Aiguats com el d'Alcanar, cada cop més freqüents i més devastadors

La conjunció d'una mala planificació del territori i l'escalfament del planeta provoquen desastres com l'últim a les Terres de l'Ebre. A Catalunya s'ha permès construir en terrenys que són massa a prop de rius o rieres, o que no drenen bé l'aigua de la pluja, i això, amb els efectes del canvi climàtic, provoca situacions de màxim perill.

Plourà sobre mullat a bots i barrals

Els 250 litres per metre quadrat de l'últim episodi de pluges al Montsià seran cada cop menys excepcionals. Els científics ja tenen evidències que, a Catalunya, el canvi climàtic està fent augmentar la intensitat de les pluges i, en conseqüència, el risc que facin mal. Carme Llasat-Botija és la directora del Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses de la Universitat de Barcelona.

"Si abans plovia 80 litres ara en poden caure 200, perquè el canvi climàtic fa augmentar la temperatura de l'atmosfera. Amb el mar molt més calent, la quantitat d'energia que poden desenvolupar els núvols que donen aquestes tempestes és superior."

Però els danys que causen les pluges no només es deuen a factors climàtics.

A la vora del riu, no t'hi facis el niu

L'acció humana és clau per entendre què està passant. Les construccions en zones inundables, ja siguin cases o indústries, multipliquen el risc, com comenta el catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona Narcís Prat.

"Si riu avall s'hi ha posat una urbanització, un poble que abans era petit s'ha fet més gran, i aquell barranc, que abans era ample, l'hem posat entremig de dos murs: tot això fa que l'impacte sigui molt més gran."

Els científics alerten que si els aiguats del Montsià haguessin caigut al Maresme, les conseqüències haurien estat molt més tràgiques. El mapa de zones inundables del país marca altres ubicacions perilloses. El litoral del delta de l'Ebre n'és un, però també hi ha nuclis urbans com Llinars del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Roses o Vic, entre d'altres.

Una terra avesada als aiguats

El litoral mediterrani ha patit pluges intenses i inundacions de manera recurrent. Sense remuntar-nos més enllà del segle passat, encara es recorden alguns episodis excepcionals.

El 25 de setembre del 1962 la pluja va provocar les rierades del Vallès, que van desbordar els rius Llobregat i Besòs. Hi van morir més de 700 persones i van ser inquantificables les destrosses en habitatges i infraestructures a localitats com Rubí, Terrassa i Sabadell.

Vint anys més tard, el 20 d'octubre del 1982, uns forts aiguats van desbordar el riu Xúquer, al País Valencià. L'aigua es va anar acumulant al pantà de Tous. Deficiències en la construcció i la impossibilitat d'obrir comportes per falta de subministrament elèctric van acabar trencant la presa. L'aigua, amb tota la seva força, va arrasar les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa. Hi van morir una trentena de persones.

El balanç de víctimes mortals va ser molt superior, 87 en total, quan una gran tempesta va provocar una riuada, el 7 d'agost del 1996, en plena temporada d'estiu, al càmping Las Nieves de Biescas, a l'Alt Gállego, a Osca. S'havia instal·lat en un barranc, un espai de drenatge natural.