Oli de palma: per què la indústria n'abusa i com podem evitar-lo?

Fa unes setmanes, un estudi liderat per l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona va sorprendre tothom per vincular indiscutiblement oli de palma i càncer. L'estudi, publicat a la revista Nature, conclou que una dieta rica en oli de palma torna les cèl·lules tumorals més agressives i amb més capacitat de fer metàstasi. L'oli de palma, doncs, no és un bon amic per a la nostra bona salut.

El problema és que literalment és a tot arreu. És el més utilitzat del món per davant del de colza i del de soja i és pràcticament impossible omplir el cistell de la compra en un supermercat sense.

El col·lectiu Carro de Combate fa anys que intenta referenciar tot allò que porta oli de palma i la llista no cabria en aquest article: galetes, brioixeria industrial, snacks, pa torrat, xocolatines, gelats, brous en pastilla, pizzes i, fins i tot, llets infantils.

Les marques al darrere tampoc ens són desconegudes: Kellogg's, McDonald's, Burger King, Unilever o Nestlé.

Més barat, més versàtil i amb millors resultats

L'àcid palmític ho té tot. És un amalgamador ideal, un greix saturat que dona consistència i textura als productes. És un "win-win" en tota regla perquè és barat i dona uns resultats impecables. I quins són aquests resultats? Cobertures brillants i homogènies, textura càlida i vellutada, es fon en boca sense cap mena de resistència i aguanta més les altes temperatures dels fregits.

Com ens recorda el periodista especialitzat en gastronomia Marc Casanovas, els substituts existeixen --oli de soja, olis hidrogenats, mantega de coco--, però son més cars i tècnicament compliquen la feina.

L'oli de palma s'ha colat al menú del caníbal... i això que no som molt amics! ? @casanovas_marc

?https://t.co/px6SEEHbeT pic.twitter.com/Sk4p9Ojg9D

— Un restaurant caníbal a Berlín (@CanibalBerlin) January 21, 2022

Casanovas coneix bé el poder de les multinacionals que el fan servir. Amb més de 20 anys d'experiència en la comunicació gastronòmica, l'única vegada que un article seu s'ha vist primer modificat i finalment eliminat del portal web on treballava va ser un que feia referència a l'àcid palmític.

Des del 2011, a la Unió Europea s'està obligat a dir que un aliment porta oli de palma, encara que les empreses se les saben totes i utilitzen noms "estranys" per intentar despistar: oli de palmist, mantega de palma, palmoleïna, greix vegetal fraccionat de palmist… I, de la mateixa manera, els productes industrials que no en porten fan ostentació a l'etiquetatge perquè quedi clar: "No porta oli de palma", com si no portar-ne fes aquelles llaminadures, galetes i cereals més saludables.

Es podria prohibir l'ús de l'oli de palma?

Marc Casanovas ens diu que sí i no. Sí perquè es pot legislar internament perquè un país no pugui produir aliments processats amb aquest ingredient en el mercat interior. I no perquè no es pot prohibir unilateralment la venda de productes amb oli de palma de marques internacionals que tenen la fàbrica fora del país que legisla.

Més a petita escala, però un bon exemple de proposta valenta: els supermercats anglesos Iceland, que es van proposar el 2018 retirar tots els productes amb oli de palma a les seves superfícies. Més de 450 referències van desaparèixer dels lineals dels seus supermercats.

Aquests supermercats van ser els que van donar suport a un polèmic i viral anunci de Greenpeace, que finalment va ser censurat al Regne Unit. Greenpeace denunciava amb la veu d'Emma Thompson i amb un petit orangutan com a protagonista la desforestació de boscos tropicals, la tendència al monocultiu, els abusos contra els drets humans i també la mort de diferents espècies animals, com els orangutans, per culpa de la producció d'oli de palma.

La palma africana que dona oli, l'"Elaeis guineensis", es conrea en països tropicals. Indonèsia i Malàisia concentren el 85% de la producció mundial, on ha tingut un fort impacte ambiental i social.

Segons el Programa Mediambiental de l'ONU (UNEP), les plantacions d'oli de palma són la principal causa de desforestació a Malàisia i Indonèsia. Aproximadament el 70% de les plantacions de palma a Indonèsia i el 50% a Malàisia estan situades en zones que prèviament eren bosc tropical.

Per tot això s'ha creat una iniciativa internacional voluntària, la "Taula Rodona per a l'oli de palma sostenible", que vol certificar l'oli de palma que s'ha produït respectant els drets laborals i de les comunitats indígenes, que no posa en perill la biodiversitat i que promou pràctiques agrícoles més netes. Així que no us estranyi trobar segells que ho certifiquen.

Què passarà amb l'oli de palma d'aquí uns anys?

La futurologia no és el nostre fort però el periodista Marc Casanovas, que ha estudiat el tema a fons, s'atreveix a fer una predicció:

"D'aquí 10 i 15 anys ens semblarà un escàndol que tants productes de supermercat tinguessin oli de palma. El mateix que ens passa ara amb el tabac quan pensem com es podia fumar a dins dels hospitals, avions o espais públics! Ens preguntarem: Com acceptàvem aquest despropòsit sense aixecar més la veu?"

Mentrestant, si volem esquivar aquest sospitós habitual de l'alimentació, repetim un consell recurrent del restaurant caníbal: comprar el gruix del que mengem en mercats municipals o mercats de pagès, i no pas en supermercats. Bona compra!