La migranya es pot detectar a través de la saliva

La migranya és una malaltia bastant comuna que afecta més les dones que no pas els homes. Diagnosticar-la i trobar un tractament eficaç no és fàcil, ja que fins ara no s'havien trobat biomarcadors per detectar-la.

Per això, el grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha estudiat els nivells d'una proteïna, la CGRP, en pacients amb migranya. Aquesta molècula es detecta a la saliva, un mètode gens invasiu, que ajudarà a diagnosticar l'afecció i a trobar un tractament personalitzat. La investigació la publica la revista "Cephalalgia" .

Un biomarcador fiable

Ja fa temps que es coneixia la relació entre la proteïna CGRP i els episodis de dolor. Ara, els investigadors han demostrat que les persones que tenen migranya tenen aquesta proteïna en quantitats més elevades, i això la converteix en un biomarcador eficaç que, a més, s'obté amb un mètode senzill i gens invasiu com és una mostra de saliva.

L'estudi també ha determinat que hi ha dos tipus d'afectacions: els pacients a qui el nivell de la molècula CGRP els augmenta encara més quan tenen un atac de migranya, que són el 80%, i aquells que mantenen el mateix nivell, el 20% restant.

Un estudi del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del #VHIR proposa una classificació molecular de la #migranya basada en els nivells de la proteïna CGRP. Mitjançant mostres de saliva, ajudaria a oferir un tractament personalitzat a cada pacient.
Més info: https://t.co/xtHWawWRUf pic.twitter.com/5phv28wLMz

— Vall d'Hebron Institut de Recerca (@VHIR_) February 18, 2022

Aquesta distinció, explica a Catalunya Ràdio Alicia Alpuente, especialista del Servei de Neurologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, és molt important a l'hora de buscar-los solucions terapèutiques personalitzades.

"En funció de si la molècula puja o no, hem diferenciat pacients que tenen migranyes CGRP i pacients que tenen migranyes que no depenen d'aquesta proteïna. Això és important de cara al diagnòstic i el tractament."

Els pacients del primer grup, als quals els puja la proteïna estudiada, presenten tots els senyals recurrents que s'identifiquen amb la malaltia.

"Les persones que eleven aquesta molècula durant els atacs tenen uns símpotmes que són molt específics, molt típics de la migranya, com son la intolerància a la llum i la intolerància al soroll, que són símptomes inequívocs de migranya."

Aquest és el primer estudi que mostra un canvi en els nivells de CGRP durant un atac de migranya. Aquesta molècula, per tant, es pot convertir en un biomarcador per detectar una malaltia que, fins ara, només es diagnostica segons els símptomes que presenta el pacient.

N'hi ha prou amb la saliva

Un gran avantatge per a la detecció d'aquesta proteïna és que es fa amb una anàlisi de saliva i no de sang.

Es tracta d'un mètode no invasiu per obtenir la mostra, fàcil de repetir, que permet un seguiment al llarg del temps, a diferència de la mostra de sang. A més, afegeix Alicia Lapuente, també és un mètode més eficaç.

"Recollir saliva és senzill, no invasiu, i a més la saliva és en una zona més propera a tot el sistema que provoca la malaltia i els atacs de migranya. Per tant, pot reflectir d'una manera més fidedigna la quantitat d'aquesta molècula millor que en el plasma."

Fins ara, el més habitual era mesurar la presència de la proteïna en la sang, però la mostra era més difícil d'obtenir i els resultats, poc conclusius.

Porta oberta a tractaments eficaços

La possibilitat de classificar la migranya basant-se en criteris moleculars i no pels símptomes de la malaltia pot ajudar a trobar un tractament personalitzat per a cada pacient. A més, moltes de les persones afectades, diu la investigadora del Vall d'Hebron, es podrien beneficiar de fàrmacs que ja són al mercat.

"Per a la migranya no tenim la teràpia perfecta. Aquest estudi ajudaria a identificar quin és el millor tractament per a cada persona, ja que, a més, s'han comercialitzat aquests fàrmacs que són específics per bloquejar aquesta molècula."

En l'estudi, van participar 22 dones amb migranya i 22 sense, d'entre 18 i 65 anys. Se'n va fer un seguiment durant 30 dies. Al començament se'ls prenia una mostra de sang, i durant tot el mes les participants van haver d'agafar mostres de saliva cada matí.

Si tenien un atac de migranya també n'havien d'agafar en tres moments diferents: quan començava l'atac, dues hores després i vuit hores després. En total es van estudiar 49 atacs de migranya.