Prostitutes contra la nova llei: "Només ens vindrà la púrria"

A tot l'Estat, es calcula que hi ha 45.000 dones que exerceixen la prostitució. Però quantes ho fan voluntàriament i a quantes les obliguen? Les diferents fonts consultades no es posen d'acord.

El govern espanyol assegura que el 90% són víctimes del tràfic de persones i, per tant, es veuen obligades a prostituir-se. Fonts no oficials de la policia rebaixen la xifra al 20%, i les associacions que representen les treballadores sexuals voluntàries la situen en el 13%.

Tot un ball de xifres que no amaguen una problemàtica complexa ni l'explotació i l'abús que pateixen moltes d'aquestes dones.

"Ningú ens ha consultat"

En el debat obert a tot el món entre legalitzar la prostitució o abolir-la, el govern espanyol ha optat per la prohibició, carregant les culpes a proxenetes i clients.

La proposta que es tramita a les Corts espanyoles preveu una reforma del Codi Penal que sancionarà els propietaris de clubs i cases de cites amb penes d'entre 1 i 3 anys de presó, i multes i penes de presó per als clients i les persones que facilitin la prostitució.

La iniciativa governamental s'ha trobat amb l'oposició dels col·lectius que representen les treballadores sexuals, tant les que treballen al carrer com les que ho fan en un club o en una casa de cites. Denuncien que no els ha demanat l'opinió ningú i que les conseqüències seran nefastes.

Las putas nos pronunciamos sobre el impacto de la ley prohibicionista del PSOE en nuestras vidas ?#NosDejanEnLaPutaCallehttps://t.co/mOHbE8JKA7

— Sindicato OTRAS (@OtrasSindicato) June 27, 2022

Concha Borrell és la secretària general del sindicat OTRAS i fa 17 anys que fa de prostituta. Ha explicat a Catalunya Ràdio que tem que la llei les aboqui a la clandestinitat:

"I a la clandestinitat no tindrem el poder que tenim ara sobre els nostres clients. Ara manem nosaltres, però perdrem aquest domini quan ells ens diguin ‘ens estem jugant d'1 a 3 anys de presó i aquí es fa el que jo dic'. Al final, només ens vindrà la púrria, la merda, el que no tingui res a perdre, el que sigui carn de presó."

Concha veu contradictori que la llei prohibeixi comprar els serveis sexuals, però no l'exercici de la prostitució. I assenyala directament:

"Això no té ni cap ni peus. No està fet per protegir-nos, està fet perquè hi ha una veritable putofòbia dins de les files de ministres radicals del partit socialista."

Les prostitutes voluntàries es neguen a assumir el paper de víctimes que diuen que els reserva la llei, i demanen una legislació que les consideri ciutadanes de primera:

"Una bona llei seria una llei que reconegués el treball sexual i la prostitució en aquest país, que ens emparés com a treballadores sexuals."

La llei, afegeixen, les hauria de dotar de més drets laborals i socials, perquè ara sovint han de fer trampes per enganyar l'administració i tenir cobertes algunes necessitats.

La Claudia, per exemple, que és estrangera, s'ha fet autònoma, encara que treballa en una casa de cites:

"Jo visc aquí des de fa molts anys i exerceixo la prostitució des de fa un temps. Ara estic donada d'alta d'autònoma com a esteticista i així puc estar legal en aquest país."

La reforma del Codi Penal obre un interrogant en el futur de les treballadores sexuals que s'hi dediquen voluntàriament.

És fàcil sortir de la prostitució?

Els propietaris de clubs i locals de cites també es queixen que els partits polítics no els han consultat res abans de proposar la reforma legal. Hem parlat amb Stéphan Gomez, propietari de la casa de cites La Suite Felina, de Barcelona.

Davant la incertesa que s'obre al sector, diu que estarien disposats a legalitzar les dones que hi treballen:

"Estaríem disposats a fer-los contractes de treball o, almenys, a pagar-los la Seguretat Social, fins i tot a pagar una associació o un sindicat, perquè les dones no se sentin obligades a prostituir-se i oferir-los una altra sortida."

Tot i això, Gomez assegura que els diners que guanyen les prostitutes són massa llaminers:

"Una dona que ve a fer treball sexual, s'hi quedarà, perquè amb tots els diners que guanya, que són uns diners ràpids però no fàcils, difícilment voldrà sortir d'aquest sector."

A la majoria de prostíbuls i clubs de cites, la dona es queda amb el 50% del que en treu pel servei i el local l'altre 50%. Però en un establiment amb bar, els beneficis per a la treballadora poden ser superiors, perquè si aconsegueix que un client la convidi a una copa ella s'emporta un percentatge.

Les xifres no poden ser precises perquè part de l'activitat es mou en la clandestinitat, però la fiscalia calcula que el negoci de la prostitució mou a tot Espanya més de 5 milions d'euros al dia.

I les que sí que són víctimes?

La part visible del sector, la que dona la cara i voldria treballar legalment, no amaga una altra realitat: la de la quantitat de dones obligades a prostituir-se, víctimes del tràfic de persones, violades i abusades cada dia, sense opcions per denunciar la seva situació, que viuen en condicions infrahumanes.

Sovint són dones estrangeres, sense permís de residència, que viuen amb la por al cos. Ho sap molt bé el sergent Lluís Moreno, que és cap de la Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans dels Mossos d'Esquadra:

"Les xarxes d'explotació sexual els retenen el passaport i els recorden que tenen un deute, i això es converteix en una amenaça. Els diuen que si no paguen el deute, o sigui, si no es prostitueixen, els donaran una pallissa."

Les coaccions s'estenen a la família de la dona. Si no satisfà els seus proxenetes, l'amenacen d'anar a cobrar el deute als pares o germans. "Sabem on viuen", els asseguren. I la por s'uneix a un profund torbament:

"Aquí entra també en joc la vergonya que li pot fer a la noia, que ha estat una víctima i enganyada, que finalment la seva família, els seus amics, al seu país s'assabentin que està aquí exercint la prostitució."

Les condicions en què viuen aquestes persones sovint són molt precàries. L'inspector Roberto Molina, de la Policia Nacional, n'ha vist unes quantes:

"Hi ha pisos on les dones viuen amuntegades. N'hem trobat algun amb quatre habitacions per realitzar els serveis sexuals i una cinquena amb vuit lliteres on dormen setze dones i no sempre amb unes bones condicions de salubritat."

I, a més, tot el dia:

"Sovint estan obligades a ser-hi les 24 hores a disposició dels clients, arribin a l'hora que arribin, i exhibir-se totes juntes perquè puguin triar la dona amb qui volen tenir relacions."

Algunes veus reclamen que, a més del Codi Penal, també es reformi la llei d'estrangeria per donar permís de residència i treball a les dones estrangeres sense papers que hagin estat víctimes d'explotació sexual.