Sovint ens preguntem --i no descobrim res, aquí-- com podem descriure la música a través d'altres sentits més enllà de l'oïda... Doncs avui pensem en instruments que, a priori, ens semblen lluminosos (i insistim que això és molt subjectiu, si no moltíssim!)
ESCOLTA-HO ARAQuantes i quantes vegades la terra i els seus fruits han estat motiu de cançons i de peces populars, i que importants que són aquests fruits, fruites, arbres i aliments que surten de la profunditat del terra que trepitgem!... Ens inspirem en això, en els fruits que ens permeten viure i en aquests paisatges vegetals, amb persones que els treballen i que tanta música han inspirat.
Amb el nostre recorregut busquem moviment, si és que en algun moment la música deixa d'implicar moviment. Ens fixem en propostes clarament ballables que conviden a la dansa o, com es diu popularment, a moure l'esquelet. No descobrim res si diem que en aquest terreny tan ample com són les músiques d'arrel o d'origen popular i tradicional la dansa ha tingut sempre un paper rellevant. I això passa pràcticament en qualsevol cultura sonora.
Ens ve de gust aturar-nos a mirar --i escoltar-- alguns noms i propostes que fa temps que no són amb nosaltres --que no hi són físicament, però que continuen ressonant a mesura que passa el temps--, i alhora ens centrem en propostes que parlen de persones silenciades, oblidades, o que cal reivindicar.
No descobrim res si diem que les anomenades músiques del món fa unes quantes dècades que desperten l'interès de la indústria, el públic, els programadors... i també les fires. Proposem que l'arrencada del programa d'avui surti de propostes que han cridat l'atenció de fires com el WOMEX, o com a mínim, de propostes que creiem que hi podrien participar. I després, ja veurem cap a on ens porta el recorregut!
Ens guiem pels gustos i les aromes tropicals --si és que això ens pot guiar--, i en tot cas ens agradaria fugir una mica d'aquells tòpics que ens situen, sí o sí, en una platja de palmeres o en una selva amb pelicans i guacamais... ja sabem que tot això són clixés estètics, i per això ens deixem endur per les propostes que ressonen amb elements tropicals però que també contenen moltes altres coses.
Ens movem per un mapa on tots els camins condueixen al blues, però també se n'allunyen una mica --de vegades molt--, i agafen dreceres d'aquelles que ens semblen tan interessants, i que connecten amb cultures sonores que tenen alguna cosa a veure amb el gènere afro-americà.
Proposem un recorregut que convida a la introspecció en alguns moments, en d'altres convida a moure els peus ... i en tot cas, fa que quedi curta la distància que separa, en quilòmetres, els orígens dels artistes. Parlem també de l'espai que hi ha entre l'origen de l'artista i la cultura musical en què s'inspira, i comencem amb el so d'Ayom, formació multicultural amb el centre d'operacions entre Barcelona, Lisboa i Florència. Comencem a escurçar distàncies ...
En aquest capítol, anem, sobretot, de parelles -- o de duets, si ho preferiu --. En tot cas, parlem de propostes amb dues o més signatures, de vegades sorgides d'una col·laboració puntual entre músics que normalment no treballen junts. També tenim un record per al músic TOUMANI DIABATÉ, un dels noms que han escampat pel món el so de la kora, l'instrument de cordes de l'Àfrica Occidental que tant ens inspira, i que ens va deixar el 19 de juliol del 2024.