Tres empreses del Pirineu que no depenen del turisme ni pateixen per si no neva
Embotits amb tradició centenària d'Organyà, plats preparats i congelats per a la restauració a Oliana i la transformació diària de 170.000 litres de llet, les credencials de tres indústries pirinenques que funcionen a ple rendiment
A les comarques pirinenques, el turisme i la ramaderia extensiva són les dues grans fonts de riquesa. La primera molt més que la segona i, sovint, els pirinencs reclamen que es diversifiqui.
La manca de neu de les últimes temporades fa que moltes petites empreses que viuen directament o indirectament de l'esquí es replantegin el futur. Hi ha, però, algunes excepcions que demostren que el monocultiu turístic té alternatives viables.
Embotits Obach, una empresa familiar centenària ubicada a Organyà (Alt Urgell)
A casa dels Obach n'han vist de tots colors. Eren sis germans, però, malauradament, la més gran, l'Ester, va morir l'any 2006 en accident de trànsit. Tenia 35 anys i era mare de tres fills.
Els altres cinc germans, tots nois, porten avui l'empresa d'embotits que van fundar els rebesavis i que dona feina a una seixantena de treballadors.
"Ens discutim molt, normal entre germans. Ens estimem molt, però ens discutim molt", diu el Jesús, el petit dels germans que avui s'encarrega de les botigues que Obach té a Organyà i Puigcerdà.
El Damià, el germà gran que fa de director general, explica el secret: "La clau de gestionar un negoci amb els germans és que et pots dir el que vulguis i l'endemà esmorzem junts. Ara, perquè això sigui així, els rols de cadascun de nosaltres han d'estar molt ben definits."
La casa on van néixer i créixer els sis germans Obach, al centre d'Organyà, continua sent la seu de l'empresa i, des de l'estiu passat, té 800 metres quadrats més.
Una ampliació que ha permès millorar les instal·lacions. Insisteixen que l'objectiu principal de l'empresa és tenir un impacte a la comarca de l'Alt Urgell i demostrar que, si es fan bé les coses, una empresa pot funcionar encara que estigui lluny de les grans ciutats.
De l'Eduard Obach, responsable de Recerca i Desenvolupament, diuen que és el germà més perfeccionista. "Soc molt exigent amb els nostres productes, m'agrada fer les coses molt bé i, quan un producte no m'agrada, no el traiem al mercat. Soc molt tossut!", insisteix.
I, si no, que ho diguin als altres quatre, que van estar a punt de tirar la tovallola amb els canelons. Volien produir canelons sense gluten i fins que l'Eduard no els va trobar bons, no va parar de posar-hi pegues.
Ell i el Jesús no han deixat mai de treballar a l'empresa familiar i coneix tots els productes només d'ensumar-los. "On eren dos fa deu anys, ara tornem a ser tots cinc. A poc a poc, els altres hem anat deixant les feines que teníem i hem tornat a casa", diu Damià Obach.
N'hi ha un, però, el Vepo, que només hi treballa a mitja jornada. És pilot de Norwegian i ha demanat reducció de jornada a la companyia aèria per poder vendre embotits a la botiga d'Organyà. "Són dues feines que puc compaginar molt bé i m'agraden molt, una em fa desconnectar de l'altra. Són les dues passions que tinc a la vida: volar i els embotits, que els duc a la sang", diu en Vepo Obach.
La carretera C-14 és segurament la clau del seu èxit. Fa 30 anys, la mare dels Obach va decidir obrir una botiga al centre d'Organyà i, com que és un lloc de pas per anar cap a Andorra, és parada obligada per a molts clients.
Obren cada dia de l'any menys el dia de Nadal. "I tanquem el dia de Nadal perquè lligàvem el pare a la cadira després de dinar, perquè ell volia venir a obrir", afegeix en Vepo.
Aquest any també han obert una altra botiga pròpia a Sant Cugat del Vallès, però la facturació important la tenen amb les prop de 1.300 xarcuteries i restaurants que venen els seus productes a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Caldrà esperar uns quants anys per saber si la nova generació Obach --avui un dels fills de l'Ester ja treballa a l'empresa-- continuarà el negoci familiar o no. Un negoci que, gràcies a la dedicació dels cinc germans, avui dona feina a molts veïns d'aquesta comarca pirinenca.
Exquisitàrium, plats cuinats i ultracongelats per a restaurants des d'Oliana
També a l'Alt Urgell, a Oliana, en aquest petit municipi pirinenc de menys de 2.000 habitants on fa més de 60 anys un veí va fundar la multinacional d'electrodomèstics Taurus, en fa 15 que Manel Regada i Sònia Plana --també dos veïns del poble-- van crear Exquisitàrium, una empresa de plats preparats congelats per a la restauració i l'hostaleria.
En Manel feia 25 anys que treballava al restaurant de l'Hotel Can Foix, un conegut hotel de Peramola, a tocar d'Oliana. Allà es va adonar que produint plats preparats podia ajudar molts restaurants.
"Exquisitàrium permet que les cuines dels hotels, restaurants i càterings puguin dedicar menys temps a cuinar i més a dissenyar l'oferta i a treballar les presentacions dels plats, sense haver d'incrementar els costos fixos", ens explica Manel Regada.
"Cuinem productes tan variats com aperitius, primers plats, segons plats, postres, salses i bases de plats. Avui dia comptem amb més de 250 referències al catàleg, més tots els desenvolupaments que fem a mida per als nostres clients", diu l'altra sòcia d'Exquisitàrium, Sònia Plana, que porta la part més empresarial.
Just quan visitem l'empresa, l'equip de direcció està fent un dels tastos habituals al "show cooking" que tenen a la primera planta de l'empresa.
En aquest cas, fan un control de qualitat de les piruletes de foie cobertes de xocolata negra que, precisament, estan produint també a la cuina industrial que hi ha a la planta baixa de la nau.
"Un cop elaborat el producte, el congelem ràpidament per assegurar-ne l'estabilitat. De la cuina passa a la sala d'envasament i després cap a un magatzem congelador", explica Rosa Colilles, responsable de Producció d'Exquistàrium.
En el magatzem congelador de la planta baixa, hi ha totes les referències que fabriquen i que cada tarda, aprofitant que estan situats a la ruta principal per anar a Andorra, els camions frigorífics que han lliurat els productes al Principat carreguen a Oliana i les baixen fins als magatzems de distribució de l'àrea metropolitana. "El fet de ser a la ruta d'Andorra ens dona un gran avantatge amb el transport congelat. Si no, probablement no seríem tan competitius, diu Plana.
A Exquisitàrium hi treballen 55 persones i els dos socis insisteixen que el seu producte no pretén substituir ningú, sinó ajudar les cuines de restaurants i càterings, que tanta manca de personal tenen.
"Nosaltres ens qüestionem sempre què podem aportar a les cuines dels nostres clients. Estem en contínua recerca de solucions culinàries i de les tendències del moment", afegeix Plana. A més, les xarxes socials també els han servit per presentar els seus plats i donar idees als clients.
La Cooperativa Cadí dona valor afegit a la llet de les ramaderies de l'Alt Urgell i la Cerdanya
Cada dia de l'any, sigui Nadal, Cap d'Any o Reis, els camions cisterna de Cadí van fins a les 65 granges de vaques que avui té la cooperativa repartides entre l'Alt Urgell i la Cerdanya. Recullen, en total, 170.000 litres de llet diaris i els ramaders i, per tant, socis de la cooperativa no se n'han ni de preocupar.
Ells es dediquen als animals. "Si no fos per la cooperativa del Cadí en aquestes dues comarques hi quedarien quatre granges. La cooperativa ens assegura el preu i la recollida de la llet", explica el ramader de Montferrer i cooperativista Jordi Cases.
Els camions plens de llet van arribant durant tot el matí a la seu de l'empresa. Una fàbrica que fa més de 100 anys era als afores de la Seu d'Urgell, però que el creixement de la ciutat l'ha anat encerclant.
Hi treballen 135 persones per transformar la llet en 24 tones de formatge diaris. El president de la cooperativa, Jordi Calvet, escollit en unes eleccions fa poc més d'un any, considera que hi ha alguns processos obsolets que cal millorar.
"Tots ens hem de posar al dia de la tecnologia, perquè és el que ens permetrà mantenir-nos vius en el mercat de l'alimentació de consum. És un mercat molt competitiu i és indispensable ser molt productius."
Una de les claus és deixar l'actual seu de l'empresa i anar-se'n cap a uns terrenys que ja han comprat als afores de la Seu d'Urgell. Era un antic càmping i l'Ajuntament ho acaba de requalificar com a zona industrial, perquè la cooperativa, que va comprar els terrenys a la Sareb, s'hi pugui traslladar. El trasllat no serà imminent, però Calvet considera que si d'aquí cinc o sis anys ja fossin a la nova seu seria tot un èxit.
Aquesta empresa centenària que dona feina a famílies de la Cerdanya i l'Alt Urgell veu el futur més esperançador que fa deu anys, bàsicament, pels avenços tecnològics també en el món ramader, que permeten més relleu generacional a les granges.
"Una quarta part de les explotacions ramaderes de la cooperativa estan robotitzades. Això està avançant d'una manera molt ràpida, garanteix més qualitat de vida per a les noves generacions i aquesta és la clau per al futur del sector", explica Toni Torrent, veterinari de la cooperativa Cadí.
Ja sigui, doncs, perquè la tecnologia fa que la feina a les granges no sigui tan esclava o perquè alguns emprenedors pirinencs han decidit implementar el seu negoci en aquest territori, però aquests tres exemples d'empreses ens demostren que el Pirineu pot viure i créixer en sectors diferents del turisme i la neu.
