El colesterol facilita la metàstasi d'alguns càncers de pell

Els baixos nivells d'una proteïna a les cèl·lules de carcinoma escatós indiquen que s'estan preparant per iniciar la migració cap a altres òrgans i provocar la propagació del tumor a altres zones del cos. Així ho demostra un estudi de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, IMIM, que acaba de publicar la revista Life Science Alliance. 

El que han vist aquests investigadors és que la metàstasi en aquest tipus de tumors està relacionada amb nivells baixos d'una proteïna reguladora del colesterol, la disquerina.

Quan es redueix aquesta proteïna, puja el colesterol dolent i les cèl·lules l'utilitzen per fer metàstasi, com explica Immaculada Hernández-Muñoz, investigadora principal de l'estudi:

"El que hem descobert és que hi ha una proteïna relacionada amb el metabolisme del colesterol que és la que faria que les cèl·lules del tumor primari es comencin a expressar per poder migrar als ganglis limfàtics."

El que van fer va ser estudiar deu tumors de carcinoma escatós cutani que no havien fet metàstasi i 10 més que sí que havien progressat i van veure que la principal diferència entre els dos grups eren els nivells de disquerina: 

"Vam veure que hi havia una proteïna que desapareixia en els que havien fet metàstasi i estava reduïda en els que estaven a punt de metastatitzar."

El colesterol, un factor clau

La disquerina és una proteïna que regula el metabolisme del colesterol i en aquests tumors afavoreix un canvi de comportament de les cèl·lules canceroses.

En el tumor primari aquestes cèl·lules s'alimenten sobretot de glucosa, però quan disminueix el nivell de disquerina i puja el colesterol dolent passen a utilitzar aquest colesterol per sortir del tumor primari i provocar metàstasi: 

"La baixada en aquesta proteïna fa que la cèl·lula tumoral que generalment depèn del subministrament de glucosa passi a absorbir colesterol LDL i això li permet migrar."

Ara bé, això no vol dir necessàriament que les persones amb més colesterol dolent tinguin més risc de fer metàstasi, ja que el colesterol està present a les cèl·lules encara que sigui a nivells baixos i el tumor n'aprofitarà el que hi hagi per poder expandir-se. Però és un factor a analitzar en el futur:

"L'estudi permet disposar d'un bon model per entendre com es produeix la disseminació de les cèl·lules tumorals en els primers estadis del tumor i d'aquesta manera s'obre la porta a estudiar si les persones amb nivells més alts de colesterol LDL tenen també més risc de metàstasi."

El que també volen estudiar aquests investigadors és si tractant aquests tumors amb fàrmacs contra el colesterol es podria reduir el risc de metàstasi:

"Quan hem tractat aquestes cèl·lules in vitro amb estatines, que són els fàrmacs per baixar els nivells de colesterol, sí que es veu que migren menys i envaeixen menys teixits però encara no hem fet experiments amb ratolins o sigui que és molt prematur pensar que amb aquests inhibidors es pugui aturar la metàstasi."

Un marcador també per a altres tumors

Ara no hi ha cap marcador per saber si aquests tumors faran metàstasi i per això la recerca suposa comptar amb una nova eina per poder ajustar millor els tractaments en funció del pronòstic que hagi de tenir cada pacient.

Però, a més, els investigadors creuen que el nou marcador podria servir també per a altres tipus de tumors: 

"Hem treballat també amb carcinoma escatós de pulmó i aquí també veiem que quan baixem la disquerina s'incrementa el metabolisme dels lípids, i pensem que en càncer d'ovari també podria ser un marcador perquè són tumors amb una capa de greix al voltant i és molt probable que aquestes cèl·lules canceroses depenguin dels lípids per poder sobreviure."

Un tumor poc agressiu però molt freqüent

El carcinoma escatós, tot i que no és gaire agressiu, en un 5% dels casos acaba fent metàstasi i fins ara no hi ha cap eina per avançar en la lluita contra aquest tumor. 

Cada any es diagnostiquen a l'Estat 74.000 nous casos de càncer cutani no melanoma, grup en el qual es troba el carcinoma escatós, el segon més freqüent. El risc de patir-lo al llarg de la vida oscil·la entre el 7% i l'11% i la seva incidència s'ha duplicat en els últims trenta anys.

L'estudi ha estat finançat pel Fons de Finançament per la Salut de l'Instituto de Salud Carlos III i hi han participat el Grup de recerca en Metabolòmica Aplicada de l'IMIM-Hospital del Mar, la Unitat de Proteòmica del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).