Anar a la navegació principalAnar al contingut

Catalunya migdia

Les dones no poden avortar lliurement en tota la demarcació de Lleida

Tots els metges s'acullen a l'objecció de consciència. Al pla de Lleida només poden interrompre l'embaràs amb píndoles abortives. Al Pirineu no tenen ni aquesta opció farmacològica

Marta Viana, Eloi Barrera, Elisa Omedes

20/11/2020 - 07.55 Actualitzat 28/09/2021 - 15.18

Les dones no poden avortar lliurement en tota la demarcació de Lleida

La demarcació de Lleida és l'única de tot Catalunya on les dones no poden interrompre voluntàriament l'embaràs amb un avortament quirúrgic perquè no hi ha cap centre acreditat per a aquesta pràctica quirúrgica. Només tenen l'opció farmacològica. Però si posem el focus en el Pirineu, la situació encara és pitjor: no tenen ni l'opció quirúrgica ni la farmacològica.

Les possibilitats d'avortar a la demarcació de Lleida

Només l'Hospital Arnau de Vilanova atén les pacients que han d'interrompre l'embaràs i només si és per causes mèdiques, és a dir, si hi ha risc per a la mare o el fetus, fins a les vint-i-dues setmanes de gestació.

Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
Hospital Arnau de Vilanova de Lleida (ACN)

Quan la interrupció és voluntària, hi ha l'opció d'un avortament farmacològic fins a les nou setmanes de gestació. Les píndoles abortives, que no s'han de confondre amb la píndola de l'endemà, es faciliten a l'Arnau de Vilanova, en un CAP de la ciutat de Lleida i als de Balaguer, Mollerussa i Tàrrega. Però passades les nou setmanes i fins a la setmana catorze, només es pot avortar quirúrgicament. I aquí ve el problema.

Col·lisió de drets

Les dones de tota la demarcació, vinguin d'on vinguin, del pla o del Pirineu, han de recórrer en molts casos més de cent quilòmetres per anar a avortar a Tarragona, Girona o Barcelona. Això és el que li va passar a una noia que ha demanat mantenir-se en l'anonimat:

"Estava molt espantada i pensar que no podria interrompre l'embaràs encara m'espantava més. I després, el fet que em fessin una derivació, després una altra, que després m'hagués de desplaçar... no tenia carnet de cotxe en aquell moment, vaig haver de demanar ajuda... Tot plegat se'm va fer una mica complicat."

A Lleida no hi ha cap clínica acreditada dins la sanitat pública, segons ha explicat a Catalunya Ràdio Ramon Escuriet, responsable de gerència de processos integrats del CatSalut.

"Es va contractar les clíniques que complien els requisits i havien rebut l'autorització per a aquestes operacions. En el cas de Lleida no se n'hi va presentar cap."

Les clíniques privades no volen fer avortaments i molts dels professionals s'acullen al dret a l'objecció de consciència, una actitud que la gerent de la regió de Lleida, Pirineu i Aran, Divina Farreny, espera que canviï amb el temps:

"Tot això evolucionarà. Els professionals arribaran a entendre les necessitats de les dones per prendre aquesta decisió i potser d'aquí uns anys hi haurà menys objectors."

Al Pirineu, el problema es fa més gros

A tot el Pirineu, la situació encara és més flagrant. De nou, la decisió de la dona topa amb les reserves de consciència dels metges. En aquesta regió no només no es pot avortar quirúrgicament, sinó tampoc farmacològicament. Ni l'Hospital de Cerdanya, ni el de la Seu d'Urgell, ni el del Pallars, ni el de Vielha ofereixen l'opció de la píndoles abortives. En alguns casos, perquè el centre no està acreditat i en altres perquè els professionals exerceixen el seu dret a objectar. En el cas del Pallars, Marta Bacardit, de l'associació de Dones Feministes, assenyala les institucions:

"Aquest és un conflicte que ha destapat el moviment feminista, però és un conflicte que les institucions pallareses, tan polítiques com sanitàries, sabien i que han mantingut en silenci fins al dia d'avui."

Entrada a un CAP del Pallars, amb cartells en defensa de l'avortament al territori
Entrada a un CAP del Pallars, amb cartells en defensa de l'avortament al territori (ACN)

Les dones pirinenques que volen o necessiten avortar han d'anar fins al CAP de Balaguer, a uns 150 quilòmetres, que és el que els queda més a prop, per aconseguir un tractament farmacològic abortiu, o bé anar fins a Barcelona per sotmetre's a una operació quirúrgica, assumint les despeses del desplaçament. La llevadora Marga Alegret s'hi troba sovint i subratlla com els drets d'uns prevalen sobre els drets d'unes altres.

"Tenim una gran desigualtat territorial per accedir a un servei que estableix una llei que, a més, preveu que no hi ha d'haver aquestes desigualtats. A cap institució sanitària de la regió es du a terme la interrupció voluntària per un tema d'objecció de consciència."

Les solucions provisionals

El Departament de Salut és conscient d'aquest problema que fa anys que s'arrossega. Segons van avançar a Catalunya Ràdio, abans no acabi l'any traslladaran professionals no objectors als hospitals de Tremp i Viella perquè, almenys, puguin atendre les peticions d'avortament farmacològic. Ho ha confirmat la consellera de Salut, Alba Vergès:

"És un problema que fa anys que s'arrossega i ho estem solucionant. Traslladarem dues professionals ginecòlogues de l'Arnau de Vilanova, que es desplaçaran setmanalment als hospitals de Tremp i Viella, amb l'objectiu d'ampliar la cartera de serveis obstètrics. També estem en tràmits de poder oferir el mateix servei als hospitals de Cerdanya i la Seu d'Urgell."

De moment, el departament de Salut no ha comentat si pensen solucionar la impossibilitat de sotmetre's a un avortament quirúrgic a tota la demarcació, tot i que la consellera ha assegurat que busquen donar garanties d'equitat social, territorial i de gènere per a un dret que "ha costat molt de conquerir".