Salvador Puig Antich: un assassinat que es manté en la memòria col·lectiva

Salvador Puig Antich, nascut a Barcelona el dia 30 de maig de 1948 i assassinat a Barcelona el 2 de març de 1974. Tenia 26 anys i el garrot vil a la sala de paqueteria de la presó Model va acabar amb la seva vida. Aquesta setmana ha fet 49 anys. L'any que ve serà el cinquantenari d'aquell fet que tant va marcar la societat catalana just quan el règim franquista agonitzava. Puig Antich va ser executat després de ser sotmès a un consell de guerra i declarat culpable de la mort del policia Francisco Anguas Barragán, víctima del tiroteig i foc creuat el dia de la detenció de Puig Antich, el 25 de setembre de 1973. Després de mig any a la presó, amb destacades i continuades peticions d'indult i amb l'esperança fins a l'últim instant de rebre la mesura de gràcia, Puig Antich es va convertir, junt amb Heinz Chez, executat quasi simultàniament a la presó de Tarragona, en l'últim ajusticiat per garrot vil a Espanya. Puig Antich militava al MIL, Movimiento Ibérico de Liberación, amb creences antifranquistes, anarquistes i antisistema que portaven els seus membres a atracar bancs i flirtejar amb la lluita armada. Després de múltiples desavinences dins del grup, desercions i quasi dissolució, les maquinacions de la Brigada Politicosocial de la Policia Nacional van portar a l'emboscada al bar Funicular del carrer Girona amb Consell de Cent que va acabar amb la mort d'un dels policies i la detenció de Puig Antich. L'execució va provocar una gran reacció, també del món de l'art El tríptic "L'esperança del condemnat a mort", de Joan Miró (EFE) No van ser poques les veus, des de la família, els advocats i l'entorn de Puig Antich, que van retreure inacció i covardia col·lectiva dels partits polítics per pressionar l'Estat perquè signés l'indult. Amb el seu tràgic final, Salvador Puig Antich es va convertir en un símbol i la seva mort es manté a la memòria col·lectiva com un fet ignominiós i eternament injust. Han sigut moltes les expressions artístiques que el cas ha generat al llarg dels anys. El tríptic de Joan Miró "L'esperança del condemnat a mort", pintat just després de la seva mort i exposat avui a la Fundació Miró de Montjuïc. La pel·lícula "El sopar", de Pere Portabella, rodada els dies 1 i 2 de març de 1974, sota la pressió de la imminent execució. La històrica obra de teatre d'Els Joglars "La torna", que versa sobre l'execució de Heinz Chez. Les cançons de Lluís Llach i Joan Isaac dedicades a la memòria de Puig Antich. I "Salvador", esclar, el film de Manuel Huerga sobre la seva vida. El 5 de març de 2016 es va inaugurar al barri de Roquetes de Barcelona la plaça Salvador Puig Antich.

Salvador Puig Antich: un assassinat que es manté en la memòria col·lectiva

Joan Miró, Pere Portabella, Lluís Llach o Els Joglars són alguns dels artistes que van reaccionar amb el seu art a l'execució de Puig Antich, el 2 de març de 1974, fa 49 anys