Quina olor fan les estacions d'esquí?

Fa anys, es va posar de moda una campanya publicitària que es preguntava "Quina olor fan els núvols?". Ara l'artista olfactiva Meritxell Virgili es pregunta quina olor fan les estacions d'esquí que hi ha abandonades per tot el Pirineu. Els últims anys, Virgili s'ha dedicat a fer topoolografies, és a dir, recull les olors de llocs concrets, les captura i les converteix en objecte artístic: "Vaig a olorar aquests llocs. Utilitzo unes ampolletes que sostinc amb la mà o que deixo penjades, i que van captant l'olor i l'essència del lloc. A vegades les hi deixo unes hores, o fins i tot una nit sencera." Algunes estacions d'esquí clausurades conserven equipaments i material que encara no s'han retirat (Meritxell Virgili Per recollir les olors utilitza dos sistemes: d'una banda, porta unes petites ampolles de vidre que es col·loca com si fossin un penjoll, per capturar una olor interessant tan bon punt la percep. Però, d'altra banda, també utilitza uns recipients en forma de bombolla que deixa suspesos en l'aire durant diverses hores, com es pot veure en aquest vídeo: View this post on Instagram A post shared by Meri Virgili (@omusesbarcelona) Amb aquest projecte, l'any 2020 es va convertir en artista resident a la Fabra i Coats, Centre d'Art Contemporani i Fàbrica de Creació de Barcelona. Però, més enllà de l'art conceptual i la creació contemporània, també ha creat l'empresa Omuses, una consultora sobre les possibilitats de treballar les olors en el terreny cultural, educatiu i patrimonial. Les estacions d'esquí abandonades Després d'haver treballat uns anys al Pirineu i d'haver-se documentat sobre les estacions d'esquí fantasma, que han quedat abandonades en diversos punts del territori, Virgili va decidir fer una recerca específica sobre les olors que desprenen aquests equipaments buits i solitaris, envoltats de boscos i muntanyes. "Quan era jove vaig treballar al sector de l'esquí, i recentment he trobat alguns articles sobre les inversions perdudes al sector de la neu. Tot això em va impulsar a fer aquesta recerca. És una manera de fer activisme artístic." Algunes antigues estacions d'esquí, com la de Llessui, han estat engolides per la vegetació (Meritxell Virgili) Des del 2019, quan va començar el treball de camp, ha visitat nou estacions d'esquí clausurades: Coll de Pal, entre el Berguedà i la Cerdanya; Rasos de Peguera, al Berguedà; Llessui, al Pallars Sobirà; la Tuca, a la Vall d'Aran, i Vall Fosca Interllacs, al Pallars Jussà. A la banda administrada pel govern francès, ha estat a l'estació dels Forquets, al Vallespir; Mosset-Coll de Jau, al Conflent; Er-Puigmal, a l'Alta Cerdanya, i Puigbalador, al Capcir. Totes estaven abandonades durant la seva recerca, algunes des de feia molts anys, i d'altres havien tingut activitat fins a èpoques molt recents. Les olors de les estacions d'esquí El recull d'olors --o com se'n diu tècnicament, la recol·lecció osmològica-- de Meritxell Virgili a les estacions fantasma ha donat resultats molt interessants, però que són difícils de descriure amb paraules. Quan li demanem que ens expliqui quines olors hi ha percebut, recorre a conceptes metafòrics: "Són olors de buidor freda, de solitud. Hi he trobat olors molt llises, elèctriques. Olors de buidor, fins i tot fantasmagòriques." Però li demanem que concreti una mica més i que ens descrigui quines olors reconeixibles ha pogut localitzar-hi: "És una barreja d'olors de ferro, olors fredes, que se sobreposen a olors naturals, de fusta i fulles humides." Destaca la combinació de materials artificials com el plàstic, l'acer o la pintura --que es troben degradats pel pas del temps-- amb elements naturals com les plantes, l'herba, les fulles o la resina dels arbres: "També hi ha olor de pintura reescalfada, aquella pintura plàstica cremada pel sol i degradada, però barrejada amb fusta seca que es percep al fons." La visió artística de Meritxell Virgili fa que les seves descripcions olfactives siguin gairebé poètiques: "Aquell canó de neu artificial és com un tors de ferro despullat enmig del no-res. Emet una olor solitària, fantasmagòrica i grisa." Un canó de neu solitari i abandonat a l'estació de Puigbalador (Meritxell Virgili) La denúncia ecològica Més enllà de la recerca olfactiva, les creacions artístiques de Virgili també tenen un component d'activisme social. En aquest cas, de denúncia ecològica, perquè afirma que les estacions d'esquí abandonades han deixat tones de residus i de ferralla enmig de la muntanya: "La majoria d'estacions fantasma no s'han desmantellat, i allà queda tot el ferro, plàstic i ciment tirat, que es va degradant i va directament als nostres aqüífers." El projecte artístic també denuncia la presència de residus en estacions abandonades com la de Rasos de Peguera, al Berguedà (M. Virgili) Destaca que hi ha centenars d'hectàrees plenes de ferralla, uralita, cables o tubs de plàstic dispersos en zones que estan plenes de vegetació. De fet, aquesta recerca de les estacions abandonades s'emmarca en un projecte més ampli titulat "Delictes d'odi ecològics".

Quina olor fan les estacions d'esquí?

L'artista olfactiva Meritxell Virgili investiga les olors que desprenen aquest tipus d'equipaments abandonats al Pirineu