"Per què tant plàstic?" a "Sense ficció"

Imatges de tortugues ofegades pels plàstics que s'han empassat sense voler, balenes mortes amb els budells taponats, ocells i peixos víctimes dels plàstics que omplen el mar. Les veiem constantment en fotografies i gravacions que circulen per internet, surten a les notícies o documentals com "Planeta Blau", de David Attenborough. Són les imatges que han aixecat, en els últims anys, una onada mundial de preocupació per la contaminació per plàstics dins i fora dels oceans. Són la constatació que la contaminació per plàstics amenaça la vida animal arreu del planeta, i també la humana. Si fins fa uns anys la principal preocupació eren les bosses de plàstic, ara sabem que les ampolles de plàstic ocupen el primer lloc entre els residus sòlids que omplen els oceans: ja en suposen una quarta part. Coca Cola, amb les seves diverses marques, fabrica una quarta part dels envasos d'un sol ús que embruten el planeta (Documental "Per què tant plàstic?") La indústria de les begudes refrescants produeix cada any 470.000 milions d'ampolles de plàstic, dissenyades per a ser usades només una vegada. La quarta part d'aquestes ampolles les fabrica Coca-Cola per a les diferents marques que produeix: Coca-Cola, Fanta, Sprite... fins a dues-centes de diferents. Coca-Cola és, actualment, la principal companyia responsable de contaminació per plàstics al món. Aquest documental analitza l'impacte de la massiva fabricació d'ampolles de plàstic d'un sol ús i les promeses de posar-hi remei. El problema va començar els anys setanta del segle passat, amb la substitució progressiva de les icòniques ampolles de vidre retornables, que es podien reomplir fàcilment, per les modernes ampolles de plàstic: més resistents, més lleugeres, més còmodes per al consumidor i també per al fabricant. "Més còmodes i sobretot més barates", com explica Clarissa Morawski, de Reloop Platform, un think-tank que intenta trobar solucions a la contaminació per plàstics. "Quan les ampolles eren de vidre, Coca Cola pagava el cost de totes les operacions: recollir les ampolles, netejar-les, reomplir-les, tornar-les a posar al mercat... Quan va aparèixer el plàstic, van descobrir que podien externalitzar a l'administració tots els costos relacionats. Se'n podien desentendre. Un gran negoci." Tot va començar amb el canvi de les antigues ampolles de vidre reutilitzable per les de plàstic, més còmodes, lleugeres...i sobretot, més barates (Documental "Per què tant plàstic?") Coca-Cola, segons s'explica al documental, va ser conscient des del primer moment de les repercussions que tindria el seu pas al plàstic sobre el medi ambient. Els estudis interns que van encarregar sobre la qüestió eren terminants, però ni van ser mai publicats ni tinguts en compte per la companyia. Les ampolles que fabrica la multinacional suposen 3 milions de tones de plàstic l'any. La meitat d'aquestes ampolles seran cremades, enterrades o apilades per milions en abocadors a l'aire lliure arreu del planeta. El que va obligar-los a moure fitxa, al cap dels anys, va ser la indignació de milions de consumidors davant l'espectacle dels mars de plàstic que amenaçaven el planeta. Emma Priestland, del grup de pressió ambiental Break Free From Plastic, qualifica la companyia de "màxim exponent del que s'anomena greenwashing: gairebé podríem dir que se'l van inventar ells". La preocupació mundial per la invasió del plàstic havia passat de problema econòmic a xoc emocional: volien deixar aquest llegat? "Quan els alts executius de la companyia es retiren, tots comencen a parlar de sostenibilitat i medi ambient", explica Jake Backus, membre del Departament de Sostenibilitat de Coca-Cola fins al 2015, "per què no ho feien abans?" El 2018, Coca-Cola va presentar públicament un pla anomenat "Un món sense residus", en què detallava, en tres passos, les seves promeses per a resoldre el problema dels envasos de plàstic. El primer pas: "Estem treballant per aconseguir envasos 100% reciclables, i fets amb almenys un 50% de plàstic reciclat, de cara al 2030", diuen. Segons Priestland, "això no és cap promesa nova, perquè de reciclables ja ho són, d'un plàstic anomenat PET". Però que siguin reciclables no vol dir, necessàriament, que acabin sent reciclades. Un 44% de les ampolles de plàstic de refresc que surten al mercat no arribaran mai a ser reciclades. El sentit últim de reciclar les ampolles és retirar les que embruten el món i que no calgui produir més plàstic... Però per poder reciclar una ampolla i tornar-la al mercat cal que algú la reculli, que arribi a una planta de reciclatge i que es pugui reciclar i reutilitzar. Aquí comencen els problemes grossos. Amb lletra petita, el pla de Coca-Cola admet que "només es podran reciclar allà on hi hagi la infraestructura necessària". I on hi ha la infraestructura necessària? No pas a tot arreu, i menys en molts països pobres o en vies de desenvolupament, per exemple a Samoa, una illa enmig de l'oceà amb només 200.000 habitants. Allà s'hi venia la Coca-Cola en ampolles de vidre fins que l'any 2021 va tancar la fàbrica local i van començar a rebre Coca-Cola en envasos de plàstic. En pocs mesos, camins i platges, i sobretot el mar, eren plens d'ampolles de plàstic llençades per locals i turistes. A Samoa no hi ha cap planta de reciclatge de plàstic, per tant cal enviar a Austràlia les ampolles que es puguin recollir. Però, qui se'n cuida? És impossible que enviar aquests envasos a Austràlia surti a compte, caldria un milió d'ampolles per omplir un contenidor, i això costa uns sis mil dòlars. De moment, les ampolles recollides per una ONG local s'acumulen en immenses piles en un abocador a l'aire lliure. Les ampolles de Coca Cola duen al tap la paraula "recicleu-me", però el fet que siguin reciclables no vol dir que s'acabin reciclant. Reciclar el plàstic és complicat i costós, i en alguns llocs, impossible (Documental "Per què tant plàstic?") Coca-Cola assegura que pagarà programes educatius per ensenyar als consumidors què fer amb les ampolles... Però mentre no hi hagi retorn monetari per envàs, la temptació de llençar-les després de fer-les servir sempre serà massa forta. A Samoa i a tot arreu. La segona promesa del pla "Un món sense residus" és que Coca-Cola "ajudarà a recollir i a reciclar una ampolla per cada una que en vengui"... però el 2030, també. Aquest és el repte més important. Perquè, a la majoria del món, el triatge i enviament de les escombraries domèstiques amb finalitats de reciclatge només és un somni. El documental ens porta a Uganda, l'antiga "perla d'Àfrica" a la riba del llac Victòria, que és el més gran del continent. "Perdem rius i llacs a gran velocitat", explica Nirere Sadragh, del grup End Plastic Pollution. "Tot és ple d'ampolles de plàstic. Ara i aquí Coca-Cola fabrica cada hora 24.000 ampolles, 500.000 al dia. D'ençà que van deixar de fer-les de vidre, el paisatge ha canviat. Coca-Cola és el principal contaminador d'Uganda". Els refrescos generen més plàstic que el que el precari sistema de recollida pot aguantar. A Kampala, la capital, sí que hi ha una planta de reciclatge de plàstic, capaç de processar milions d'ampolles l'any. Però fa tres anys que no funciona al cent per cent perquè la recollida, que fan recollidors informals -homes, dones i criatures de la part més vulnerable de la població- no és suficient. Aquests recollidors, que cobren una absoluta misèria per quilo d'ampolles que treuen d'immensos abocadors a l'aire lliure, són part clau del sistema: recullen arreu del món el 60% del plàstic que va a reciclatge. Eviten, en llocs on no hi ha un sistema estructurat de recollida, que aquests residus es cremin -passant immenses quantitats de gasos tòxics a l'atmosfera- o quedin enterrats com una verinosa bomba de rellotgeria. "Els recollidors informals, entre els que hi ha moltes criatures, són a gran part del món una peça clau del sistema. A Uganda, que no té recursos ni infrastructura de recollida, són ells qui proporcionen les ampolles usades a la planta de reciclatge (Documental "Per què tant plàstic?") La recollida dels envasos és la clau del problema, també en els països més desenvolupats. Alemanya, el país líder al món, en recull un 98%, seguit de Finlàndia, Croàcia, Dinamarca i Suècia, tots per damunt del 84%. Però els Estats Units, per exemple, només el 28%. La tercera promesa del pla "Un món sense residus" és el compromís d'augmentar gradualment fins al 2030 la quantitat de plàstic reciclat usat en els envasos, moment en què almenys el 50% ja no haurà de ser plàstic nou. Una altra promesa que els investigadors consideren impossible, ja que no hi ha prou subministrament de plàstic reciclat al mercat per acostar-se ni de lluny a la xifra promesa. La demanda de plàstic reciclat supera de bon tros l'oferta, ja que ni es recullen i reciclen prou envasos ni tots els que es reciclen compleixen les condicions higièniques. Moltes -recollides en abocadors, entre les escombraries- estan contaminades, i no es consideren aptes per a ser reciclades per a embotellar productes per al consum humà. No totes les ampolles recollides es poden reciclar per a consum humà: cal que reuneixin unes condicions higièniques determinades que la majoria de les recollides en abocadors no sense triatge no compleixen (Documental "Per què tant plàstic?") "Sovint costa més recollir i reciclar que el propi plàstic obtingut", reconeix Lou Freeman, de la Society of Plastic Industry (una associació d'industrials del plàstic). Només el 9% del plàstic produït en l'actualitat és plàstic reciclat. I com que el plàstic verge, és a dir nou, és molt barat, no hi ha prou incentiu per a fer-ne de reciclat. Ara mateix, i amb la promesa incerta que s'acabarà reciclant, es continuen produint immenses quantitats de plàstic...la majoria, a partir de combustibles fòssils, fet que contribueix a augmentar les emissions de CO2. Altres solucions? El documental n'explora algunes de ja assajades en diversos països, com la recuperació d'ampolles directament del consumidor, amb dispositius que permeten deixar-les a canvi d'una petita quantitat que s'havia carregat en la compra. També el retorn al vidre o, millor encara, al plàstic directament reutilitzable: més resistent, més rígid, que Coca-Cola ja ha provat al Brasil. Una ampolla reutilitzable permet reemplaçar-ne 25 d'un sol ús. Per què no es fa a tot arreu, doncs? Perquè en aquest cas, també, la despesa de recollir, netejar i tornar al mercat correspon a la companyia. Mentre no s'arribi a una solució, Coca-Cola continuarà venent cada dia 300 milions d'ampolles de plàstic, una gran part de les quals en països que no disposen dels recursos ni les infraestructures per desempallegar-se'n i que són, per tant, les primeres víctimes de la contaminació per plàstic. Aquesta solució difícilment arribarà per la via dels objectius i les promeses voluntàries, com avisen en aquest documental les entitats proteccionistes del medi ambient. La realitat, tan tossuda, seguirà qüestionant les promeses de Coca-Cola fins que una acció decidida dels governs no obligui les companyies a emprendre mesures radicals sobre l'ús del plàstic. No són només les tortugues, les balenes i els paisatges, sinó el futur del conjunt del planeta, el que està en joc. "Per què tant plàstic?" ("Why Plastic?: The 100 billion bottle problem", 2021) és una producció de Renegade Pictures per a The Why Foundation, amb la direcció i producció de Laura Mulholland. &#128242; #CrisiClimàticaTV3

"Per què tant plàstic?" a "Sense ficció"

Coca-Cola fabrica la quarta part de les ampolles de plàstic d'un sol ús que embruten el planeta. "Per què tant plàstic?" analitza les causes i conseqüències de la contaminació per plàstic, i ens explica per què "reciclable" no és una paraula màgica, sinó sovint una promesa buida