Jocs d'ordinador per a l'Alzheimer

Els jocs d'ordinador d'estimulació cognitiva són més eficaços per determinar l'evolució de persones amb risc d'Alzheimer que els tests tradicionals, com aquell "bicicleta, cullera i poma" que va popularitzar Pasqual Maragall.

Precisament, investigadors de la fundació que porta el seu nom i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques han dirigit un estudi, publicat a iScience, que demostra la utilitat d'aquestes eines per mesurar els canvis en les persones amb pèrdua cognitiva i alt risc d'Alzheimer i altres demències. Hi han participat una cinquantena de voluntaris, dones i homes.

Una eina ràpida i precisa

Els investigadors han desenvolupat un paquet de 36 jocs que es van repetint cada mes. Durant l'estudi, cada persona hi va jugar tres cops per setmana durant mitja hora, seguint el mateix patró, amb un grau de dificultat adaptat al seu rendiment.

Un estudi liderat pel @barcelonabeta i l'@HMar_research valida l'ús de jocs d'estimulació cognitiva per ordinador per mesurar l'evolució de la capacitat cognitiva en persones amb alt risc d'Alzheimer ?? https://t.co/7seWAaUAyA

— Fundación Pasqual Maragall (@fpmaragall) June 15, 2023

Les dades obtingudes van permetre controlar de forma molt més precisa l'evolució del rendiment cognitiu de cada participant. Natàlia Soldevila, primera autora de la publicació, ho ha explicat així a Catalunya Ràdio:

"Els tests habituals que s'utilitzen per mesurar la cognició dels pacients i, per tant, per anar monitoritzant si hi ha realment un declivi són poc sensibles per detectar canvis. Nosaltres hem desenvolupat una eina que a través de jocs d'ordinador et permet avaluar la cognició d'una forma molt més intensiva."

També es triga menys per avaluar la possible pèrdua de cognició. El test tradicional necessiten un mínim de 6 mesos entre cada avaluació per detectar possibles pèrdues.

En canvi, la nova eina permet avaluar el nivell de cognició mensualment. Els participants en l'estudi jugaven des de casa al seu nivell.

"Amb els jocs d'entrenament cognitiu, cada mes tenim una mesura del rendiment cognitiu de cada pacient i, per tant, podem veure si hi ha una davallada i actuar de forma ràpida."

Els videojocs també eliminen l'efecte aprenentatge de les proves convencionals, és a dir, la possibilitat que el pacient interioritzi les respostes correctes i que això afecti el resultat del test.

Sense la pressió d'un entorn hospitalari

Els jocs simulen activitats quotidianes i lúdiques. N'hi ha un, per exemple, per recordar els colors d'una pilota, un altre que és un puzle o alguns que són com jocs de cartes.

A diferència de les proves tradicionals, que no tenen nivells i sempre presenten la mateixa dificultat, els videojocs adapten el grau de dificultat al rendiment de cada individu. Un cop ha arribat al seu nivell màxim és quan es poden determinar amb precisió els canvis cognitius d'aquella persona.

Cada individu juga des de casa seva i això, explica Soldevila, els dona una tranquil·litat que encara fa més precís el resultat respecte als tests tradicionals.

"Hi ha qui es pren les avaluacions cognitives com un examen perquè són uns tests que es fan en un entorn clínic. Hi ha un professional davant que et va fent preguntes i això posa la persona una mica tensa i influeix en el resultat."

Els responsables de l'estudi creuen que aquests videojocs podrien servir com a complement dels tests actuals.

"Això pot ser una eina complementària als tests tradicionals. Jugar a aquests jocs d'entrenament cognitiu ja és una forma de prevenir el deteriorament perquè t'estimulen cognitivament."

Ara faran un estudi més ampli, amb un centenar de persones, i confien que en el futur es pugui implantar per avaluar millor els estadis previs de l'Alzheimer i altres demències.