la seva innocència.
Aquesta és la base d'una campanya iniciada per un grup de músics catalans per demanar l'alliberament d'un pres al corredor de la mort a Ohio, que espera la seva execució per al 2023, malgrat que múltiples irregularitats durant el judici indiquen que podria ser innocent.
Keith LaMar recita versos del poeta turc Nazim Hikmet des de la presó estatal d'Ohio, mentre cinc músics de jazz l'acompanyen des d'El Local de Girona.
La iniciativa, engegada pel pianista català Albert Marquès, pretén visibilitzar el cas de Keith LaMar, un ciutadà afroamericà de 51 anys, que en porta 26 esperant la seva execució, fixada per al 16 de novembre del 2023.
"Vaig ser condemnat injustament el 1995 per un crim que no vaig cometre."
LaMar va ser sentenciat a mort el 1995, després que el culpessin de participar en un motí a la presó on complia condemna, on va morir un guarda de seguretat. Ell sempre ha defensat la seva innocència, cosa que semblen confirmar diverses irregularitats i proves amagades durant el judici:
"Soc innocent. Em considero un pres polític. Un guarda de la presó va ser assassinat. I l'estat, les autoritats, van rebre una enorme pressió perquè trobessin algú a qui culpar. I van arribar a acords amb gent que tenia les mans tacades de sang. Tot, per pacificar l'opinió pública que cridava venjança. Em van temptar perquè em declarés culpable d'una cosa que no havia fet i m'hi vaig negar."
La realitat de la presó
Conversem amb ell durant tres trucades de 15 minuts cadascuna, el màxim permès per la presó, amb interrupcions periòdiques que ens recorden que ens escolten i potser ens estan gravant: "Aquesta trucada procedeix de les instal·lacions del correccional d'Ohio i pot ser enregistrada i supervisada."
Keith LaMar viu des de fa quasi 30 anys en una cel·la d'aïllament, d'on només pot sortir dues hores al dia.
"Tristament m'hi he acabat acostumant amb el pas dels anys, però, com que aquesta és la meva vida, provo de trobar la manera de navegar per aquest espai tan petit i fer la meva feina. A més a més de ser una cel·la, que és el que aquesta gent van dissenyar -una cambra de tortura-, l'he convertida en la meva oficina, el meu estudi."
En tots aquests anys de reclusió, Keith LaMar s'ha convertit en un intel·lectual autodidacta. Llegeix, escriu, escolta molta música, sobretot música de jazz. I mai ha deixat de lluitar per demostrar la seva innocència. Denuncia un sistema judicial on els qui tenen menys recursos, i depenen dels advocats d'ofici, van venuts:
"Als Estats Units és millor ser ric i culpable que ser innocent i pobre. Aquí a la presó el que hi ha sobretot és gent pobra. Gent deixada de banda de l'estructura econòmica, que han hagut de buscar vies alternatives per menjar, des de les drogues al que faci falta. Tot plegat es redueix als diners."
Esperances de llibertat
La iniciativa de músics com Albert Marquès o el bateria Marc Ayza és donar a conèixer aquest cas per posar rostre a Keith LaMar i fer tot el possible per suspendre'n l'execució, tal com ens explica Marquès, pianista que viu i treballa a Nova York:
"El primer objectiu i més urgent és aturar l'execució, pressionant el governador. Segon objectiu, gràcies a la visibilització del seu cas, aconseguir finançament o aconseguir que algun gabinet d'advocats o alguna organització es vulgui posar en el seu cas. Els EUA han executat molta gent que s'ha demostrat en judicis posteriors que eren innocents. La justícia ha admès després de les execucions que havien matat una persona innocent."
Després de passar la pandèmia a la presó i tot un any sense rebre cap visita, Keith LaMar no perd l'esperança. L'objectiu no és ensorrar el sistema, diu, sinó "que el sistema no t'ensorri a tu". Són moltes i moltes hores de rumiar en un somni de llibertat que resulta increïblement concret:
"No he acariciat l'herba des de fa quasi tres dècades. Així que seure damunt l'herba, amb la meva família. Però una de les coses que em sembla que saps és que m'encanta la música. Tinc moltes ganes d'anar a un concert de jazz. Això és el que realment voldria fer quan penso en sortir en llibertat".