Les dones alcen la veu i es reivindiquen a "Les dones i els dies"

"Les dones i els dies" disponible íntegrament i en exclusiva a la plataforma 3Cat, està protagonitzada íntegrament per dones que al llarg de 8 capítols ofereixen el seu testimoni sobre algunes de les qüestions que generen més controvèrsia i debat: el desig de ser mare, la idea de l'amor romàntic, el desig femení, el poder, la salut mental, la pressió estètica, la menopausa i les cures. Al llarg d'alguns capítols també participen explicant la seva experiència dones conegudes com les actrius Nausicaa Bonnín, Àngels Gonyalons o Mercè Comes. 

Amb l'interès de posar al feminisme en el centre per analitzar l'actualitat amb perspectiva de gènere i fer reflexionar sobre el sistema en què vivim, la sèrie vol ser un espai on les dones expliquin la seva història.

Sense imposar un sol punt de vista i sense treure conclusions, es vol oferir un document testimonial que posa de manifest les condicions socials, culturals i legals amb què es troba la dona pel simple fet de ser-ho. El valor del testimoni de totes aquestes dones recau en el poder de prendre consciència de la realitat, de demostrar que no estem soles i de canviar el nostre món.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de 3Cat (@som3cat)

La plataforma 3cat estrena la versió audiovisual del programa de Catalunya Ràdio, dirigit per Montse Virgili.

 

Els capítols
 

1. La mare de totes les preguntes

Només pel fet de ser dones, se'ns demana si volem ser mares, i aquesta pregunta ens marca des de petites. Sempre hem de tenir-hi una resposta? Ser mare o no ser-ho: l'etern dilema amb el qual conviuen les dones.

 

 

2. El meu cos no és meu

Els cànons de bellesa afecten tothom, però especialment les dones. Ens condicionen la vida, les relacions personals i fins i tot la salut. Vivim sota una pressió constant i toca alliberar-se. On és escrit com hem de ser? Capgirem els cànons i creem-ne de nous.

 

 

3. La revolució inesperada

La desinformació i la distorsió sobre la menopausa ens genera dubtes i pors. El relat és ple de mals, xacres i invisibilitat, però la realitat és molt diversa. Ens parlen de la menopausa com si fos una malaltia, quan pot ser un nou inici ple de força i empoderament.

 

 

4. Això no és amor

Des de petites, ens persegueix la pressió per tenir parella i la idea d'un amor ideal que tot ho cura. I això té conseqüències en la nostra vida. Comencem a rebel·lar-nos? Idees com la del príncep blau o la de l'amor per sempre ens col·loquen en una situació de submissió i desigualtat.

 

 

5. Poderoses

Sovint, quan una dona mostra el seu poder, no està ben vista, ha de justificar-se i demostrar encara més la seva vàlua. Però tenim el poder de canviar-ho tot. El patriarcat ens ha situat en una desigualtat constant. Tot i així, comencem a alçar la veu.

 

 

6. Que les boges som nosaltres

Hi ha la creença popular que les dones ‘estem boges', i ve de molt enrere. Aconseguir un diagnòstic i un tractament ja és una batalla. Cal parlar-ne. Les dones tenen més possibilitats de conviure amb una malaltia mental pel simple fet que solen fer-se càrrec dels altres.

 

 

7. Jo desitjo

El desig de la dona ha estat sempre silenciat i estigmatitzat pel patriarcat. Quan prenem consciència d'aquest fet i aconseguim trencar els esquemes establerts, ens trobem amb nosaltres mateixes. El desig de la dona sempre ha anat lligat a la culpa i la vergonya. Ja n'hi ha prou.

 

 

8. La cura nostra de cada dia

Des de petites, ens eduquen per cuidar els altres, i per això les cures estan històricament invisibilitzades. A conseqüència d'això, es creu que no s'han de remunerar. Posem les cures al centre d'atenció i adonem-nos que, sense elles, el món no existiria com a tal.