Polítics a les noves xarxes socials: ballar a TikTok, sí o no?

Xavier Trias (Junts), Daniel Sirera (PP) o Ernest Maragall (ERC) són només tres de les cares conegudes del món de la política que es van deixar veure a la final de la Kings League de Gerard Piqué, a finals de març. Un dia d'espectacle que va congregar 92.522 persones al Camp Nou i -el que és encara més espectacular- 2,1 milions d'espectadors a Twitch, YouTube i TikTok, segons els organitzadors. I és que aquesta competició de futbol és la reina de les audiències a la xarxa i, a poc temps de les eleccions municipals, els polítics saben que els convé fer ús d'aquest enorme aparador. De fet, aquesta no és la primera vegada que Trias hi assistia i, fins i tot, ha arribat a traspassar el paper de mer espectador al costat de Piqué: Amb @damiacalvet assistim al partit dels @Saiyans_FC_ contra @kunisport. Al minut 18 he pogut treure la carta de la lliga: 5 vs. 5. Gràcies @3gerardpique i @KingsLeague per apostar per nous formats esportius i digitals que impulsen Barcelona al món.#KingsLeagueJ8 #InfoJobs pic.twitter.com/0YXIxOVDsd Xavier Trias (@xaviertrias) February 26, 2023 Però, fins a quin punt veure polítics com Trias en un món tan fet per i per a joves l'ajuda a impulsar la seva candidatura? De quina manera va beneficiar a Roger Torrent el vídeo de TikTok on enumerava els ideals del seu partit imitant un dels trends del moment? I va ser bo que Jaume Collboni (PSC) expliqués mites i veritats de Barcelona en un format típic de la xarxa social xinesa? O que Ada Colau entrés telefònicament en un directe d'Ibai Llanos i Gerard Romero? @esquerrarepublicana També volem saber en què penseu vosaltres, per això estrenem TikTok! #estiktokat #esquerrarepublicana &#9836; gibby likes careless whisper very much - haveyouseenmyolives @jaumecollboni &#129300; Coneixies aquests mites i veritats, (molts d'ells sobre els canvis que aprovarem abans del final del mandat en l'ordenança de circulació de vianants i #vehicles) de la ciutat de #Barcelona? &#127961; #AlcaldeCollboni #PSC #Collboni &#9836; original sound - Alexandra Karadimas Com va passar amb Twitter ja fa uns anys, les xarxes socials més noves s'estan fent un espai a la política i els polítics encara exploren com han d'utilitzar-les. El salt a les noves xarxes Segons la consultora en comunicació política a Ideograma, Teresa Ciges, tot es basa en com han canviat els hàbits de consum d'informació en els darrers deu anys i com això influeix en la manera que els polítics s'adrecen a la ciutadania: "S'han d'adaptar als nous temps. Cada vegada més es necessita arribar a diferents públics." I és que allò que, fa uns anys, suposava una ruptura total amb el paradigma (l'entrada de la política a Facebook o Twitter) ara s'ha quedat pels més tradicionals; mentre els més atrevits s'han llençat amb TikTok, Twitch o l'últim crit entre els joves, BeReal: "Hi ha candidats del món local que estan fent una forta aposta a BeReal, perquè consideren que poden arribar a un públic concret. I hi ha d'altres que es queden a les xarxes més tradicionals perquè creuen que ja tenen una comunitat treballada i han de centrar-s'hi." Actualment, molts joves s'informen a través de les xarxes socials Segons Ciges, és interessant veure com, quan van aparèixer les xarxes socials, el fet primordial era la possibilitat que obrien a la ciutadania d'interactuar amb els polítics, mentre que ara -amb la professionalització dels equips de comunicació- això s'ha anat perdent: "Algunes xarxes, sobretot Twitter o fins i tot Facebook, s'han convertit en una mena d'aparador per compartir el que està passant, enlloc d'usar-les per convèncer, que és el que hauria de fer una campanya electoral." A la xarxa com al carrer Aleshores, ens hem d'acostumar al fet que els polítics es comuniquin amb els més joves ballant a TikTok? Diu Ciges que depèn del polític: "L'ideal és que faci el que faria al carrer, que no forci certes situacions que de forma natural no li sortirien si no és perquè algú li diu que ha de fer-ho." Segons l'experta, l'aposta per aquestes noves xarxes passa en gran part pel fet que el comportament dels votants és cada vegada més volàtil i menys fidelitzat i -a més- per la voluntat dels polítics d'arribar als joves que voten per primer cop en els espais on es troben: "Dit això, no és necessari ballar o fer espectacles que ens podríem estalviar, si no és un tret d'identitat d'aquest polític en qüestió i que des de sempre ho hagi fet." Així, diu Ciges, l'aterratge a les noves xarxes socials pot donar-se mitjançant "moltíssimes fórmules diferents". El que no seria recomanable, seria "cridar l'atenció" únicament per viralitzar-te i que es parli de tu: "Es pot fer una molt bona comunicació política a través de Twitch, de TikTok, B-Real o directes. Hi ha molts exemples de bones pràctiques: des del més alt nivell, amb Emmanuel Macron, fins a alcaldes amb perfils més locals." @emmanuelmacron Répondre à @gon_giovanna &#9836; son original - Emmanuel Macron Però, com apunta Ciges, els partits han de tenir clar que no totes les cartes es juguen a les xarxes socials. Són importants, sobretot per arribar a segments concrets de la població que no troben al carrer o no s'informen políticament amb els mitjans tradicionals (joves i no tan joves), però no són l'únic canal: "El que es fa a les xarxes s'ha de fer al carrer, que és tant o més important, i a la inversa. Has de tenir la mateixa presència, perquè amb només una campanya a la xarxa no guanyes eleccions, això està comprovat. Per tant, les xarxes haurien de ser una extensió més de la política, no únicament una plaça digital." TikTok o BeReal, per a totes les edats A les eleccions d'enguany, Barcelona bat el rècord d'edat dels seus aspirants a alcalde, amb 60 anys de mitjana. Ernest Maragall, amb 80 anys, i Ada Colau, amb 49, seran el més gran i la més jove entre els partits amb representació al consistori. Això, però, no hauria d'afectar a la manera com es comuniquen amb els seus possibles votants des de les xarxes socials, sinó la formació dels seus equips: "El que has de fer és envoltar-te de persones que entenen aquest llenguatge i donar ales a les joventuts dels partits, que tenen moltíssim potencial que moltes vegades no s'acaba de posar en valor." I és que, assegura Ciges, "no necessàriament l'edat del líder afecta directament com ho fa" i el seu equip de comunicació sol sumar molt: "Hi ha perfils de governants grans, com Benjamin Netanyahu de l'Israel, que ho fan molt bé." @bnetanyahu &#1513;&#1502;&#1495;&#1514;&#1497; &#1500;&#1508;&#1490;&#1493;&#1513; &#1488;&#1514; &#1514;&#1500;&#1502;&#1497;&#1491;&#1497; &#1524;&#1488;&#1493;&#1512;&#1496; &#1513;&#1512;&#1514;&#1524; &#1502;&#1504;&#1493;&#1507; &#1492;&#1490;&#1500;&#1497;&#1500; &#1513;&#1489;&#1488;&#1493; &#1500;&#1489;&#1497;&#1511;&#1493;&#1512; &#1489;&#1499;&#1504;&#1505;&#1514;. &#1492;&#1499;&#1504;&#1505;&#1514; &#1492;&#1497;&#1488; &#1500;&#1497;&#1489;&#1514; &#1492;&#1491;&#1502;&#1493;&#1511;&#1512;&#1496;&#1497;&#1492; &#1489;&#1489;&#1497;&#1512;&#1514;&#1504;&#1493; &#1497;&#1512;&#1493;&#1513;&#1500;&#1497;&#1501;. &#127470;&#127473; &#9836; original sound - Benjamin Netanyahu - &#1504;&#1514;&#1504;&#1497;&#1492;&#1493; En aquest sentit, doncs, apunta l'experta que veure Maragall a la Kings League no ens hauria de semblar estrany. No necessàriament ha d'entendre el format, però sí saber que es tracta d'una qüestió que ha d'introduir en el seu relat: "Hi participa perquè és un tema que projecta la ciutat, una qüestió de futur. És una aposta per un sector innovador. A més, en aquest espai es dona a conèixer a gent que mai el coneixeria amb un míting habitual o en altres espais de campanya." Perquè, segons Ciges, "cada vegada més es vota pel polític i no per la marca de la formació" i -per això- l'aposta actual és humanitzar la política. Veure un polític participant en actes que van més enllà de l'esfera purament institucional és el que demana la ciutadania: "Aquí entra l'esfera privada, mostrar a quin concert vas, quin esport fas... Les mascotes, per exemple, disparen les interaccions i -a més- et relacionen indirectament amb un tipus de política animalista." Com amb els balls a TikTok, els límits els posen ells mateixos: "No necessàriament cal mostrar que fas a cada moment en la teva vida privada, però compartir alguns espais és molt interessant. Hi ha mil eines perquè la gent et conegui i tingui percepcions positives sobre tu, que s'identifiquin i se sentin representats. Hi ha gent a qui, potser, li caus malament fins que descobreix que t'agrada el mateix grup que a ells." Cal ser a tot arreu? És important, doncs, que els actors polítics entenguin el llenguatge verbal i visual de cada xarxa i sàpiguen adequar-se als diferents contextos: "Potser un candidat no hauria d'estar a TikTok, però la seva formació política sí que pot ser-hi a través de les joventuts o la marca de partit." Segons Ciges, seria un gran error que els polítics no entenguessin on són i qui són, fent servir llenguatges que no vagin amb el seu relat polític i el que projecten habitualment: "No perquè Twitch, TikTok o BeReal estiguin de moda hem de ser-hi. Cal fer una lectura d'on cal dedicar recursos, perquè no necessàriament hem d'estar a tot arreu." En aquest sentit, el que sí que seria interessant és trobar persones prescriptores del seu projecte, com els influencers. Segons la consultora, és una molt bona estratègia per "arribar allà on no pots arribar d'una forma més convencional o corporativa": "Un exemple recent és el que ha passat a les falles de València, on els candidats a l'alcaldia de la ciutat s'han envoltat moltíssim d'influencers per acostar el seu projecte o la seva persona a les grans comunitats d'aquests." View this post on Instagram A post shared by Joan Ribó (@joanribovlc) D'altra banda, explica Ciges que el que sí que és cert és que alguns partits hauran de fer un esforç major per adaptar-se a aquestes noves realitats. Sobretot, els que han crescut en escenaris més tradicionals: "Els comuns, Compromís o Més Madrid són formacions que neixen ja amb el marc mental de la cultura digital i s'hi involucren al 200%." Extremismes amb format divertit Finalment, sobre el perill que discursos radicalitzats arribin als més joves com a continguts atractius a través de les xarxes socials, Ciges destaca la necessitat de "contrarestar-los": "En aquestes xarxes, discursos d'extrema dreta circulen en format, fins i tot, divertit. I el més perillós és que, en molts casos, és el primer apropament a la politització d'alguns joves, que els acaben normalitzant." @vox_espana Ya queda menos para #VIVA21 &#127466;&#127462; Toda la info y reserva de entradas en http://españaenpie.es #VOX #santiagoabascal &#9836; sonido original - VOX España &#127466;&#127480; De moment, les plataformes no posen barreres a aquesta mena de discursos. Per tant, apunta Ciges, és important que la resta de formacions polítiques també facin arribar els seus discursos als joves a través d'aquests canals: "S'ha de fer bé perquè l'algoritme viralitza els continguts. I aquí és on és vital entendre el llenguatge: no serveix publicar un tall d'una roda de premsa o una intervenció al ple de l'Ajuntament, no acaba de funcionar." En aquest sentit, diu l'experta que cal interactuar amb els seguidors, però també amb els que fan una crítica constructiva. No seria ideal, doncs, fer servir les xarxes només pels simpatitzants i oblidar-se de convèncer nous perfils.

Polítics a les noves xarxes socials: ballar a TikTok, sí o no?

Com va passar amb Twitter fa uns anys, les plataformes més recents s'estan fent un espai en la política, que encara explora com utilitzar-les