Catalunya migdia
La meitat del personal sanitari, en risc de trastorn mental per la pandèmia
Uns estudis mèdics, amb la participació de prop de 10.000 treballadors de la salut, revelen una preocupant tendència suïcida entre els professionals per la pressió de la situació sanitària
Purificació Barceló, Elisa Omedes
12/01/2021 - 08.15 Actualitzat 15/01/2021 - 10.18
La primera onada de la pandèmia va afectar la salut mental de la meitat dels treballadors sanitaris de tot l'Estat, segons dos estudis liderats des de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i els centres CIBER de Salut Pública i Salut Mental.
Més de 9.000 professionals sanitaris de 18 centres de sis comunitats autònomes han participat en aquestes investigacions.
Trastorns i inclinació al suïcidi
El 46% dels enquestats presentaven un risc alt de malaltia mental, sobretot ansietat, insomni, depressió i abús de substàncies addictives, com ara l'alcohol. Les tendències suïcides tripliquen de llarg les de la població general. És una dada que Víctor Pérez, cap de psiquiatria de l'Hospital del Mar i un dels investigadors de l'estudi, considera molt preocupant.
"Les xifres de persones amb idees de suïcidi espanten. En la població general, aquesta tendència no arriba a l'1% i aquí estem parlant d'un 3,5%."
Les persones amb més risc de tenir un trastorn mental van ser les que van treballar en primera línia, especialment auxiliars i personal d'infermeria, i sobretot dones.
"Són personal que ha hagut de treballar sense els EPIs i amb una por terrible de contagiar-se."
Una situació de vulnerabilitat
Tots aquests professionals van haver de treballar amb una pressió constant pel seu ofici, enfrontant-se amb una malaltia que no coineixien i jugant-se la vida per uns malalts que arribaven a centenars cada dia als hospitals.
"Una situació d'estrès i por que sovint es tradueix en malalties mentals."
Però, a més, van haver d'assumir altres funcions, cosa que els va fer més vulnerables.
"Han hagut de suplir les famílies dels malalts, que, en molts casos, estaven al final de la seva vida i s'havien d'acomiadar dels éssers estimats per telèfon. Però la mà que estava amb ells era la de l'auxiliar o la infermera que els cuidava."
La situació excepcional d'aquells primers mesos de pors, incerteses i ansietat probablement no es repetirà en les onades posteriors de la pandèmia, però s'haurà de tenir en compte l'estat d'esgotament dels professionals. A més, caldrà fer un seguiment al personal amb trastorns mentals previs i tenir una cura especial per tots els que treballen en primera línia en la lluita contra el coronavirus.