Una gran oferta de documentals, per a la nova temporada del "Sense ficció"

Totes aquestes produccions realitzades per l'equip del programa, i en molts casos amb el suport de la indústria audiovisual catalana, es combinaran amb les millors propostes documentals arribades de tot el món. L'actriu Carme Elias, diagnosticada d'Alzheimer, serà una de les protagonistes d'aquesta nova temporada amb el documental "Mentre siguis tu. L'aquí i ara de Carme Elias", flamant guanyador dels premis Gaudí i Goya i que mostra com la malaltia afecta el dia a dia de l'actriu catalana, en una combinació de cruesa i emoció. Dues produccions rescataran episodis de memòria històrica. D'una banda, "Grisú, la tragèdia de Fígols", sobre l'accident més greu a la mineria moderna a tot l'estat espanyol, una tragèdia que l'any 1975 va costar la vida a trenta miners i que es va tancar sense culpar cap responsable. I, de l'altra, "La vida d'Anita Garbín", que ressegueix la vida de la miliciana que es va convertir en la icona de l'anarquisme durant la Guerra Civil, gràcies a una famosa fotografia. "Mentre siguis tu. L'aquí i ara de Carme Elias" va obtenir els premis a millor documental a la darrera edició dels Gaudí i els Goya(3Cat) Pel que fa a temes d'actualitat, "Sempre (im)perfectes" (títol provisional) se centrarà en la pressió estètica que viu la societat actual i en com condiciona la vida de moltes persones. "Diari de la meva sextorsió" mostrarà en primera persona els perills del robatori de dades i materials digitals de caràcter personal, i el documental "Et faran un home" recollirà testimonis colpidors d'abusos i violència a les casernes durant el servei militar obligatori. D'altra banda, la necessitat de tenir cura del medi ambient i de l'entorn natural, especialment del món marí, quedarà palesa a "Gàdor i els taurons", protagonitzat per l'oceanògrafa Gàdor Muntaner i que combina imatges submarines espectaculars amb la conscienciació mediambiental. Com sempre, "Sense ficció" pararà una atenció especial a la cultura i, sobretot, a la música. "Cançons premonitòries" recordarà, 25 anys després de la seva mort, l'actor i cantant de Sau Carles Sabater, tant a dalt de l'escenari com a la seva vida personal, i mostrarà per primer cop vídeos inèdits gravats per ell mateix. I "Stay Homas. La banda que no hauria d'existir" segueix la trajectòria, amb alts i baixos, del grup que, durant la pandèmia, es va fer famós mundialment amb els temes que interpretaven cada dia a la terrassa del seu pis de Barcelona. Els documentals 1. Mentre siguis tu. L'aquí i ara de Carme Elias El testimoni valent i generós de l'actriu catalana en el procés de perdre la pròpia consciència. Després de rebre el Premi al millor documental a la darrera edició del Premis Gaudí i Goya, el documental "Mentre siguis tu. L'aquí i ara de Carme Elias" arriba al "Sense ficció". La veterana actriu Carme Elias, acabada de diagnosticar d'Alzheimer, i la seva amiga i directora Claudia Pinto decideixen rodar la seva tercera i última pel·lícula juntes. El que comença sent una pel·lícula secreta i sense pretensions acaba convertint-se en una contundent invitació a viure el present. Un pacte d'amor i amistat. Un cant a la vocació i al miracle de l'art. El documental és un relat d'una cruesa commovedora, emocionat i pròxim sobre el procés de la malaltia, però també és un acte de valentia, de generositat i d'amistat. I el reconeixement de la carrera professional de Carme Elias: 50 anys dedicats al cinema, el teatre i la televisió. Les càmeres segueixen l'actriu en el seu dia a dia, les seves reflexions, les converses íntimes amb els amics, els actes públics en què intenta ocultar els senyals de l'Alzheimer, el dubtes sobre si fer pública la malaltia, els paral·lelismes amb la construcció dels personatges en la seva vida professional, la construcció i la deconstrucció d'identitats a la vida i a l'escena, la proximitat de la mort i la possibilitat de l'eutanàsia El 3 de novembre del 1975, trenta miners van perdre la vida a la mina Consolació, de Fígols, a causa d'una explosió de grisú (3Cat) 2. Grisú, la tragèdia de Fígols S'apropa el cinquantè aniversari de la tragèdia de Fígols, l'accident més greu a la mineria moderna a tot l'estat espanyol. El 3 de novembre del 1975, trenta miners van perdre la vida a la mina Consolació a causa d'una explosió de grisú. La justícia no va trobar responsables en aquella tragèdia, però va deixar un munt de preguntes a l'aire. Ara, un grup de fills de les víctimes d'aquell desastre busca respostes al que consideren que va ser una doble desgracia. La més directa, la mort dels seus pares. I una altra, de menys immediata però també molt dolorosa, que va ser la pressió social per silenciar-los. És per això, que ara volen donar veu al que va passar aquells dies amb la intenció d'honrar la memòria dels seus pares i el patiment de les seves mares. Fins fa poc, no se sabia qui era la miliciana protagonista d'aquesta instantània icònica de la Guerra Civil (3Cat) 3. La vida d'Anita Garbín Enfilada en una barricada al carrer Hospital de Barcelona, somrient i amb una bandera de la CNT i la FAI, es va convertir en la icona de l'anarquisme durant la Guerra Civil, però fins fa poc es desconeixia qui era la miliciana protagonista d'aquesta instantània i qui n'era l'autor. Ella era Anita Garbín, que es va exiliar el 1939 a Béziers, que no va voler tornar-hi mai i que no va arribar a saber que la seva imatge s'havia fet icònica. L'Anita s'havia casat al sud de França amb un militant del Partit Comunista i va morir el 1977. La seva foto l'havia fet Antoni Campañà i la guardava a la capsa vermella plena de negatius inèdits descoberta el 2018. El documental segueix la investigació que ha permès descobrir, finalment, qui va ser Anita Garbín i què li va passar. La grassofòbia és un dels prejudicis que tractarà el documenal "Sempre (im)perfectes" (3Cat) 4. Sempre (im)perfectes (títol provisional) Siguem com siguem, mai serem perfectes. Tenim pèl, arrugues, sacsons, cel·lulitis, cabells blancs.... Prohibit! I hem de cabre tots a la talla 38 (o menys), encara que ens hi vagi la vida. A les escoles de primària ja han detectat que les nenes d'11 anys ja pensen en aprimar-se. En quin món vivim? En aquest documental ens posarem davant el mirall, però no per jutjar-nos, sinó per ser conscients que aquesta pressió estètica asfixiant ens limita i ens destrueix. Veurem com ens han educat per odiar el nostre cos, amb prejudicis com l'edatisme, la grassofòbia o el capacitisme. "Diari de la meva sextorsió" explica la lluita de la Pati després de rebre una extorsió amb fotografies íntimes (3Cat) 5. Diari de la meva sextorsió La Pati, una jove productora, lluita per tenir una carrera professional a la indústria cinematogràfica. Un dia li roben el portàtil durant un viatge de negocis a Madrid. Després de presentar una denúncia policial rep un missatge d'un amic. Ell ha rebut unes fotografies molt personals en què sembla sortir la Pati. És llavors quan ella s'adona que està sent víctima de sextorsió. La vergonya i l'angoixa causades per mesos d'extorsió es transformen en la necessitat de compartir el procés. Quan sembla que el cas no té esperances, la Pati rep una carta afirmant que els dos homes que li van robar l'ordinador han estat detinguts. Amb aquesta primera pista, la Pati emprèn la seva pròpia recerca per recuperar el control i el poder de la seva privacitat. Les casernes militars van ser escenari de tota mena d'abusos durant el servei militar obligatori (3Cat) 6. Et faran un home Després de la mort de Franco, comença la transició a la democràcia. El servei militar obligatori farceix les casernes de joves de lleva, que les passen magres en un entorn de violència estructural promoguda per un exèrcit de tradició franquista. Soldats veterans imposen el terror als que arriben de reemplaçament amb el vistiplau dels militars professionals. Comencen mesos de terror per a joves de 18 anys que s'enfronten a cops, crits, pallisses i assetjaments diaris. Alguns parlen de tortures i de violacions. Ho expliquen ara, després d'anys de silenci per por a no ser creguts, i pel bloqueig que pateixen les víctimes davant d'uns fets tan traumàtics. La impunitat ha estat sempre el principal escut militar. Vexacions, assetjaments i tortures fan el retrat d'un sistema de violència perpetuat en el temps pel silenci. El documental "Et faran un home" denuncia per primera vegada uns fets que encara no s'han reparat. Les víctimes conviuen algunes d'elles amb estrès post traumàtic i amb teràpia psicològica. 7. Gàdor i els taurons Si ens fixem en les notícies i en les xarxes socials, sembla que darrerament hi ha més taurons que mai a la costa catalana. No obstant això, les dades indiquen el contrari. Les poblacions de taurons al Mediterrani estan disminuint. La tintorera, o tauró blau, es troba en perill crític d'extinció i el tauró blanc és gairebé inexistent en unes aigües que havien estat el seu bressol. En aquest documental acompanyarem Gàdor Muntaner, oceanògrafa especialitzada en taurons, en el seu viatge per tres mars a la recerca d'aquest animal que la captiva. Aprofundirem en les causes que fan que estiguin desapareixent del seu entorn: la sobrepesca, la contaminació, el canvi climàtic... El periple d'aquesta aventurera catalana que per intentar salvar el planeta se submergeix als oceans buscant taurons, comença al Mediterrani, a Mallorca, on viu i on es va enamorar del mar. Continua a Mèxic, a l'Oceà Pacífic, i acaba a les Maldives, a l'Oceà Índic, on va veure el seu primer tauró d'adolescent, un fet que li va canviar la vida. L'actor i cantant de Sau Carles Sabater va morir el 13 de febrer del 1999 (3Cat) 8. Cançons premonitòries L'actor i cantant de Sau Carles Sabater va morir el 13 de febrer del 1999 a la matinada, després d'un concert de Sau a Vilafranca del Penedès. Sabater va morir amb 36 anys d'una aturada cardiorespiratòria, després d'una dècada d'èxit com a cantant de Sau, però també com a actor gràcies a musicals com "Els Pirates", de Dagoll Dagom, i "Company", dirigit per Calixto Bieito, o les sèries de TV3 "Arnau" i "Sitges". 25 anys després, el documental "Cançons premonitòries" explicarà la història de Carles Sabater davant i darrera l'escenari, com va viure els inicis del seu èxit professional, com el va afectar la fama i com va condicionar les seves relacions personals. Amb una relectura del personatge en clau feminista, se'l desmitificarà a través del testimoni de la seva parella, Laura Jou, i el d'altres persones del seu cercle més íntim. A més, el documental mostrarà per primer cop vídeos inèdits gravats pel mateix Carles. Els Stay Homas es van convertir en un fenomen viral durant la pandèmia (3Cat) 9. Stay Homas. La banda que no hauria d'existir Març de 2020. En plena pandèmia, en Rai, en Guillem i en Klaus, tres amics músics, es troben confinats en el pis que comparteixen a Barcelona. Decideixen combatre l'avorriment fent una cançó al dia. Utilitzen un cubell de fregar vell com a tambor i un teclat de joguina, comencen a compondre i publiquen les cançons a Instagram. De sobte, es converteixen en un fenomen viral. Col·laboren amb diversos artistes que participen en els seus temes a través del mòbil: Manu Chao, Macaco, Sílvia Pérez Cruz, Pablo Alborán... Fins i tot Michael Bublé els demana una cançó i arribaran a actuar en directe juntament amb el mític Rubén Blades. El documental proposa un viatge únic on es veu néixer els Stay Homas a la terrassa del seu pis, en ple confinament l'any 2020 i, en un accés exclusiu i íntim, els acompanyem durant tres anys, en els seus moments bons i dolents, fins a finals de 2023. Una muntanya russa d'emocions entre assaigs, estrenes, promocions, concerts, enregistraments... tot amb la finalitat de veure si, finalment, triomfen. Si, a la seva manera centennial i fent les coses al revés, aconsegueixen consagrar-se com a banda deixant enrere l'etiqueta de "grup de la pandèmia" o, al contrari, es queden només en un "one-hit-wonder".

Una gran oferta de documentals, per a la nova temporada del "Sense ficció"

L'espai "Sense ficció" enceta la setzena temporada amb una gran oferta de documentals, sobre temes de gran interès social i que estan de plena actualitat, sobre música i cultura, medi ambient, amb noms propis i sense oblidar el compromís amb la recuperació de la memòria històrica.