Des del 2005, la principal entrada d'aigua a l'àrea metropolitana i a la ciutat de Barcelona perd gairebé 180.000 litres diaris. L'aigua circula per una riera del barri de Canyet, a Badalona, fins a desembocar al mar. La fuita no surt d'una simple canonada, sinó d'una mena de túnel de més de tres metres de diàmetre que ara Aigües Ter-Llobregat assegura que repararà en un termini de dos o tres anys. Es tracta d'una obra complicada i costosa, d'uns 35 miliions d'euros, que implica tancar la principal artèria d'entrada d'aigua a la ciutat de Barcelona i fer-hi un by-pass. El gerent d'Aigües Ter-Llobregat, José Miguel Diéguez, atenent Catalunya Ràdio (David Àngela/Catalunya Ràdio) El gerent de la companyia, José Miguel Diéguez, relativitza la pèrdua d'aigua, tot i admetre que cada gota té el seu valor:  "Aquesta mena de fuites són habituals, sempre hi ha pèrdues, però el rendiment que tenim, del 98%, és dels millors que es poden trobar en xarxes similars. Invertim una bona part del nostre pressupost en aquesta mena de reparacions i aquí n'hi invertirem 35 milions." Després de detectar la fuita, la companyia i l'Ajuntament de Badalona van signar un conveni per reaprofitar part d'aquests recursos hídrics. Una imatge de la riera a meitat de recorregut (David Àngela/Catalunya Ràdio) Es van invertir 400.000 euros, entre altres coses, per canalitzar part de l'aigua fins a un dipòsit de titularitat municipal a la zona de Montigalà i poder-la reaprofitar per a usos municipals, segons Diéguez: "Som a l'últim tram de l'obra, però mentrestant hi ha alternatives per aprofitar aquesta aigua. Com la conducció que ja està feta fins a un dipòsit municipal. A aquella aigua se li  podrien donar usos municipals com regs, rentat de carrers. No em correspon a mi dir per què no s'està fent ús d'aquesta aigua." Una treballadora al nou control central de l'empresa (David Àngela/Catalunya Ràdio) Diéguez posa l'accent en l'esforç d'inversió per part de la companyia per una avaria que relativitza:  "Cal remarcar que invertirem 35 milions d'euros per recuperar dos litres d'aigua per segon. Per exemple, quan fem la nova dessaladora de la Tordera hi invertirem molt més capital, 250 milions, per produir 2.000 litres d'aigua per segon. Ja es veu la proporció de l'esforç que hem de fer." Però totes aquestes explicacions no satisfan els veïns del barri de Canyet de Badalona. El president de l'Associació de Veïns, Pepe Sánchez, diu que està disposat a tornar a recórrer a la Fiscalia de Medi Ambient i a portar el cas al síndic de greuges: "Tornarem a portar el cas a la Fiscalia. Perquè això ja no és una qüestió del barri de Canyet o de l'Associació de Veïns. Això ja és una qüestió de ciutat. Cal una declaració institucional de tots els grups municipals i també trucarem a la porta del síndic."  Sánchez considera que Aigües Ter-Llobregat, com les grans distribuïdores d'altres serveis, gestiona grans beneficis, però que no inverteix en les seves infraestructures: "Tenim molts exemples al país i a l'Estat d'empreses subministradores, de gas, de llum, d'aigua... amb grans beneficis però que obliden el manteniment. Aquesta canalització, dels anys 60, tenia una vida útil de 40 anys. Estem en una situació d'un evident deteriorament d'aquesta infraestructura."  Sánchez té clar que, en l'actual context de sequera, és inexcusable la pèrdua prolongada d'aigua. És habitual que altres veïns no la vulguin deixar córrer i que n'omplin el cotxe de garrafes. Però aquestes accions puntuals també són insignificants, com una gota dins el mar, davant 1.116.900.000 litres d'aigua que es poden haver perdut durant aquests 17 anys.