ANNA TARRÉS
Qui no la coneix una miqueta o qui s'ha quedat amb la imatge que s'ha fet d'ella després de les denúncies d'algunes de les que van ser jugadores seves, pot arribar a l'entrevista una mica cohibit. No és el cas
Qui no la coneix una miqueta o qui s'ha quedat amb la imatge que s'ha fet d'ella després de les denúncies d'algunes de les que van ser jugadores seves, pot arribar a l'entrevista una mica cohibit.
No és el cas. Conec l'Anna Tarrés, l'he entrevistat uns quants cops i sé que al darrere d'aquesta façana "duralex" que l'acompanya té moments de tot, com tothom. I a risc que se m'emprenyi, també pot ser una bona bleda assolellada si li toquen la fibra.
El que potser la distingeix, com ho fa amb els millors, és que té molt clar què vol, on vol anar a parar i com. I com que està disposada a aconseguir-ho, renuncia al que faci falta per arribar-hi.
La seleccionadora d'Ucraïna per aquests pròxims Jocs Olímpics ha estat la dona que va aconseguir el miracle de fer de la sincronitzada espanyola un esport competitiu i punter. Va arribar a lluitar per les medalles olímpiques i ho va aconseguir. Al preu que s'han de pagar aquestes medalles.
Potser la gent no ho entén. Potser és un preu massa alt. Potser ella no s'ha sabut explicar o advertir abans no arribessin els problemes. O, simplement, el seu caràcter combatiu fa que sigui a tots els saraus i engreixi aquesta fama de sergent de ferro.
Ara lluita per aconseguir el mateix amb una altra cultura. De moment sembla que l'entenen millor. Però tant li fa. Ella té molt clar què cal per guanyar. Per anar de vacances a la piscina hi ha altres moments.
És una casualitat, poc o molt afortunada, que després d'una dona del caràcter de l'Anna Tarrés, vengui la història de l'Ilka Wyludda, una de les més grans llançadores de pes olímpiques. Ens la portarà, com sempre, el Roger Castillo des de Fosbury.cat. I la Marta Garcia ens acompanyarà als traumàtics Jocs de Munic, on el terrorisme va entrar al món de l'olimpisme. L'any 1972. I atenció perquè avui el doctor Surós ha arribat dopat a l'estudi... o no. En qualsevol cas, ve a parlar dels betabloquejants.
Tot plegat, a la mitjanit. www.catradio/conversesolimpiques.cat
No és el cas. Conec l'Anna Tarrés, l'he entrevistat uns quants cops i sé que al darrere d'aquesta façana "duralex" que l'acompanya té moments de tot, com tothom. I a risc que se m'emprenyi, també pot ser una bona bleda assolellada si li toquen la fibra.
El que potser la distingeix, com ho fa amb els millors, és que té molt clar què vol, on vol anar a parar i com. I com que està disposada a aconseguir-ho, renuncia al que faci falta per arribar-hi.
La seleccionadora d'Ucraïna per aquests pròxims Jocs Olímpics ha estat la dona que va aconseguir el miracle de fer de la sincronitzada espanyola un esport competitiu i punter. Va arribar a lluitar per les medalles olímpiques i ho va aconseguir. Al preu que s'han de pagar aquestes medalles.
Potser la gent no ho entén. Potser és un preu massa alt. Potser ella no s'ha sabut explicar o advertir abans no arribessin els problemes. O, simplement, el seu caràcter combatiu fa que sigui a tots els saraus i engreixi aquesta fama de sergent de ferro.
Ara lluita per aconseguir el mateix amb una altra cultura. De moment sembla que l'entenen millor. Però tant li fa. Ella té molt clar què cal per guanyar. Per anar de vacances a la piscina hi ha altres moments.
És una casualitat, poc o molt afortunada, que després d'una dona del caràcter de l'Anna Tarrés, vengui la història de l'Ilka Wyludda, una de les més grans llançadores de pes olímpiques. Ens la portarà, com sempre, el Roger Castillo des de Fosbury.cat. I la Marta Garcia ens acompanyarà als traumàtics Jocs de Munic, on el terrorisme va entrar al món de l'olimpisme. L'any 1972. I atenció perquè avui el doctor Surós ha arribat dopat a l'estudi... o no. En qualsevol cas, ve a parlar dels betabloquejants.
Tot plegat, a la mitjanit. www.catradio/conversesolimpiques.cat
