Llum al final del túnel (de Lilla)

Ha costat, però finalment aquest dilluns s'ha obert el tram del túnel de Lilla de l'autovia A-27. Són poc més de 5 quilòmetres que suposen una autèntica revolució socioeconòmica per a les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Es considera una via clau per facilitar el trànsit de vehicles entre la Costa Daurada i l'interior, entre el Port de Tarragona i Lleida i Saragossa, però amb limitacions, perquè les mercaderies perilloses no hi podran passar. Les obres ja feia dies que estaven enllestides i només s'esperava tancar l'agenda política per establir la data d'obertura definitiva d'aquesta obra tan esperada. Imatge de l'interior del túnel de Lilla abans d'entrar en servei(ACN) La Ministra en funcions de Transports, Raquel Sánchez, ha remarcat la importància i el compromís del govern amb el territori accelerant obres amb retards històrics com aquesta "És un dia històric pel territori perquè aquest nou tram apropa Lleida i Tarragona i els habitants de la Conca de Barberà amb el Camp de Tarragona i el seu hospital de referència, el Pius Hospital. Amb l'obertura d'aquest tram el ministeri preveu un estalvi de 700.000 hores i 22 milions de quilòmetres anuals. Això comportarà una millora en l'eficiència energètica i una reducció de 4.300 tones anuals de CO2." Una llarga història de retards i sobrecostos El tram que s'obre al trànsit ha costat 157 milions d'euros i té tres viaductes, a més del túnel del coll de Lilla, que permet salvar la sinuosa carretera que travessa la serra de Miramar, amb dos carrils per a cada sentit i una longitud d'1,5 quilòmetres. El nou tram permetrà reduir a la meitat el temps de trajecte amb cotxe entre Valls i Montblanc. Si ara els gairebé 10 quilòmetres del coll de Lilla es fan en 10 minuts, a través del túnel el desplaçament es quedarà en uns 5 minuts. Moment de la perforació final del túnel del Coll de Lilla, el 4 de març del 2021. El tram que s'ha obert fa dècades que es reivindica i fa 25 anys que està projectat. El traçat definitiu de l'A-27, però, no es va aprovar fins al 2003. Un any més tard es treia a licitació i el 2005 s'adjudicava la redacció dels quatre projectes constructius. L'execució de les obres no va començar fins al 2008 i només van ser els tres primers trams, entre Tarragona i Valls. El del coll de Lilla, però, no ho faria fins al febrer del 2009, i a un ritme molt lent. La greu crisi econòmica va fer que el juliol del 2010, el Ministeri de Foment ordenés la paralització dels treballs, que només tenien executat un 30% del previst i sense haver començat a perforar els túnels. El 2011 es reprenien les obres als tres trams entre Tarragona i Valls, que es van poder obrir al trànsit entre el 2013 i el 2015. Fa dies que tots els sistemes de seguretat estan operatius (Catalunya Ràdio) Els alcaldes de Valls i Montblanc van impulsar accions de protesta, talls de carretera i fins i tot una querella contra els responsables de l'obra del ministeri pels retards continuats. El problema eren els sobrecostos del túnel, afectat per les argiles expansives del terreny, que ja van condicionar les obres del traçat de l'AVE uns anys abans. Això va acabar disparant la previsió inicial de 80 milions d'euros per fer aquest tram, fins als 143 milions que ha acabat costant. A més, durant tots aquests anys de retard ha canviat la normativa de seguretat per al transport de mercaderies perilloses i els camions amb aquesta càrrega, amb origen o destí als polígons petroquímics de Tarragona, tindran prohibit passar-hi i hauran de seguir utilitzant l'antic traçat. Ara, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha tret a licitació per sis milions d'euros les obres de connexió de l'autovia amb la carretera N-240 i l'autopista AP-2 a Montblanc, per evitar l'actual coll d'ampolla que pot generar la rotonda on desemboca aquest nou tram de l'autovia. De fet l'alcalde de Montblanc, Oriol Pallissó, demana celeritat per a executar aquestes obres. "Anem tard i malament. Estem parcialment satisfets. És un problema molt gros acabar una obra com aquesta amb un coll d'ampolla com el de la C-14, on sabem perfectament que els diumenges d'agost són terrorífics. Ara tindrem la C-14 i l'A-27, per tant el caos continuarà tres anys més" Per l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré, fa masses anys que s'esperava aquesta obra i cal reconduir algunes coses però també aprofitar les oportunitats que generarà. "han estat 30 anys esperant, però cal aprofitar l'impuls que suposarà per al polígon industrial. Moltes empreses miren molt la connexió que tenen amb les vies més importants. Serà molt important per a la ciutat" Les obres han provocat desperfectes a les cases de Lilla Els veïns d'aquest nucli a tocar del tram final del túnel de Lilla fa anys que es queixen de les esquerdes que les obres i les voladures van provocar a 90 cases de la pedania. El nucli de Lilla fa anys que demana indemnitzacions per les esquerdes a les seves cases (Catalunya Ràdio) El govern central s'ha compromès a pagar unes indemnitzacions que no acaben d'arribar. El març del 2022, els afectats ja es van manifestar, i això va accelerar els tràmits dels peritatges, que en conjunt pugen als 700.000 euros. Però ha passat més d'un any des que els tècnics van acceptar la valoració dels danys i encara no han cobrat. Just abans d'obrir el tram, el govern central s'ha tornat a comprometre a fer les transferències abans d'acabar l'any. Al marge dels pagaments per arreglar esquerdes i el moviment d'algunes construccions, els veïns de Lilla també reclamen la restitució de camins i més pantalles acústiques.

Llum al final del túnel (de Lilla)

S'obre, amb dècades de retard, un dels trams viaris més reivindicats i amb més problemes de construcció dels últims anys